Una illa plena de llibres (Bloc de la Llibreria L'Illa)

'L'Islam mediterrani' a L'Illa

2012-01-27T20:34:00.000+01:00

Aquest mes de febrer encetem un sèrie de cicles que dedicarem a un tema monogràfic. El primer versarà sobre ‘L’Islam mediterrani’.

La idea és la de lligar el tema central amb una escollida selecció bibliogràfica i fer tota una sèrie d’activitats al seu voltant.

El primer acte de ‘Islam mediterrani’ tindrà lloc dissabte 4 de febrer a les 13.30. Es tracta d’una activitat amb un format que no havíem fet fins ara. Dos poetes, dues llengües. Khalid el Mokhtari (poeta amazigh) i Biel Barnils (poeta català) recitaran els seus poemes propis i, alhora, cadascú recitarà els poemes de l’altre traduïts a la seva llenga pròpia. Com que coincideix amb l’hora del vermut, canviarem aquesta beguda per un te a la menta.

El següent acte el farem el dia 16 de febrer. Mohannad Achac, treballador social, ens parlarà de ‘Ciutadania i convivència’.

Us anirem informant puntualment.

Lliurament III Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

2012-01-27T20:00:00.001+01:00

El dijous 26 de gener es va lliurar el III Premi de Narrativa Curta L’Illa - Vadelletra.

El guanyador d’aquesta convocatòria, Ivan Bonache Cuadrado, recollia el diploma que acredita “Les relíquies d’avui són les noves tecnologies d’ahir” com el treball guanyador, a més d’un lot de llibres, un cap de setmana a la masia rural El Nus de Pedra i la invitació per a formar part del jurat de la propera convocatòria.

L’acte es va celebrar a la Llibreria enmig d’un ambient distès amb l’assistència de seguidors, membres del jurat i dels organitzadors.

Presentació del llibre 'Loving Effects', del Toni Cots, produït per CRA'P

2011-11-28T10:10:00.000+01:00

CRA’P presenta el llibre “Loving Effects” a la llibreria L’Illa.

El proper dimarts 29 de novembre a les 20h CRA’P presentarà el llibre Loving Effects a la llibreria L’Illa de Mollet (Av.Llibertat, 20).

Loving Effects és part del projecte Miniatures Officinae, del qual CRA’P n’ha format part. Un projecte internacional basat en l’intercanvi, la cooperació i la creació de petites peces en forma de miniatures dins de l’àmbit de la Mediterrània, que obren al públic diferents propostes artístiques entorn al tema de l’amor i la relació amb l’altre. Cra’p ha estat enguany co-productor i co-organitzador juntament amb L’Officina de Marsella a França, Indisciplinarte de Terni a Itàlia i El Teatro de Tunis a Tunisia.

Ara, Cra’p presenta l’edició multilingue del llibre a cura d’en Toni Cots, que inclou sis assajos sobre la temàtica dels afectes i l’altre, juntament amb diverses propostes (tant d’imatge com de text) de nou dels artistes participants a Miniatures; procedents de Catalunya, Itàlia, Tunísia, Turquia, Egipte i França.

El llibre Loving Effects és una col.lecció de textos i imatges que articulen els múltiples plans d’una cartografia, que traça d’una manera creuada les temàtiques transversals del projecte Miniatures: l’amor i la relació amb l’altre. Aquesta cartografia es desplega a través de múltiples recorreguts on la forma i el discurs, la poètica i la reflexió, es confronten amb maneres de veure, percebre i traçar detalls inscrits en la temàtica de “l’altre”: un altre que, en el context d’un mapa creuat del Mediterrani, carregat de significats, narratives, pluralitats i identitats, cerca interrogar-se sobre l’afecte i els seus efectes en les nostres societats actuals.

Presentació del llibre 'Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys' de Joan Esculies

2011-10-04T00:10:00.000+02:00

Dijous 6 d'octubre de 2011, partir de les 20 h, presentarem el llibre 'Joan Solé i Pla. Un serpatista entre Macià i Companys', de Joan Esculies, editat per Edicions de 1984.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor i serà conduït per David Martínez Fiol, historiador i professor de l'IES Mollet.

Us reproduim la ressenya que el propi autor fa de l'obra en el seu bloc:

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874-1950) ha romàs oculta als ulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causa del seu idealisme: durant l'etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós; durant l'etapa republicana, perque, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit ni de Govern. Tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort, retrobant el fil de la seva trajectòria i del seu vast llegat documental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i |'evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.

Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tints modernistes enmig de l`eclosió del noucentisme. Un metge que, apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional amb l'homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crear el mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legió estrangera francesa.

Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partir ďaleshores, va viure les tensions en el si ďERC. D'aquest període, el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys. Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i amb aquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de la Generalitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil, va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l'alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Però també és valuosa la seva narració ďepisodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per a Estat Català.

Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en el moment de l'evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es va exiliar a Colòmbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vida enyorat de Catalunya, enmig ďun carteig incessant amb els dirigents i intellectuals de les comunitats catalanes d'Amèrica, i, sobretot, amb Carles Pi i Sunyer. Aquesta biografia recorre la trajectòria ďaquest polític, però va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l'evolució del nacionalisme radical català, sovint massa simplificat per manca ďestudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.

Presentació del llibre 'Tot el soroll del món', de Vicenç Llorca.

2011-09-19T15:50:00.000+02:00

Dimarts 27 de setembre a les 20 h, tindrà lloc la presentació de la novel·la 'Tot el soroll del món', de Vicenç Llorca, editada per Columna.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor i serà conduït per l'Elvira Compte, directora del programa radiofònic 'Va de lletra', de Ràdio Mollet del Vallès.

Amb aquesta obra, Llorca, que sempre havia publicat poesia, s'endinsa per primer cop en el món de la novel·la.

Hi sou tots convidats.

Convocatòria del III Premi de Narrativa Curta en Llengua Catalana L'Illa -Vadelletra

2011-06-17T14:20:00.001+02:00

L'Illa Llibreria de Mollet del Vallès i el programa radiofònic Vadelletra convoquem el III Premi de Narrativa Curta en Llengua Catalana L'Illa-Vadelletra.

El tema d'enguany és 'Noves Tecnologies'

La llargària màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12. En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

Les obres es podran enviar, fins el 20 de desembre de 2011, per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com. En un document a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

També s’admet el seu lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet (Pl. Cinco Pinos, Mollet) i la Llibreria l’Illa (Av. Llibertat 20, Mollet). En aquest cas caldrà remetre-les en un sobre tancat on només hi figurarà el nom del premi. Dins el sobre, el treball presentat anirà acompanyat d’una plica amb el títol de l’obra i totes les dades de l’autor.

Un jurat format per 5 persones serà l’encarregat de triar un sol guanyador entre tots els relats presentats. Els seus membres són: Carme Ballús (filòloga), Margarida Muntsant (filòloga), Jordi Sanz (llibreter), Manel Xicota (gestor editorial) i Cristina da Souza (última guanyadora del certamen).

El 20 de gener de 2012 es coneixerà l’obra guanyadora.

El Premi consistirà en un lot de llibres, una estada de cap de setmana per a dues persones a la casa rural El Nus de Pedra i la invitació per formar part del jurat de la següent convocatòria.

El relat guanyador serà publicat al bloc de L’Illa (http://illallibres.blogspot.com) i al bloc del Vadelletra (http://vadelletra.blogspot.com).

Dijous 9 de juny a les 20 h, presentació de 'L'artefacte', del col·lectiu Pep Campei

2011-06-01T17:53:00.000+02:00

Hi havia una vegada un grupet d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonés que es van ajuntar, sota la coordinació del Pep Albanell per tal de d’escriure un llibre col·lectiu. El fan, el presenten a l XXII Premi Literari Vila d’Ascó i el guanyen. Aquesta és, de forma molt sintètica, la pel·lícula dels fets.

‘L’artefacte’ és doncs una obra col·lectiva on ha participat la molletana Elvira Compte i que suposa la seva estrena exitosa en el món de la lletra impresa.

