diumenge, 25 de gener de 2009

'Jefe de estación Fallmerayer', de Joseph Roth, i 'Mendel el de los libros', de Stefan Zweig, dues perles a El Acantilado


El Manel Xicota, amic, client i bon lector, m'ha recomanat aquests dos títols. Són dues de les darreres novetats de El acantilado.
Es tracta de dues nouvelles esplèndides d'aquests autors jueus de Centreuropa i, alhora, coetanis. Hi ha una altra cosa en comú, ambdues tenen 57 pàgines.
El llibre de Zweig explica la història de Jakob Mendel, immigrant jueu rus de Viena. Es tracta d'un peculiar llibreter de vell que fa vida en un cafè vienès a qui una trista successió de malentesos enmig de la Primera Guerra Mundial, porten a un camp de concentració. Zweig aprofita l'ocasió per mostrar-nos l'absurditat dels conflictes armats. Recordem que ell mateix va haver de fugir d'Europa, anant a parar al Brasil on es va suicidar.
"Pero poco a poco este mundo, desengañado por su propia demencia, sabe que de todas las atrocidades y abusos criminales de esta guerra ninguno ha sido más absurdo, más infundado y, por lo tanto, menos disculpable desde el punto de vista moral que la detención y confinamiento tras alambradas de espino de civiles desprevenidos, muy lejos ya de la edad reglamentaria para prestar servicio en ejército, personas que durante muchos años habían vivido en un país extranjero como en una patria y que por creer en el derecho de hospitalidad, sagrado hasta para los tungusos y los araucanos, perdieron la oportundad de escapar a tiempo... Un crimen contra la civilización cometido en Francia, en Alemania y en Inglaterra, en cada terruño de esta Europa nuestra que perdió por completo la razón."
Això ho va escriure Zweig l'any 1929 quan encara no havia començat la barbàrie més gran.
De Zweig sempre em sorprèn la capacitat que té per explicar-nos històries amb una intensitat i una economia de paraules extremes. A la seva literatura no hi té cabuda l'artifici gratuït com també ho demostra en altres obres com 'Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona' o 'Novel·la d'escacs'.
Anem per la novel·la de Joseph Roth. Reconec que, diferència de Zweig, no havia llegit mai cap obra d'aquest autor.
El seu protagonista, el cap d'estació Fallmerayer, també veu alterada la seva rutinària existència per un fet puntual. En el seu cas, però, l'esclat de la Primera Guerra Mundial no suposarà cap tragèdia, sinó una via per materialitzar la fantasia que ha anat covant durant uns quants anys.
"En medio de la fetidez de los gases, del olor de la sangre, bajo la lluvia, en mitad de los pantanos, del barro, del sudor de los vivos, del tufo de los cadáveres en descomposición, Fallmerayer seguía el aroma extraño del cuero de Rusia y el perfume indescriptible de la mujer que en otro tiempo había yacido sobre su almohada, bajo su manta. aprendió la lengua materna de aquella mujer e imaginó que hablaba con ella en su idioma. Aprendió expresiones tiernas, que había que decir en voz baja, espléndidas ternezas rusas..."
L'economia i intensitat que havíem ressaltat en el cas de Zweig podem aplicar-les també a 'Jefe de estación Fallmerayer', tot i que l'obra no traspua el pessimisme implícit en tot moment a 'Mendel el de los libros'.
En definitiva, El acantilado ens ofereix dues perletes que val molt a pena llegir i que, a més, no ens ocuparan gaire temps.

divendres, 16 de gener de 2009

Commemoració dels 200 anys del naixement de l'Edgar Allan Poe

Dilluns 19 de gener a les 20 h, us convidem a tots a la commemoració dels 200 anys del naixement de l'Edgar Allan Poe. Es tracta d'una iniciativa de la SCF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia). L'acte es farà simultàniament a diferents llocs del país, si voleu més informació, podeu consultar la web www.sccff.cat.

En el cas de la Llibreria L'Illa, el Pep Homar llegirà el manifest conjunt elaborat per la dita Societat i, a continuació, la Marta Vilaret llegirà el conte 'Els fets en el cas de M. Valdemar'.

Clourem l'acte brindant per la memória de l'il·lustre escriptor americà.

dimecres, 14 de gener de 2009

Emili Teixidor, el mestre

Ahir, davant un bon nombre d'alumnes avançats dels cursos del Servei Local de Català de Mollet, l'escriptor Emili Teixidor va donar-nos una lliçó magistral d'animació a la lectura.

Aquests actes són una iniciativa conjunta del Servei Local de Català i la llibreria, amb la col·laboració de la Biblioteca de Can Mulà, per tal d'apropar els nostres escriptors al públic assistent als cursos i a la ciutadania en general. Cada quatrimestre triem un llibre l'autor del qual, un cop els alumnes l'hagin llegit, pugui venir a fer una xerrada i donar la possiblitat d'establir-hi un contacte directe. Amb aquest motiu han vingut autors com Albert Sánchez Piñol, Maria Barbal, Albert Villaró o Ramon Solsona.

Amb la seva bonhomia i 'savoir faire' habitual, l'Emili Teixidor va fer una apologia de la lectura com a immillorable exercici personal. Ens va encoratjar a llegir, com a mínim, un vers cada dia, malgrat no l'entenguem. Va reivindicar les lectures en veu alta que es feien abans a les escoles com una manera fàcil i efectiva de desenvolupar la comprensió oral i escrita dels infants. També va posar èmfasi en l'aspecte econòmic de la producció cultural, quanta més cultura de qualitat produïm menys n'haurem d'importar.

En definitiva va ser un plaer escoltar-te, Emili, mestre.

diumenge, 11 de gener de 2009

'L'africà', J.M.G. Le Clézio


'L'africà' és l'única obra de Le Clézio disponible en versió catalana. Són escassament 100 pàgines de caire autobiogràfic.

Més que un relat minuciós de l'època de la seva vida que va passar a l'Àfrica, on el seu progenitor exercia de metge, 'L'africà' suposa un exercici molt sincer d'apropar-se a la vida del seu pare i d'intentar comprendre'l.
Per a Le Clézio, aquest periode africà va suposar conèixer un home al qual, per culpa l'aïllament forçat que va partir durant la Segona Guerra Mundial, encara no havia vist mai. Ell, que havia viscut a Niça sota la protecció de sa mare i de la seva àvia, es troba de sobte en un món ple de sensacions diferents i sota a tutel·la d'un personatge autoritari a qui aquests anys lluny dels seus éssers estimats ha tornat malhumorat i trist.
Crida l'atenció la data de publicació del llibre, molts anys després dels fets. Aquestes situacions personals són difícils d'analitzar i requereixen un allunyament temporal per tal de tenir una visió mínimament objectiva.
Ens trobem davant d'una declaració d'amor envers la figura paterna i també envers un continent espoliat i abandonat.
A continuació us n'ofereixo un tast:
"Tot ésser humà és el resultat d'un pare i d'una mare. Podem no reconèixer-los, no estimar-los, podem dubtar d'ells. Però ells són allí, amb el seu rostre, les seves postures, les seves maneres i les seves manies, les seves il·lusions, les seves esperances, la forma de les seves mans i dels seus dits del peu, el color dels seus ulls i dels seus cabells, la seva manera de parlar, els seus pensaments, probablement l'edat de la seva mort, tot això ens ho han transmès".
És la primera obra que llegeixo de Le Clézio però puc afirmar que no serà l'única. Us la recomano de totes totes.