diumenge, 29 de novembre de 2009

'Todos los colores del sol y de la noche', Lenka Reinerová, Libros del Asteroide




Lenka Reinerová està considerada la darrera escriptora txeca en llengua alemanya. De pares jueus,  mare alemanya i pare txec, neix l'any 1916 a Praga. A principis dels anys 30 ha de deixar els estudis per motius econòmics i buscar feina. En aquest moment entra en contacte amb cercles intel·lectuals i d'esquerres. La victòria dels nazis a Alemanya els porta a crear associacions d'ajuda als exiliats que entren a Txecoslovàquia. Quan els nazis ocupen el país, ella es troba de visita a Romania. En conversa telefònica, la seva germana l'adverteix que no torni a Praga perquè són vigilats per la Gestapo. Aquest fet li salva la vida, perquè tota la seva família morirà en camps de concentració.

Marxa cap a París on és detinguda i portada a un camp de concentració. D'aquí se'n va al Marroc i, finalment, a Mèxic, on farà amistat amb amb altres coneguts intel·lectuals. Un cop acabada la Segona Guerrra Mundial, torna a Praga, passant abans per Iugoslàvia, d'on és originari el seu marit.

Arriba a Praga l'any 1948, poc després de que s'instauri el règim comunista. A principis dels 50 és detinguda i empresonada durant 15 mesos, durant els quals és interrogada i torturada.

En l'obra que ens ocupa, Reinerová, relata com van ser aquests mesos de presó i d'interrogatoris, especialment dolorosos per a una persona com ella que havia fet bandera del comunisme i que havia cregut en el model soviètic. Continuament fa paral·lelismes entre aquelles persones que, com ella, van abraçar la doctrina marxista durant els anys 30, i uns carcellers que no fan més que pervertir aquests ideals. Durant  els 15 mesos, en cap moment se li diu de què se l'acusa però donen per fet que per ser jueva és sionista i imperialista. Un bon dia, la deixen en llibertat tot comunicant-li que Stalin ha mort. A banda d'explicar-nos la seva estada a la presó, fa contínues referències a la Praga d'abans de la guerra i al seu exili francès i mexicà.

L'obra no fou publicada fins l'any 2007 a Berlín i Reinerová l'acaba d'una manera optimista, mirant d'extreure'n el cantó positiu.

Trobem un encert que Libros del Asteroide ens n'hagi ofert la traducció. Aquests dies de celebració de l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín s'està parlant molt de la Stasi i del control que va exercir sobre la població de l'antiga RDA, però els testimonis de la repressió a altres països de l'est, són més difícils de trobar. Gran part de la població centre-europea va patir l'ocupació alemanya, els camps de concentracio, la segona guerra mundial i els bombardejos aliats per acabar vivint durant molts anys sota el jou de règims autoritaris.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Presentació de 'La noia del descapotable', de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove




Dilluns 30 de novembre a partir de les 20 h, tindrà lloc la presentació de 'La noia del descapotable', de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora, serà conduït per Montserrat Vernet, professora de l'Escola Municipal de Música de Mollet, i per Carme Ramilo, professora de l'IES El Vern de Lliçà de Vall.


'La noia del descapotable' és una novel·la juvenil adreçada a un públic a partir de 12-13 anys. La seva protagonista és l'Andrea, una noia 'pija' que estudia en un institut anglès de Sitges on té un comportament irresponsable. Té la impressió de que totes li ponen perquè el seu pare és una persona important. a la ciutat De cop i volta els problemes comencen a sortir quan es canviada d'institut.

Maria Rosa Nogué, l'autora, és filòloga i també ha treballat com a professora de llengua i literatura. Ha publicat obres per a nens i per a adults i també col·labora habitualment al Diari de Vilanova.

diumenge, 15 de novembre de 2009

'Si els morts no ressusciten', Philip Kerr, La Magrana



Berlín 1934. Bernie Gunther, antic membre de policia criminal alemanya, actualment treballa com a detectiu de l'hotel Adlon. Allà coneix la Noreen, una periodista jueva nord-americana, que s'està a la capital alemanya per tal d'investigar l'increment de l'antisemitisme dos anys abans de les olimpiades de 1936 i intentar que els Estats Units els boicotegin. Gunther l'ajudarà en aquesta tasca i entre ells sorgirà una història d'amor que es veurà trencada amb l'aparició de Max Reles, també jueu nord-americà i mafiós, que fa d'intermediari-comissionista entre el govern alemany i diverses empreses americanes (una afició últimament molt nostrada...).