L’obra consta de tres parts. La primera té set capítols, els sis primers són un retrat individualitzat de cadascun dels protagonistes, sis personatges que presenten obres a un premi literari que es lliura a Andorra. El setè són les bases d’aquest premi.

La segona ens mostra els intríngulis d’un premi literari, les deliberacions del jurat, les angoixes dels participants i, d’alguna manera el rerefons del certamen, tot allò que es cou entre bambalines.

Tot anirà a parar a un desenllaç inesperat i sorprenent.

La gràcia d’aquesta peculiar novel·la rau en la seva factura col·lectiva. Es tracta d’un interessant exercici d’estil que té la virtud de no tenir alts i baixos, cosa que és mèrit dels autors i, sobretot, del coordinador, el Pep Albanell. Des d’aquí demanem llarga vida a Pep Campei.

A l'acte serà present l'Elvira Compte i serà conduït pel Manel Xicota.

Hi sou totes convidades.

Enric Casasses a L'Illa, dimarts 31 de maig a les 20 h

2011-05-21T13:03:00.001+02:00

Dimarts 31 de maig a partir de les 20 h, tindrem amb nosaltres el poeta Enric Casasses que ens presentarà el seu nou poemari 'Bes nagana' ('sense pistola', en rus col·loquial), editat per edicions de 1984.

Som davant d'un recull molt divers quan a temàtica i a forma, els poemes estan publicats en el mateix ordre en què van ser escrits, llevat d'Amunt Com L'aigua.

L'acte serà conduït per l'Isidre Oller, membre del col·lectiu Niu d'Art de Parets.

Dijous 7 d'abril a les 20 h, presentació de 'Mujeres que alimentan la vida', d'Anna Bosch, editat per Icària

2011-03-30T11:48:00.001+02:00

Dijous 7 d'abril a les 20 h, presentarem el llibre 'Mujeres que alimentan la vida'. Es tracta d'una selecció de textos escrits per l'Anna entre 1996 i 2008, que van de l'ecologisme al feminisme. L'Anna, un cop abandona la política activa com a militant del PSUC engega una trajectòria molt intensa en el camp de l'ecologia, com a fundadora d'Acció Ecologista (que més tard s'integraria en Ecologistes en Acció) i en el del feminisme actiu creant el grup Las Petras.

Aquest recull ha estat elaborat per Elena Grau, Hortensia Fernández, Cristina Carrasco, Mireia Bofill i Carme Alemany.

L'acte serà presentat per Hortènsia Fernandez (companya de l'Anna a Ecologistes en Acció i a Dones i Treballs) i per Agnès Galdón i Carmen Bosch (amigues i companyes de l'Anna al grup Las Petras).

L'acte el plantegem com un homenatge a l'Anna i esperem que no sigui una presentació normal sinó que hi hagi una àmplia participació de tots els assistents.

Fins aviat.

Dimarts 29 de març a les 20 h, presentació de 'La casa cantonera', de Sílvia Alcàntara, edicions de 1984.

2011-03-22T12:15:00.001+01:00

Benvolguts,

Dimarts 29 de març a partir de les 20 h, tindrem el privilegi de comptar amb la presència de la Sílvia Alcàntara, que ens parlarà de la seva nova novel·la, 'La casa cantonera'.

Alcàntara assumeix el risc d'una segona obra que serà mirada amb lupa després de l'èxit aclaparador de la seva opera prima 'Olor de colònia'.

En aquest cas ens parla del retrobament, amb motiu de l'enterrament de la mare, de dues germanes que feia anys que no es veien. A partir d'aquí ressorgeixen vells fantasmes i sentiments ocults.

L'acte serà conduït per l'Elvira Compte, directora del programa Va de Lletra' emès per Ràdio Mollet.

Hi sou tots convidats.

'L'últim dia abans de demà', Eduard Márquez, Empúries

2011-02-27T20:41:00.000+01:00

"623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola."

D'aquesta manera contundent comença Eduard Márquez la seva darrera novel·la. Som davant una història dura, trasbalsadora, colpidora. Com en un quadre cubista, al llarg de 144 pàgines, anem juntant les imatges que l'autor va deixant anar, fins fer-nos una idea de conjunt. A banda de l'argument principal, també som davant una novel·la amb constants referents generacionals, la música, l'escola...

Hi ha llibres que un cop els has llegit, els oblides completament, t'ho has passat bé mentre durava i prou. 'L'últim dia abans de demà' és d'aquells que no te'ls treus del cap i et persegueixen durant una bona temporada.

M'agradaria poder dir alguna cosa més però només se m'acut dir-vos que us la llegiu, que no us deixarà indiferents. Quan l'hàgiu acabada no podreu fer altra cosa que rellegir-la per tal de gaudir-la una mica més.

Som davant d'una de les millors novel·les escrites en català dels darrers anys.

'L'estany de foc', Silvestre Viaplana, Editorial Bromera

2011-02-04T10:29:00.000+01:00

Amb la novel·la històrica em passa com amb la novel·la negra, me'n llegeixo alguna molt de tant en tant. Val a dir que amb la històrica sóc una mica més selectiu i vaig amb més compte.

Com la majoria de les obres en català, ve avalada per un premi, en aquest cas el Blai Bellver de narrativa.

L’acció arrenca a finals del segle XV a la ciutat de València. És el moment en què la Inquisició ha passat de mans del Vaticà a ser dirigida per la Corona de Castella. Suposa la primera incursió castellana en els assumptes propis dels territoris de la Corona d’Aragó.

Al voltant de tota la trama hi ha una bíblia traduïda al català per uns jueus conversos que, com que apropa la paraula divina al poble, es converteix en un veritable perill per a la cúpula religiosa. Daniel Vives, un dels traductors, és dels pocs que en conserven un exemplar i és per això que és assetjat pel nou inquisidor de València, mà dreta de Torquemada, Juan de Monasterio.

Hi apareixen una interessant corrua de personatges, conversos que mantenen la fe en privat, nobles que juguen a dues bandes, i un de ben curiós com en Castor, un monstre esgarrat sense principis que fa d’espia per a Monasterio a canvi d’unes quantes monedes d’or.

La trama està ben ordida i no està en funció de les dades històriques. Hi trobem intrigues, baixes passions, amistat en una València sacsejada per la Inquisició i una virulenta epidèmia de pesta.

Viaplana no és un autor novell. Amb ‘Les cendres del cavaller’, primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, ja fou guardonat amb el Premi ciutat d’Alzira i el Premi de la Crítica Serra d’Or.

Veredicte del II Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

2011-01-16T15:21:00.007+01:00

Reunit el dia 16 de gener el jurat, format per Carme Ballús, Margarida Montsant, Elena Jardí, Jordi Sanz i Manel Xicota, ha decidir que el relat guanyador del II Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra sigui 'De bolígrafs i amebes'. Un cop oberta la plica, l'autora guanyadora és la Cristina de Souza Fuentes. El tema d'aquesta convocatòria era l'enveja.

El premi li serà lliurat el dia 28 de gener a les 19 hores a la Llibreria L'Illa. Consistirà en un cap de setmana a la casa rural El nus de pedra, gentilesa dels seus propietaris, i un lot de llibres ofert per la Llibreria L'Illa.

Tal i com diuen les bases us oferim aquí el relat guanyador per tal de que pogueu guadir de la seva lectura:

De bolígrafs i amebes

Mollet del Vallès, 29 de febrer de 2010

Benvolgut Pablito,

Fa quatre anys justos des del dia que vaig trucar a la teva porta de pomposes lletres daurades i missatge senzill: Pablo Garcia, terapeuta.

