dijous, 23 de desembre de 2010

Dies de dol per la llengua


Aquest bloc no l'hem pensat per vessar-hi opinió política, sinó per comentar aquells llibres que ens agraden i que creiem que poden ser d'interès públic. Però les tres sentències fetes públiques pel Tribunal Supremo de Madrid, ens han  trasbalsat. Es tracta del pitjor atac que ha patit la nostra llengua durant el periode, ara sí malanomenat, democràtic.

Tots aquells partits polítics que han fet bandera de l'anticatalanisme com a arma política ja ho poden ben celebrar. La sentència del Tribunal Constitucional escapçant un Estatut ja prou escapçat al Congreso de Diputados ha permès aquest absurd. Ara caldrà esperar quina serà la resposta del nou govern.

Mentrestant encetarem un dol per la llengua que esperem que acabi aviat.

diumenge, 19 de desembre de 2010

'Sukkwan Island', David Vann, Editorial Empúries


Novel·la de nom impronunciable, 'Sukkwan Island' suposa el debut literari de David Vann al nostre país.

El Jim opta per reconstruir la seva vida al costat del seu fill Roy, marxant a viure a l'illa de Sukkwan. Es tracta d'un illot situat a Alaska, inhabitat i incomunicat. La idea és viure-hi durant 12 mesos.

Roy es veu sorprès pel comportament del pare, ja que mentre de nit plora i li explica els seus fracassos personals, de dia actua amb naturalitat, com si res no hagués passat. El fet és que l'aïllament no deixarà d'influir-los negativament.

El pare del David Vann es va suicidar en aquesta illa, on va anar a viure després de demanar-li que hi anés amb ell. Ell s'hi va negar i es va quedar a viure a Califòrnia amb la seva mare.
Som davant una obra curta i duríssima. La relació paterno-filial és d'aquelles que deixen petja i la novel·la et persegueix molts dies després d'haver-la llegit.

Tot i aquesta contundència, 'Sukkwan Island' ens arriba després d'haver estat un èxit de vendes als Estats Units i a França. Donat el tema, no sabem si a casa nostra tindrà un acollida tan entusiasta tot i que, sens dubte, l'obra s'ho val.

dilluns, 13 de desembre de 2010

'Mapa mut', de Rubèn Intente, Angle Editorial



Vaig agafar la novel·la per recomanació del Biel Barnils, company llibreter que exerceix a La Tralla de Vic. En passen tantes per les nostres mans que moltes d’elles ho fan sense que hi puguis parar gaire atenció. A més, l’obra tenia una altre pega i és que era una òpera prima, cosa doblement perillosa i arriscada.

Tot i aquesta malfiança, vaig començar a llegir-la i em costava déu i ajuda deixar-la, buscant en tot moment una estona lliure per tal de tornar-m’hi a enganxar.

 ‘Mapa mut’ m’ha sorprès tant pel seu contingut com per la seva forma. És una novel·la amb constants salts endavant i endarre en el temps i en l’espai. Cal tenir molta experiencia perquè aquests recursos reixexin i Rubèn Intente ho aconsegueix amb èxit.

Com he llegit en altres blocs i en alguna ressenya, som davant una obra que tracta de la solitud i de com les persones que ens envolten poden resultar, a voltes, unes perfectes desconegudes.

La novel·la comença quan la Judit Bonjoch emprèn un viatge a Califòrnia per tal de d’esbrinar d’una vegada per totes què se n’ha fet de la Marta , la seva germana gran, desapareguda fa uns anys després d’haver abandonat els estudis per marxar a fer de cooperant a Estelí, Nicaragua. La Marta coneix en Josh, un fotògraf nordamericà a qui anirà a visitar a Los Angeles. És després d’aquest viatge que se’n perdrà la pista i la seva família no tornarà a tenir notícies d’ella.

A partir d’aquí tot aquest entorn familiar viurà en funció d’aquesta desaparició i amb l’esperança de trobar algun signe que els permeti pensar que encara és viva. 

Per a la Judit comença un viatge a Ítaca particular. Un recorregut vital cap a la maduresa. Arriba un moment en què al lector el que l’importa no és saber en quin estat es troba la Marta sinó tota l’evolució que pateix la Judit i el seu entorn.

En definitiva, som davant una primera novel·la sorprenent i molt ben cuinada que ens ha fet descobrir un autor que té moltes coses a dir.