Vint anys més tard es trobaran tots tres a la Cuba de Batista i allà es tancaran algun dels fronts oberts durant el periode berlinès.


La trama està ben resolta i té l'interès de tenir com a teló de fons un Berlín on els nazis acaben d'arribar al poder i que han acabat de cop amb els anys alegres de la república de Weimar. A més, quin millor lloc on situar l'acció que  al luxós hotel Adlon, un autèntic niu d'espies a tocar de la porta de Brandemburg?

Amb aquesta obra Philip Kerr ha obtingut el Premi Internaciona de Novel·la Negra RBA.

dissabte, 14 de novembre de 2009

Imatges de la presentació de 'Crònica de la independència'

L'acte de la presentació, fet en col·laboració amb la CAL, també va servir per lliurar el premi que la secció local dóna cada Correlengua a una persona o entitat que s'hagi significat en el camp de l'ús i difusió de la llengua. Enguany el premi ha estat atorgat a la Concepció Comes, professora de llengua catalana a l'IES Vicenç Plantada i amiga, la qual cosa ens ha fet una il·lusió especial.

Per fer-vos cinc cèntims de la presentació us direm que va anar molt bé. Èrem unes 25 persones i la Patrícia Gabancho va fer una exposició clara, lúcida i documentada de les tesis que aboca en el seu llibre.

Les fotografies que hem penjat de l'acte ens han estat gentilment cedides pel setmanari 'Mollet a mà'.



 

dissabte, 7 de novembre de 2009

Presentació de 'Crònica de la independència', de Patrícia Gabancho, editada per L'arquer



Dijous 12 de novembre a les 20 h, presentarem el llibre 'Crònica de la independència', de Patrícia Gabancho.

Es tracte d'un acte dins el Correllengua 2009 que organitza la CAL.

Es una obra de ficció en la qual l'any 2037 el protagonista, Daniel, un científic català que treballa al Canadà, rep l'encàrrec de fer una crònica del procés d'independència de Catalunya engegat l'any 2010.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora, serà conduït per Marc Magem, membre de la CAL.


dilluns, 2 de novembre de 2009

'Tres vidas de santos', Eduardo Mendoza, Seix Barral


Després de 'El asombroso viaje de Pomponio Flato', Mendoza ens obsequia amb un llibre compost per tres contes, de fet el primer, 'La ballena', podria ser considerat una nouvelle per la seva extensió.

Són relats escrits en èpoques diferents i publicats ara conjuntament. Els sants de Mendoza no ho són en el sentit catòlic del terme, per això dedica tota la introducció a definir-nos el seu particular concepte de santedat.

De totes tres històries jo em quedo amb la primera. La situa a la Barcelona del Congrés Eucarístic, l'any 1952. En una ciutat grisa i sòrdida, una família burgesa espera poder acollir un dels molts bisbes que la visiten i que l'escassetat de places hoteleres fa que s'hagin d'allotjar en cases particulars. Ells desitgen tenir aprop un bisbe europeu, amb prestigi i pedigree i, en canvi, se'ls assigna un prelat centreamericà, baixet, rabassut i amb poques llums. Apart del bisbe Putucás hi surten altres personatges deliciosos, com l'oncle Víctor o la tieta Conchita. Tot l'humor i la ironia pròpies de Mendoza els trobem aquí. Només per això ja val la pena comprar el llibre.

En el segon conte, 'El final de Dubslav', el protagonista, mentre es troba en un poblat perdut de l'Àfrica, rep dues notícies relacionades amb la seva mare, per un cantó la seva defunció i per l'altre la concessió d'un premi a la investigació oftalmològica. Això li provocarà un dilema que no direm com el resol.

La tercera història, 'El malentendido', l'he trobada la més fluixa i previsible. Tracta de la influència que rep el reclús Antolín Cabrales Pellejero, de part de la seva professora de literatura de la presó.

Com a curiositat, en l'acte de presentació de l'obra als llibreters, l'Eduardo Mendoza em va comentar que la seva àvia era de Mollet. Ell creia que un cop es va traslladar a Barcelona a viure van desaparèixer tots els vincles amb el nostre poble. De tota manera va dir-me que era de Cal Cabasset. He preguntat a força gent i ningú me n'ha sabut dir res. Si algú en sap algun cosa pot escriure al bloc i li farem arribar la informació.