Mira, Pabliche, junts hem desembolicat fil per randa tota la foscor d’aquesta teranyina que em menja per dins; t’has entestat a fer-ho a partir d’aquell record de la meva preadolescència que m’obsessiona i, així, en les sessions setmanals sempre hi ha hagut tres cadires: la teva, la meva i la del meu jo de sisè de primària. Has desgranat la mirada del jo que es delia per tenir el boli de quatre colors del nen del pupitre del costat, has estudiat tots els sentiments que li despertava: la mirada àvida, la necessitat de tocar-lo i fer baixar, una rere l’altre, les quatre mines, sobretot la verda. Els ulls de tota la classe estaven fixos en el moviment del dit gros i en el sorollet que se sentia en aparèixer la mina desitjada. No hi feia res que el boli no escrivís bé, que de vegades embrutés tota la plana o que no sortís la tinta, tant se valia. Tenia el color verd que els pares ens negaven sistemàticament per inútil. A la nit, m’adormia dibuixant sobre el coixí l’objecte estimat, el seu gruix incòmode, la part blava de baix, la part blanca de dalt amb les quatre palanquetes: la blava, la negra, la vermella i la verda, la boleta al damunt... El clic-clic em perseguia durant el dia, sentia la fressa que feia el meu objecte de desig quan aquell nen escrivia sobre el paper. La tortura va durar fins que els pares, tips de sentir-me’n parlar, em van regalar un d’igual. Quan el vaig tenir a la mà, em vaig enfonsar, ja no el volia, ja no seria l’únic de tota la classe, les mirades es dividirien en dos, però jo m’enduria la pitjor part perquè no havia estat el primer a posseir-lo.

Saps, Pablete?, trobo que no m’ha fet cap bé tornar un dia rere l’altre a aquest record; a força d’estudiar-la, l’enveja s’ha anat apoderant dels pocs racons que no li estaven permesos, per això avui, en el dia del nostre aniversari, m’he despertat amb quatre convenciments que no em treuràs del cap:

-Primer: Sento enveja de mi mateix per ser tan envejós de la meva enveja. No intentis traduir-ho, jo ja ho he fet i cada cop m’envejo més.

-Segon: Voldria ser un ameba. Sento enveja de la seva facilitat de viure, morir, moure's, alimentar-se, de tot, però sobretot, de no pensar, de no saber que hi ha coses envejables al seu voltant. Quina felicitat un cervell que descansa o, encara millor, quina enveja no envejar res.

-Tercer: A partir d’avui dono per acabada la nostra relació. Com tu diries, fue lindo mientras duró, i sé que et trobaré a faltar, que somiaré amb la teva veu suavitzant i amansidora. Però no tan sols no he deixat d’envejar l’univers sencer, sinó que, a força de pensar-hi, ara l’envejo més encara.

-Quart: No t’ho volia dir, però l’altre dia vaig veure com miraves la jaqueta de pell girada que m’acabava de comprar amb la bufanda de la feina i em va semblar reconèixer aquella mirada engolidora. Pel teu propi bé, deixa’m marxar, no vull encomanar-t’ho.

Doncs bé, Pablito, feliç aniversari i adéu, i recordá que no sos vos, soy yo.

Rep una forta abraçada,

'Sunset Park', Paul Auster, Edicions 62

2011-01-09T20:51:00.001+01:00

Cada cop que Paul Auster publica un llibre em trobo davant el dilema de llegir-lo o no i sempre caic en el parany de fer-ho. Tot el que ha escrit després de ‘Bogeries de Brooklyn’ haig de confessar que no m’ha agradat. ‘L’home a la foscor’ em va semblar una novel·la totalment prescidible. Pel que fa a ‘Invisible’, no va deixar-me cap petja. L’avantatge de les obres d’Auster és que són de fàcil lectura.

Auster és a la literatura el que Allen és al cinema. Tots dos, normalment, centren les seves obres a Nova York, cada any ens presenten un treball (en ocasions reixit, en altres no tant) i, sovint, els seus personatges gaudeixen d’un cert pedigree intel·lectual.

A ‘Sunset Park’, el protagonista principal, Miles Heller, és un jove amb molt talent i fill d’un prestigiós editor independent i d’una actriu que interpreta Beckett en un teatre de Nova York.

La novel·la comença amb un Miles vivint a Florida desnonant pisos i fent-hi fotografíes dels objectes que han deixat els que hi vivien. Allà coneix Pilar, una jove estudiant d’origen cubà i menor d’edat. Miles fa set anys que ha deixat els estudis tallant, també, qualsevol relació amb la seva família. Als setze anys presencia l’atropellament del seu germanastre, fet del qual se sent culpable. Aquest sentiment de culpa el fa deixar-ho tot. Una germana de la Pilar, però, intenta extorquir-lo pel fet de tenir relacions amb la menor. Per aquest motiu, torna a Nova York.

Auster incideix en els temes de sempre, l’atzar , el sentiment de culpa o la vellesa.

No he trobat, però, emoció ni en els personatges ni en el que els hi passa. El Miles projecta en la Pilar tot allò que ell no ha estat capaç de fer però d’una manera que no s’adiu gens amb l’edat que té. Al cap i a la fi estem parlant d’un home de 24 anys. Amb tot, al final de la història el personatge s’ensorra per un fet, al meu entendre, insignificant.

La resta dels personatges, l’Ellen, l’Alice o en Blind són massa estereotipats.

En definitiva, he tornat a caure en el parany de l’Auster i, de ben segur, que no será l’últim cop.

No som davant d’una mala novel·la però sí que podríem esperar més de l’autor de ‘El palau de la lluna’ o de ‘Bogeries de Brooklyn’.

Dies de dol per la llengua

2010-12-23T01:41:00.002+01:00

Aquest bloc no l'hem pensat per vessar-hi opinió política, sinó per comentar aquells llibres que ens agraden i que creiem que poden ser d'interès públic. Però les tres sentències fetes públiques pel Tribunal Supremo de Madrid, ens han trasbalsat. Es tracta del pitjor atac que ha patit la nostra llengua durant el periode, ara sí malanomenat, democràtic.

Tots aquells partits polítics que han fet bandera de l'anticatalanisme com a arma política ja ho poden ben celebrar. La sentència del Tribunal Constitucional escapçant un Estatut ja prou escapçat al Congreso de Diputados ha permès aquest absurd. Ara caldrà esperar quina serà la resposta del nou govern.

Mentrestant encetarem un dol per la llengua que esperem que acabi aviat.

'Sukkwan Island', David Vann, Editorial Empúries

2010-12-19T19:08:00.002+01:00

Novel·la de nom impronunciable, 'Sukkwan Island' suposa el debut literari de David Vann al nostre país.

El Jim opta per reconstruir la seva vida al costat del seu fill Roy, marxant a viure a l'illa de Sukkwan. Es tracta d'un illot situat a Alaska, inhabitat i incomunicat. La idea és viure-hi durant 12 mesos.

Roy es veu sorprès pel comportament del pare, ja que mentre de nit plora i li explica els seus fracassos personals, de dia actua amb naturalitat, com si res no hagués passat. El fet és que l'aïllament no deixarà d'influir-los negativament.

El pare del David Vann es va suicidar en aquesta illa, on va anar a viure després de demanar-li que hi anés amb ell. Ell s'hi va negar i es va quedar a viure a Califòrnia amb la seva mare.

Som davant una obra curta i duríssima. La relació paterno-filial és d'aquelles que deixen petja i la novel·la et persegueix molts dies després d'haver-la llegit.

Tot i aquesta contundència, 'Sukkwan Island' ens arriba després d'haver estat un èxit de vendes als Estats Units i a França. Donat el tema, no sabem si a casa nostra tindrà un acollida tan entusiasta tot i que, sens dubte, l'obra s'ho val.

'Mapa mut', de Rubèn Intente, Angle Editorial

2010-12-13T08:55:00.001+01:00

Vaig agafar la novel·la per recomanació del Biel Barnils, company llibreter que exerceix a La Tralla de Vic. En passen tantes per les nostres mans que moltes d’elles ho fan sense que hi puguis parar gaire atenció. A més, l’obra tenia una altre pega i és que era una òpera prima, cosa doblement perillosa i arriscada.

Tot i aquesta malfiança, vaig començar a llegir-la i em costava déu i ajuda deixar-la, buscant en tot moment una estona lliure per tal de tornar-m’hi a enganxar.

