dimecres, 21 d’octubre de 2009

Presentació 'Xesco Boix. Història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez


Dimarts 27 d'octubre a les 20 h, acollirem la presentació del llibre 'Xesco Boix. Història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El llibre vol ser una aproximació a la seva persona i a la seva obra i inclou fotografies, dades biogràfiques i entrevistes amb gent vinculada amb la seva trajectòria personal i professional.

També conté un CD inèdit amb cançons, comentaris, reflexions i consells per als educadors.

L'acte, que comptarà amb la presència dels autors, serà conduït per Oriol Bargalló.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

L'Illa Llibreria i el programa de ràdio Vadelletra, emès per Ràdio Mollet del Vallès, convoquem el I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra.

El tema d'aquesta convocatòria és 'Plaers'.

Podran optar al premi obres inèdites escrites en català.

La llargada màxima serà de 2 fulls DIN A-4, a doble espai, tipus de lletra Arial i cos 12. En un full apart s'hi afegiran les dades personals de l'autor (nom, adreça i contacte).

La data màxima de lliurament serà el 31 de desembre de 2009.

Un jurat format per 5 persones serà l'encarregat de triar un sol guanyador d'entre tots els relats presentats. La decisió es farà pública el 15 de gener de 2010.

El premi consistirà en un lot de llibres relacionats amb el tema de la convocatòria.

El relat guanyador serà publicat en el bloc de L'Illa (http://illallibres.blogspot.com) i l'organització es reservarà el dret de la seva publicació en paper.

Les obres s'hauran d'enviar per correu electrònic a les adreces illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com

Mollet del Vallès, 18 d'octubre de 2009.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

'L'hivernacle', Jo Alexander, Quaderns Crema


Una bona coberta, una editorial amb garanties i l'enigmàtic nom de l'autora són motius suficients perquè ens llancem a la lectura d'una obra de la qual no tenim cap referència.

Llegim a les guardes que la Jo Alexander va néixer a Barcelona l'any 1977 i que aquesta és la seva segona novel·la, la primera en català. Fent un 'google' descobrim que havia format part del col·lectiu de les Germanes Quintana, que feia 13 anys que no publicava i que considera que el català és una llengua més musical per escriure que el castellà (llengua en la que va publicar la primera obra).

La Jane, la protagonista de 'L'hivernacle', és enviada pel seu pare, militar i polític francès i membre destacat de la resistència, a casa de l'Anne, situada en un poblet provençal, per tal de que estigui segura en una França ocupada pels nazis.

Unes fotografies i unes cartes amagades portaran a la Jane a descobrir un secret que farà que entengui les continuades absències d'un pare dedicat en cos i ànima a la política.

En una obra farcida de silencis apareixen personatges entranyables que posen el contrapunt a l'aparent fredor de l'Anne i la Jane. El Théo i l'Helena aporten una bona dosi de bondat i d'erotisme, el Rochen i en Benoit saviesa i bonhomia.

Tot plegat una agradable sorpresa després d'uns mesos eixuts pel que fa a l'aparició d'autors joves en llengua catalana. Esperem que la Jo Alexander no trigui tretze anys més a publicar la seva propera novel·la.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Gallecs


Dissabte 3 d'octubre, la Plataforma per la Defensa de Gallecs va organitzar el Festival de Tardor. Pels que no ho sapigueu, Gallecs és un poblet mil·lenari rodejat per altres poblacions com Mollet, Parets, Palau i Santa Perpètua, que, malgrat tot, encara conserva part del seu passat agrícola.

El seu territori ha estat objecte de totes les absurditats urbanístiques possibles. Tot va començar amb l'expropiació, durant els anys 60, de molts centenars d'hectàries per tal de construir-hi una ciutat dormitori de l'estil de Bellvitge o Badia. La pressió popular va fer que mai no s'arribés a fer quan ja s'havien numerat els carreus de la seva església romànica (a la foto) per tal de traslladar-la a un altre indret.

La fi del franquisme feia pensar que el futur de Gallecs estava més clar però les amenaces sobre el territori no van desaparèixer. Les okupacions d'algunes masies abandonades va permetre la seva conservació i també l'aparició de la Comissió per a la defensa de Gallecs, primera associació organitzada formada, entre d'altres, pel gran Lluís Ansó.

El primer cop fort va venir de la mà dels primers ajuntaments democràtics', que van permetre la divisió de Gallecs, de la mà de la construcció de la B-30, que va partir l'espai en dos. Des d'aleshores les dentellades han estat contínues. L'espai que correspon a Santa Perpètua està pràcticament tot edificat, la construcció de la variant de Palau ha afectat greument l'espai, a la banda de Mollet s'hi ha construït l'Escola de Policia i el Tir Olímpic, etc. I és que Gallecs sempre ha sigut un caramelet per a les diferents administracions. Tantes hectàries pertanyents a l'Incasòl enmig d'una zona altament poblada no pot deixar indiferent.

Molts projectes han estat deixats de banda per la pressió popular, com la intenció que tenia l'ajuntament de Mollet de construir-hi un cementiri.

Actualment el territori continua estant amenaçat pel pla d'infraestructures de la Generalitat. La interpolar sud i la línia de tren orbital poden trinxar-lo definitivament.

En aquest context apareix la Plataforma per la Defensa de Gallecs, formada per gent jove, hereva de la Comissió per a la defensa de Gallecs i del grup ecologista Cànem. I quina millor manera de presentar-se que la celebració d'aquest Festival de Tardor, magníficament organitzat amb la col·laboració altruïsta d'un munt de grups de música, d'animació o de teatre.

Una quantitat important de gent ben diversa s'hi va aplegar des de les 10 del matí del dia 3 fins a la matinada de diumenge.

Per això des d'aquí diem, endavant Plataforma!!!

La literatura és vida i Gallecs també.