‘Mapa mut’ m’ha sorprès tant pel seu contingut com per la seva forma. És una novel·la amb constants salts endavant i endarre en el temps i en l’espai. Cal tenir molta experiencia perquè aquests recursos reixexin i Rubèn Intente ho aconsegueix amb èxit.

Com he llegit en altres blocs i en alguna ressenya, som davant una obra que tracta de la solitud i de com les persones que ens envolten poden resultar, a voltes, unes perfectes desconegudes.

La novel·la comença quan la Judit Bonjoch emprèn un viatge a Califòrnia per tal de d’esbrinar d’una vegada per totes què se n’ha fet de la Marta , la seva germana gran, desapareguda fa uns anys després d’haver abandonat els estudis per marxar a fer de cooperant a Estelí, Nicaragua. La Marta coneix en Josh, un fotògraf nordamericà a qui anirà a visitar a Los Angeles. És després d’aquest viatge que se’n perdrà la pista i la seva família no tornarà a tenir notícies d’ella.

A partir d’aquí tot aquest entorn familiar viurà en funció d’aquesta desaparició i amb l’esperança de trobar algun signe que els permeti pensar que encara és viva.

Per a la Judit comença un viatge a Ítaca particular. Un recorregut vital cap a la maduresa. Arriba un moment en què al lector el que l’importa no és saber en quin estat es troba la Marta sinó tota l’evolució que pateix la Judit i el seu entorn.

En definitiva, som davant una primera novel·la sorprenent i molt ben cuinada que ens ha fet descobrir un autor que té moltes coses a dir.

'El garrell', Loís Delluc, Club Editor

2010-11-21T21:32:00.002+01:00

La Maria Bohigas, néta de Joan Sales i editora de Club Editor, ha tingut l’encert de reeditar aquesta magnífica novel·la occitana, ja publicada i traduïda pel seu avi l’any 1963.

No és l’única obra de la literatura occitana del segle XX que Bohigas recupera, ja ho havia fet uns mesos abans amb ‘Catoia l’enfarinat’, de Joan Bodon, traduïda per Artur Quintana.

Es tracta d’una novel·la histórica ambientada al segle XVI a la regió del Perigord, una zona d’Occitània que es resisteix a sotmetre’s al poder del rei de França. El protagonista és el Garrell, un noi coix, fill d’una dona acusada de bruixeria. Viuen al bell mig del bosc en una cabana i subsisteixen gràcies a l’almoina i a allò que la terra els ofereix, fruits del bosc, animals, etc.

És anomenat el Garrell perquè és coix d’una cama. Un bon dia la seva mare és detinguda acusada de bruixeria i portada presonera a Sarlat. Amb la finalitat de salvar-la es trasllada a aquesta ciutat i , juntament amb el Toca-Viola, es dedica a tocar pels carrers per tal d’aconseguir diners per alliberar-la.

En aquest periple ens mostra una zona devastada per lluites de poder i de religió, entre papistes i hugonots.

Val a dir que la narració és d’una gran bellesa, no sabem si pel text en sí o per la magnífica traducció del gran Joan Sales.

Amb el regust dels clàssics.

'Cada set onades', Daniel Glattauer, La Campana

2010-11-14T01:15:00.002+01:00

Ja ha arribat la segona part de la celebrada 'Contra el vent del nord'. El Leo Leike i l'Emmi Rothner tornen a comunicar-se via e-mail després de que ell torni de Boston, continuant, així, aquesta història d'amor epistolar.

En aquest entrega apareix el contrapunt de la Pamela, a la que el Leo coneix durant la temporada americana.

La història no sorprèn tant com la primera part però sí que els personatges queden més ben dibuixats. Glattauer se'ns continua mostrant com un mestre en l'art de mantenir el lector enganxat.

El desenllaç està servit i de ben segur que no us en podreu estar de descobrir-lo. Des d'aquí no us en desvetllarem res, qualsevol cosa que afegim seria donar-vos pistes. Només desitgem que en gaudiu i que el final sigui del vostre gust.

Dimarts 9 de novembre a les 19.30, presentació del llibre 'Carretero. Retrat d'un metge que fa política', de Francesc Orteu, editat per Acontravent.

2010-11-01T20:55:00.000+01:00

lllll

Dimarts 9 de novembre a les 19.30, presentarem el llibre 'Carretero. Retrat d'un metge que fa política', de Francesc Orteu, editat per Acontravent.

Comptarem amb la presència de Joan Carretero, president de Reagrupament i cap de llista per Girona a les properes eleccions, i del Francesc Orteu. L'acte serà conduït per Xavier Jordà, membre destacat de Reagrupament a la comarca.

Joan-Lluís Lluis i la seva 'Xocolata desfeta', dijous 14 d'octubre a L'Illa

2010-10-09T19:20:00.004+02:00

Com ja és habitual, L'Illa col·labora amb el Correllengua a Mollet. Dijous 14 d'octubre a les 20 h clourem els actes amb la presentació del llibre 'Xocolata desfeta' de Joan-Lluís Lluís, editat per La Magrana, del qual ja vam fer una ressenya en aquest bloc .

L'acte serà conduït per Marc Rovira. Lluís ens parlarà de la seva obra, ens farà cinc cèntims de la situació de la llengua a la Catalunya Nord i ens descobrirà el perquè d'haver triat Cassà de la Selva com a poble natal de l'homicida frustrada. Tot això en un format diferent, entre dues butaques i un cubata...

Com de costum, hi sou tots convidats

'La cena', Herman Koch, Editorial Salamandra.

2010-10-03T20:20:00.001+02:00

Llegint a la xarxa altres ressenyes del llibre, ens ha cridat l’atenció la que apareix a El Cultural de El Mundo: “(…) una novela ácida y provocadora que apunta a toda una clase social acomodada de los Países Bajos y, por extensión, de toda Europa, instalada en una inercia de autosatisfacción y complacencia, e indiferente hacia el devenir de la generación que ha de sucederla.”

Potser sí que hi ha per part de l’autor aquesta intenció de crítica social però no és això el que aquí resaltarem.

El que més ens impacta de “La cena” és el fet de que Koch se’ns mostra com un autèntic mestre de la narració, administrant molt bé el tempo, cosa que fa que el lector es vagi assabetant de la realitat a poc a poc i, de tant en tant, amb alguna forta sacsejada. La utilització de la primera persona també farà que tinguis simpatia per un narrador trampós ja que será a partir de les seves opinions que el lector es va assabentant dels fets. La contraposició entre ell i el Serge és una de les claus de l’obra. Aquesta identificació amb el narrador es va perdent a mesura que l’obra avança, però no sense moltes resistències per part del lector.

Inspirada en l’assassinat d’una indigent en una caixer de Barcelona a mans d’uns joves de classe alta, transcorre, en la seva major part, en un restaurant de luxe on dues parelles queden per sopar i per tractar un tema molt important que afecta els seus fills. Val a dir que els dos homes són germans, un és el narrador i l’altre és candidat a la presidencia del país.

Som davant un extraordinari exercici d’estil que ens manté enganxats i manipulats com titelles en mans d’un Koch en estat de gràcia.

'La tieta Mame', Patrick Dennis. Quaderns Crema

2010-09-27T14:57:00.003+02:00

Quan em recomanen una novel·la dient-me que és divertida, normalment ja ni l’agafo i si hi afegim que ve amb una faixa on diu textualment “continuarà rient molt després d’haver tancat el llibre” ja apreto a córrer, directament.

Malgrat tot he agafat el llibre el cap de semana i hi he estat ben enganxat. La novel·la fou publicada l’any 1955 als Estats Units i va vendre dos milions d’exemplars. Patrick Dennis és el pseudònim d’Edward Everett i, alhora, el nom del protagonista.

Som als Estats Units durant els feliços anys 20 del segle passat, el Patrick es queda orfe als 12 anys i anirà a viure a Nova York a casa de la tieta Mame, germana del seu pare i únic familiar que li queda. Els seus diners i l’educació estaran vigilats pel Sr. Babcock en nom de la Knickerbocker Trust Company. La tieta Mame té una mentalitat i uns valors totalment contraris als del seu germà. El Patrick quedarà fascinat des del primer moment.

Des d’un bon començament se succeïran les situacions grotesques i delirants, com quan el Sr. Babcock descobreix que el Patrick no va a l’escola que el señor Dennis havia deixat escrit al testament o la cacera de la guineu a la que es veu abocada la tieta en contra de la seva voluntat. Val a dir que en cap moment decau el ritme, ni tan sols quan la Mame és ja una dona gran i, aparentment, més assenyada.

En definitiva, no apreteu a córrer, com hagués fet jo, si us trobeu el llibre al davant. Som davant una novel·la divertida, enginyosa i, de ben segur, caureu fascinats als peus de la tieta Mame.

Un gran encert de Quaderns Crema recuperar aquest títol que, per motius obvis, no es va poder publicar a casa nostra en el seu dia.

II Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

2010-09-23T14:08:00.002+02:00

Ja ha passat un any i després de l'èxit de la primera convocatòria repetim amb el premi.

Les bases són les següents:

L'Illa Llibreria i el programa de ràdio Vadelletra, emès per Ràdio Mollet del Vallès, convoquem el II Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra.

El tema d'enguany és 'L'enveja' .

La llargària màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12. En un full a banda s'hi afegiran les dades personals de l'autor (nom, adreça, contacte).

El termini màxim de lliurament es fixa en el 20 de desembre de 2010.

Un jurat format per 5 persones serà l'encarregat de triar un sol guanyador d'entre tots els relats presentats. La decisió es farà pública el 14 de gener de 2011.

La composició del jurat és la següent: Carme Ballús (filòloga), Margarida Muntsant (filòloga), Jordi Sanz (llibreter), Manel Xicota (gestor editorial) i Elena Jardí (última guanyadora del premi).

El premi consistirà en un lot de llibres i una estada de cap de setmana per a dues persones a la casa rural El Nus de Pedra.

El relat guanyador es publicarà al bloc de L'Illa i al bloc de Vadelletra. També serà llegit en antena. L'organització es reservarà el dret de la seva publicació en paper.

Les obres s'hauran d'enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com

'El club dels optimistes incorregibles', Jean-Michel Guenassia, Edicions 62

2010-09-17T14:11:00.001+02:00

Després de tenir-vos abandonats durant unes quantes setmanes, ja se sap que l'estiu és una època estranya, tornem a la càrrega amb una novel·la que acaba de sortir i que ens ha tingut fascinats durant les vacances ,hem tingut la sort de poder gaudir d'una galerada que ens va proporcionar l'editora.

És la segona obra que publica l'autor i la primera traduïda al nostre país. Arrenca l'any 59 en plena guerra d'Algèria, la guerra freda i l'aparició del rock and roll.

Michel Marini és un noiet de 12 anys que comença a freqüentar el bar Balto de París, un lloc peculiar on hi ha una sala amagada que serveix perquè es trobin tot un seguit de dissidents de la URSS i d'altres països de l'est. Jean-Paul Sartre i Josep Kessel també hi treien el cap i, de tant en tant, els ajudaven a trobar alguna feineta.

Michel es va enriquint de les experiències d'aquests personatges com si fos una esponja. D'altra banda la seva vida familiar també quedarà marcada per problemes sentimentals i la guerra d'Algèria.

L'Igor, el Leonid o el Sasha es troben en una situació estranya. D'una banda han sortit dels seus països buscant aires de llibertat però no són rebuts amb entusiasme en una França que no vol enemistar-se amb la Unió Soviètica i amb una intel·lectualitat que flirteja amb el comunisme, el cas de Sartre.

De mica en mica Guenassia ens va narrant els motius pels quals han hagut d'abandonar família i país i ens manté expectants amb un secret del qual no en sabrem la veritat fins al final.

Som davant una novel·la deliciosa, ben construida i ben ambientada que ens ajuda conèixer aspectes de la vida francesa en una època en què el nostre país es trobava en una situació ben diferent.

Absolutament recomanable.

Anul·lació presentació dia 8 de juliol

2010-07-06T11:53:00.000+02:00

Benvolguts amics i clients,

Degut a un problema familiar del l'autor, queda anul·lada la presentació programada pel dia 8 de juliol.

Ho sentim.

Dijous 8 de juliol presentació de 'Les bruixes d'Arnes', de David Martí, Edicions 62

2010-06-30T13:37:00.002+02:00

Dijous 8 de juliol a les 20 h, presentació de la novel·la 'Les bruixes d'Arnes', de David Martí.

Som davant una història que arrenca l'any 1533 en aquest bell poble de la Terra Alta amb el naixement de la Lluna, hereva d'una nissaga de dones guaridores. L'església oficial les vigila d'aprop i això farà que hagin d'anar molt en compte perquè també tenen sota custòdia 'El llibre de les essències', pedra angular d'una saviesa acumulada al llarg de generacions.

Es tracta de la darrera presentació de la temporada.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor.

Hi sou tots convidats.

Dimarts 29 de juny a les 20 h, presentació de 'Bufi aquí', de Santi Fornell, editat per Raima.

2010-06-27T19:14:00.002+02:00

Dimarts 29 de juny a les 20, tindrà lloc la presentació del llibre 'Bufi aquí. Aventures i desventures d'un mosso d'esquadra de trànsit', de Santi Fornell, editat per Raima Edicions.

Com el seu títol indica, es tracta d'un recull d'anècdotes, algunes divertides, altres entranyables, que l'autor ha anat recopilant al llarg de 9 anys com a agent de trànsit de la policia nacional catalana.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor.

Hi sou tots convidats.

Premi Llibreter 2010. And the winners ARE ...

2010-06-22T18:55:00.003+02:00

Benvolguts lectors, enguany el Premi Llibreter, concedit pel Gremi de Llibreters de Catalunya a una obra publicada, estrena format. D'una banda tenim el premi de literatura catalana, que ha guanyat 'Maletes perdudes', de Jordi Puntí; i el premi a altres narratives que ha estat 'Olive Kitteridge', d'Elizabeth Strout.

Com que ja n'havíem parlat d'ambdós en aquest bloc, us posem a continuació el comentari que vam fer de cadascun:

Aquesta excel·lent novel·la ha estat guardonada amb el Premi Pullitzer 2009, en l’apartat de ficció.

L’Olive Kitteridge, protagonista que dóna nom a l’obra, viu en un poblet de l’estat de Maine, a la costa est dels Estats Units. Mestra d’escola i casada amb un farmacèutic, és testimoni de la vida quotidiana dels seus habitants al llarg de 30 anys.

La novel·la està estructurada en capítols que són com històries independents i el fil conductor és l’Olive, que surt a cadascun d’ells amb més o menys protagonisme.

Es tracta d’una novel·la coral on farem d’espectadors de les alegries, les misèries o les decepcions de la colla de personatges que hi surten.

El personatge de l’Olive Kitteridge va agafant força a mesura que el llibre avança. El que al començament veiem com una dona malcarada i antipàtica anirà canviant progressivament sense perdre la seva força.

Són molts els autors nordamericans que han utilitzat aquest estil a cavall entre el llibre de contes i la novel·la. Fa uns mesos ja vam ressenyar ‘Winnesbourg, Ohio’, obra de la qual l’Elizabeth Strout es reconeix admiradora.

Sé que parlar a aquestes alçades de 'Maletes perdudes' és com descobrir la pólvora però realment la novel·la s'ho mereix. Que s'hagi convertit en una de les més venudes per Sant Jordi no pot sorprendre ningú. Val a dir que encara s'hagués venut més si l'editorial no hagués trencat l'estoc molts dies abans de la diada... Hi ha un petit marge entre ser el llibre més venut i ser el més demanat, tot depèn de la previsió dels editors.

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys.

Quatre cristòfols nascuts a diferents països europeus (Anglaterra, Alemanya, França i Catalunya) es coneixen a partir de la desaparició del seu pare. Tots són fills de Gabriel Delacruz Expósito i de mares diferents. Els quatre li han perdut la pista fa molts anys.

El Gabriel, en Bundó i en Petroli recorrien durant els anys 60 el continent europeu dalt d'un camió de mundances. Malgrat el que es pugui pensar, Gabriel no és el prototip del xulo que perd el cul darrere de les ties, sinó que totes es rendeixen sense que ell faci el més mínim esforç.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

Puntí deixa ben palès que domina la narració curta (és autor de dos molt bons llibres de relats, 'Pell d'armadillo' i 'Animals tristos') perquè la novel·la és plena de petites històries dins la trama principal. La història llisca ben fluïdament i enganxa de bon començament. Per posar-li alguna pega diríem que el final és una mica brusc, finalitza, pel meu gust, d'una manera massa ràpida o potser és que arriba un moment en què t'emprenya que s'acabi.

Llegiu-los, valen la pena...

Presentació 'Zeleste i la música laietana'

2010-06-18T10:00:00.000+02:00

Per una estona, dimarts 15 de juny, ens vam traslladar de l'Avinguda Llibertat al carrer Argenteria, gràcies a virtuosisme d'un dels protagonistes d'una època tan important com poc estudiada de la música catalana, l'Emili Baleriola.

Després de la interessantíssima presentació del llibre 'Zeleste i la música laietana. Un passeig per la Barcelona musical dels anys setanta', l'Emili a la guitarra i el molletà Vicenç Mas al baix, ens van regalar una improvisació que va provocar l'embadaliment de tota la concurrència. Fou un luxe per a nosaltres i un acte de generositat per part d'ambdós músics, a qui també podreu escoltar el dia 9 de juliol a partir de les 22 h a Can Carrancà, Martorelles.

Aquí teniu una fotografia del moment, no és Zeleste però gairebé...

'Contra el vent del nord', Daniel Glattauer, La Campana

2010-06-13T21:49:00.001+02:00

Una dona i un home, l'Emmi i el Leo Leike, es coneixen de forma atzarosa a través del correu electrònic. Ella li envia diversos missatges pensant que el destinatari és la revista Like, de la qual vol anul·lar-ne la subscripció. Enlloc de deixar-ho córrer, ell li fa adonar-se de l'error i, a partir d'aquí, començarà una relació epistolar que es perllongarà al llarg d'uns quants mesos.

A través d''aquest intercanvi, entre ambdós personatges es crearà una relació de total dependència, amb episodis d'amistat, d'emprenyamenta, d'amor, de gelosia o de fingida indiferència.

Vosaltres us preguntareu on rau l'interès de la novel·la. En primer lloc l'Emmi està feliçment casada (com no deixa mai de recordar-li el Leo) amb el Berndhard que és, a la vegada, pare de dos fills d'un anterior matrimoni. Aquesta situació plana sempre entre els dos, ella vol i dol. Els diàlegs són enginyosos, intel·ligents i tenen la gràcia de que sempre un dels dos exerceix sobre l'altre una tensió i una ironia que sacseja el lector.

Ja us avancem que no s'arribaran a conèixer mai en persona i, a més, La Campana ens informa que publicarà la continuació el proper mes de novembre.

Estem segurs de que 'Contra el vent del nord' serà una de les sorpreses dels propers mesos perquè té tots els ingredients d'una novel·la d'estiu, és curta, àgil i fresca.

Us recomanem també que llegiu el comentari que en fa L'espolsada.

Dimarts 15 de juny presentació del llibre 'Zeleste i la música laietana', d'Àlex Gómez-Font

2010-06-08T21:11:00.001+02:00

Dimarts 15 de juny a les 20 h. presentarem el llibre 'Zeleste i la música laietana. Un passeig per la Barcelona musical dels anys setanta', de l'Àlex Gómez-Font, editat per Pagès.

El llibre està dividit en tres parts, a la primera es fa una mica d'història de la musica catalana dels 60-70 i de com s'articula al voltant del mític local. A la segona hi ha converses amb diversos músics, Emilia Baleriola, Víctor Jou, Jaume Sisa, Carles Benavent i Joan Albert Amargós. A la tercera hi trobem els agraïments i tot el catàleg de la discogràfica Zeleste-Edigsa.

L'acte comptarà amb la presència del guitarrita Emili Baleriola, que va formar part de diverses formacions com Màquina! o la Plateria i que també va col·laborar amb un munt de músics de l'època. Com que vindrà acompanyat de la seva guitarra, ens oferirà algunes versions acústiques.

No cal dir que tots hi sou convidats.

'Olive Kitteridge', Elizabeth Strout, Edicions de 1984

2010-06-05T11:39:00.002+02:00

Aquesta excel·lent novel·la ha estat guardonada amb el Premi Pullitzer 2009, en l’apartat de ficció.

La novel·la està estructurada en capítols que són com històries independents i el fil conductor és l’Olive, que surt a cadascun d’ells amb més o menys protagonisme.

Es tracta d’una novel·la coral on farem d’espectadors de les alegries, les misèries o les decepcions de la colla de personatges que hi surten.

'Nit de vetlla', Jaume Serra Fontellas, Edicions de 1984

2010-05-18T00:37:00.001+02:00

"Tant de bo no hagués tornat, tant de bo no hagués marxat, tant de bo no...". Així comença aquesta novel·la ambientada a Remansa (Manresa) la nit de nadal de 1962.

L'Eduard torna a la ciutat de la que va sortir exiliat arran de la guerra civil. Ho fa 24 anys després, coincidint amb la gran nevada. Els seus pares han mort mentre ell era a França sense pràcticament cap notícia seva. Les poques cartes que havia enviat, mai no van tenir resposta.

Es troba amb una Remansa grisa, fosca, humida i farcida d'uns personatges que són un fidel reflex de l'època, estraperlistes, guàrdia civils, protitutes, confidents, perdedors en definitiva.

Tota l'acció passa en una sola nit, durant la qual l'Eduard es retroba amb vells coneguts com en Pinell, amb amics dels pares com el Tristany i la Rosa o amb el Manyo, confident de la policia per força però convençut antrifranquista.

Jaume Serra, que ha trigat 11 anys en escriure-la, la considera la novel·la de la seva vida, tot i no ser autobiogràfica. Es nota la seva llarga experiència com a guionista o autor teatral en els diàlegs, que no tenen desperdici, especialment els que tenen lloc al final del llibre durant l'estada de l'Eduard al bordell de la Carme.

L'obra és molt cinematogràfica tot i que està exempta d'artifici i compta amb un bell final. Té dues-centes i una pàgines que es fan francament curtes.

Esperem que Serra no esperi 11 anys més a delectar-nos amb una nova novel·la.

'Maletes perdudes', Jordi Puntí, Editorial Empúries

2010-05-12T00:53:00.004+02:00

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

'Catoia l'enfarinat', Joan Bodon, Club Editor

2010-05-02T12:27:00.002+02:00

L'ofici de llibreter té, entre moltes altres satisfaccions, l'avantatge de descobrir autèntiques joies que no tenen la difusió que es mereixerien. Val a dir que la novel·la que ens ocupa me la va recomanar un client (un altre avantatge del nostre ofici, l'intercanvi constant d'informació bibliogràfica, ara en dirien feed-back).

Bodon va néixer a Crespin de Naucèla, Occitània. Ben aviat decidí escriure les seves obres en occità, venia d'una llarga tradició familiar de literatura oral i va seguir de molt aprop l'obra dels felibres, poetes provençals moderns.

L'any 1973, Joan Sales publica per primer cop 'Catoia l'enfarinat'. Ara la Maria Bohigas, la seva néta, el recupera i el reedita.

La traducció d'Artur Quintana és excel·lent i apropa el lector a un llenguatge al qual cada cop hi estem menys acostumats. Hi ha fragments que emocionen per la seva bellesa descriptiva.

Amans, Catoia l'enfarinat, neix al si d'una família pagesa del Roerga a l'època d'entreguerres. No reconeixen l'Església perquè creuen que des de Napoleó, està lligada i dominada per l'estat, per la qual cosa viuen aïllats de la resta i practicant els seus propis rituals al marge del clergat oficial.

L'avi és el guardià d'aquesta ortodòxia i el reflex d'una manera de fer i de viure que té els dies comptats. Ell mateix prepara la seva mort després d'enviar Amans a moldre el blat al molí. Enlloc de tornar al cap d'uns dies amb la farina resultant del mateix blat que portava, Amans torna la mateixa tarda amb la part proporcional de farina que li pertoca, una farina que no prové del seu blat.

El paral·lelisme entre els 'catoies' i la llengua i la cultura occitanes és evident.

Animem des d'aquí la Maria Bohigas perquè recuperi altres obres de Bodon i les inclogui al seu gran catàleg.

'Tota una vida', David Grossman, Empúries

2010-04-11T21:34:00.001+02:00

La lectura de 'Tota una vida' m'ha suposat el descobriment d'un gran narrador. Tot i tenir altres obres publicades en català i en castellà, no n'havia llegit res.

Ens trobem davant una novel·la de prop de 700 pàgines que arrenca amb la història de tres adolescents que es coneixen en un hospital on estan aïllats a causa d'una epidèmia. Són l'Ora, l'Avram i l'Ilan. La seva relació, que patirà diferents batzegades al llarg del temps, és la base de l'obra.

El conflicte àrab-israelià marca la vida dels personatges però no som davant una novel·la bèl·lica. Grossman, com tot gran literat, ens parla de la condició humana, en aquest cas, en una situació extrema. Ell mateix diu en una entrevista que 'la història no s'escriu en les grans batalles ni en els parlaments sinó en les cuines, en el dormitori de la parella o en l'habitació del fill'.

L'Ora es rebel·la contra la injustícia de tenir un fill a la guerra fugint amb l'Avram, evitant així que la trobin a casa si van a anunciar-li que s'ha mort. Parlar contínuament d'ell al llarg d'aquesta excursió a Galilea serà per a ella una manera de protegir-lo. Al llarg d'aquest periple també se'ns van desvetllant les incògnites plantejades a la primera part del llibre i té l'atractiu de fer també un retrat geogràfic i social d'una part d'Israel.

És una novel·la excel·lent que cal llegir-la amb calma per tal d'assaborir-la com es mereix.

Grossman, juntament amb Amos Oz, encapçala un grup d'intel·lectuals israelians que critiquen l'actuació dels diferents governs del seu país enfront el conflicte amb els palestins i que reclamen la creació d'un estat palestí i la retirada dels territoris ocupats.

Presentació de 'Les places d'Ulisses. Poesia reunida (1984-2009)', de Vicenç Llorca

2010-04-06T09:13:00.001+02:00

Dijious 8 d'abril a les 20 h, guadirem de la presentació de l'obra 'Les places d'Ulisses', de Vicenç Llorca, editada per Òmicron.

Es tracta d'un recull de la poesia escrita per Llorca al llarg de 25 anys, compost de 8 llibres editats i alguns poemes inèdits.

És d'aquelles obres necessàries on podrem veure l'evolució d'un autor amb un corpus poètic molt important.

Recordem també la vinculació de Llorca amb Mollet, doncs exerceix de professor de llengua i literatura catalanes a l'I.E.S. Vicenç Plantada d'ençà uns quants anys.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autor, serà conduït per Elvira Compte.

No cal dir que hi esteu tots convidats.

Presentació de 'Males companyies', de Marc Cerdó, Club Editor

2010-03-24T08:46:00.000+01:00

Dijous 25 a les 20 h, presentarem la novel·la 'Males companyies' de Marc Cerdó, editada per Club Editor.

Som davant una esplèndida primera novel·la d'aquest jove escriptor mallorquí. En ella, ens trobem un protagonista que a l'edat de 18 anys deixa l'illa, d'una manera una mica particular, per fer cap a Barcelona, on continuarà amb les seves males companyies.

La pega de moltes primeres novel·les és el caràcter autobiogràfic que tenen. Aquest cas és diferent. D'ella destacaríem el seu desacomplexament i un llenguatge ric que, malauradament, només trobem en escriptors de les Illes, de la Catalunya Nord o de les terres de Ponent.

El Llibreter en fa una ressenya prou interesssant que val la pena que llegiu.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor i serà conduït per la Maria Dolors Navarro.

'Arrels nòmades', Pius Alibek, Edicions La Campana

2010-03-22T00:47:00.001+01:00

Al cap d'uns anys d'haver-nos obsequiat amb una esplèndida traducció de la magnífica novel·la 'L'edifici Iacobian', d'Alaa Al Aswaani, editat per 1984, Pius Alibek ens ofereix una obra pròpia.

Es tracta d'un llibre autobiogràfic que cobreix el periode des del seu naixement, l'any 1955 a Ankawa, fins la seva marxa de l'Iraq, l'any 1981.

Segons diu el mateix autor a la contracoberta, va escriure 'Arrels nòmades' per tal d'explicar a la seva filla Aya Maria d'on venia el seu pare.

Resaltar el fet de que l'hagi escrita en català és treure-li valor a una obra que té moltes virtuts i una qualitat evident.

L'escriptura d'Alibek flueix amb gran facilitat com és habitual en escriptors orientals, qui sap si per la gran tradició oral que tenen.

Descobrim un Iraq que el mateix autor diu que no tornarà mai més. Ens trobem en un país que, malgrat la dictadura baasista, gaudeix d'una situació molt favorable amb un nivell educatiu i de vida acceptables i on les dones guadeixen de les mateixes oportunitat que els homes. Hi conviuen diverses llengües i religions, el mateix Alibek és cristià, d'origen assiricaldeu i la seva llengua materna és l'arameu.

Després de passar els primers anys de la seva vida a Ankawa (Kurdistan), el seu pare, funcionari de l'estat, és destinat a Bàssora. Allà passarà part de l'adolescència fins que marxa a Baghdad, primer per estudiar en un seminari i després per llicenciar-se en filologia anglesa.

Hi ha escenes delicioses com quan acompanya el pare a Al-Ahuar, uns aiguamolls al sud de l'Iraq, actualment contaminats amb urani enriquit, on vivia un poble ancestral totalment integrat en el seu entorn natural o bé quan, en un viatge a Ankawa, el seu oncle, parlant arameu l'aconsella, in situ, com ha de lligar amb una noia a la qual acopanyen.

La part més dura és quan el destinen al desert per fer el servei militar però Alibec té la virtut de no dramatitzar mai les situacions. Sempre sap extreure'n la part positiva i quan no n'hi ha, es mostra resignat però sense rendir-se.

Com a mostra us oferim un fragment de la conversa final davant del funcionari de duanes que li ha de permetre la sortida del país:

-I creus que hi aniràs a Espanya?

-Si vostè ho vol!

-Què hi aniràs a fer a Espanya?

-Turisme.

-Així que turisme. I no no t'hi deixo anar?

-Doncs no hi aniré.

Us recomanem vivament que la llegiu i que escolteu l' entrevista que l'autor va oferir a Vilaweb arran de la presentació de l'obra, hi descobrireu una persona sàvia i molt erudita.

Presentacions setmana del 22 de març

2010-03-16T15:04:00.000+01:00

La setmana del 22 de març us oferim programació doble.

Dimarts 23 a les 20 h, presentació de "República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939)", de Ferran Aisa, editat per l'editorial Base. L'acta comptarà amb la presència de l'autor i serà conduït per la Consellera Montserrat Tura.

Es tracta d'una obra extensa i rigurosa que analitza l'organització municipal de la ciutat en moments tan crucials com la república i, sobretot, la guerra civil. Posa l'èmfasi en el proveïment de la ciutat, la construcció de refugis antiaeris o el salvament del patrimoni.

Com a curiositat ens parla de les visites que van fer John F. Kennedy, John Dos Passos o Indira Gandhi a Barcelona en plena guerra.

Dijous 25 a les 20 h, presentarem la novel·la 'Males companyies' de Marc Cerdó, editatda per Club Editor.

Som davant la primera novel·la d'aquest jove escriptor mallorquí. En ella, ens trobem un protagonista que a l'edat de 18 anys deixa l'illa, d'una manera una mica particular, per fer cap a Barcelona, on continuarà amb les seves males companyies.

Presentació de 'El mundo en pequeños bocados', de Jordi Garcia

2010-03-05T20:32:00.002+01:00

Dijous 11 de març a les 20 h, presentem el llibre 'El mundo en pequeños bocados', de Jordi Garcia, editat per Intermon Oxfam.

Es tracta d'un recull de receptes de petits plats o 'tapes' de diferents països dels cinc continents. A banda de la vàlua de la receptes, cal destacar la qualitat de les fotografies, no en va el Jordi és un gran especialista en fotografia gastronòmica. En paraules del mateix autor: "El mundo en pequeños bocados es un respetuoso acercamiento y tributo a la gastronomía del mundo, a los pueblos y sus gentes, una pincelada de color que desde Sudamérica a Oceanía, pasando por África, el Magreb, Oriente, Europa y Asia, puede acercarnos a sus raíces culinarias tradicionales para que podamos compartir y disfrutar de su cocina".

L'acte comptarà amb uns presentadors de luxe, d'una banda la cuinera Montserrat Tàpia i de l'altra els responsables del bloc 'La cuina vermella', el Kike Palau i la Txell Pi.

No cal dir que hi esteu tots convidats.

"Un país de butxaca", Joan Daniel Bezsonoff, Editorial Empúries

2010-02-17T16:04:00.001+01:00

Bezsonoff és un escriptor rossellonès que escriu en català. És autor de dues esplèndides novel·les: ‘La guerra dels cornuts’ i ‘Les amnèsies de déu’. Per la primera va rebre el Premi Just Maria Casero i la segona va guanyar el Premi Creixells i el Salambó.

La seva condició de català d’ascendència russa, per part de pare, i d’educació francesa, per raons òbvies, l’ha dut a escriure ‘Els taxistes del tsar’, que és una crònica familiar d’una Rússia perduda que Bezsonoff recupera a partir de la figura del seu avi, i també ‘Una educació francesa’, on ens explica la seva experiència a l’escola gal·la.

A ‘Un país de butxaca’ explora les seves arrels catalanes. A partir de la figura de l’avi matern, provinent de l’Empordà, recupera una llengua que va perdent pes social després de la segona guerra mundial. Bezsonoff, amb una prosa mordaç, repassa el procés endegat als 10 anys que el porta primer a sentir-se català i, més endavant, a assolir un sentiment de pertinença a una cultura els tentacles de la qual van des del Principat fins al País Valencià, les Illes o l’Alguer. Les seves estades a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada li suponen una deriva cap a posicions clarament independentistes.

Llegir Bezsonoff és una autèntica delicia perquè té una prosa rica i un sentit de l’humor no exempt de mala baba. Tot i que prefeixo les novel·les perquè és un mestre dels diàlegs, aquests tres assajos val la pena llegir-los perquè són també un gran exercici de sinceritat i un sentit homenatge als seus avis.

Dimarts 16, presentació de 'Poemes en sabatilles', de Mercè Bastida

2010-02-13T21:14:00.000+01:00

Dimarts 16 de febrer, a partir de les 20 h, tindrà lloc a L'Illa la presentació del poemari 'Poemes en sabatilles', de la Mercè Bastida.

La Mercè, poetessa molletana i autodidacte, s'ha autoeditat aquest volum on fa un recull de poesies escrites al llarg dels anys. L'ha estructurat en tres parts: Amors, Pàtria i Darrere els vidres.

El pròleg l'ha fet l'Isidre Oller, que serà també l'encarregat de conduir l'acte.

Us hi esperem perquè estem conveçuts que tots plegats passarem una estona ben agradable.

'Xocolata desfeta. Exercicis d'espill', Joan-Lluís Lluís, La Magrana

2010-02-06T14:17:00.001+01:00

El protagonista del relat va, com cada primer dijous de mes, a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol. A l'alçada del número disset, davant d'una botiga de paraigües, se li atansa una noia que, al crit de 'Jo tambe sóc de Cassà de La Selva', li clava un ganivet a la panxa. Un cop a l'hospital, un policia li pregunta si, mentre l'apunyalava, la noia somreia.

Aquest senzill argument li serveix al Joan-Lluís Lluís per oferir-nos un bon exercici d'estil i 'd'espill'. Al llarg de l'obra ens el narrarà de cent vint-i-tres formes diferents utilitzant a cadascun dels relats un recurs diferent. El títol dels relats fa referència a aquest recurs i al final del llibre hi trobem l'explicació.

Ens trobem davant d'un treball que està a cavall entre la literatura i l'enigmística i que conté una gran dosi d'humor.

En el prefaci, Lluís, ens diu que 'Xocolota desfeta' no hagués estat possible sense haver descobert els 'Exercices de style, de Raymond Queneau. En aquest cas, Queneau descrivia una mateixa història de noranta-nou maneres diferents. També reconeix el mestratge de Georges Perec.

La lectura de 'Xocolata desfeta' et fa somriure contínuament. Hi ha relats molt i molt reeixits i d'altres que no tant. El que et queda ben clar és que si el lector s'ho passa bé, millor s'ho ha hagut de passar l'autor.

Fotos dels actes del dia 4 de febrer

2010-02-05T14:23:00.000+01:00

Aquí teniu fotografies dels actes del dia 4, cedides pel setmanari Mollet a Mà.

Moment del lliurament del I Premi L'Illa-Vadelletra a l'Elena Jardí.

Moment de la presentació de 'El somni de Tàrraco', de Xulio Ricardo Trigo

Dia 4 de febrer, programa doble

2010-01-24T13:57:00.006+01:00

Dijous 4 de febrer, com en els cinemes d'abans, fem programació doble.

A les 19.30 procedirem al lliurament del I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra, que ha recaigut, com ja sabeu, en el relat 'Fum' de l'Elena Jardí. El text el podeu llegir en el post anterior. El premi consistirà en un document acreditatiu d'haver guanyat el premi i en un lot de llibres. Faran el lliurament l'Elvira Compte, directora del programa Vadelletra de Ràdio Mollet del Vallès, i Carles Peña, responsable de la Llibreria L'Illa.

A partir de les 20 h, podreu gaudir de la presentació del llibre 'El somni de Tàrraco', del Xulio Ricardo Trigo, editat per Edicions 62.

En paraules del Manel Alonso que podeu llegir en el bloc de l' autor l'obra:

"...està dividida en dos plans temporals. L’un situat l’any 26 abans de Crist que s’inicia quan un seguit d’interessos públics (l’extensió dels conreus d’oliveres per abastir Roma d’oli) i privats (l’afany de poder i una passió incestuosa i malaltissa) de diverses personalitats de l’imperi i de la província confluïxen en una conxorxa que donarà el seu primer pas amb l’assassinat del governador de la ciutat i amic de l’emperador. I l’altre l’any 44 després de Crist, quan un vell iber romanitzat fill d’una fetillera, Perhtus, ens narra en primera persona part de la seua biografia: la seua infantesa a les muntanyes d’Ausa, la seua vida a Tàrraco.

A més de la conxorxa política, hi ha una història d’amor entre Sula, el fill d’un navegant d’origen iber, i una ciutadana romana, Ariadna, la filla del governador, la seua relació és complicada i difícil per les diferències socials. Una d’aquelles casualitats del destí (Sula és sorprés amb el cadàver del moribund governador), farà que aquest amor acabe convertint-se en un impossible. També hi ha una trama detectivesca on el mestre Apol·lodor intentarà, sense aconseguir-ho del tot, desemmascarar els diversos individus que participen en la conxorxa i esbrinar qui ha estat l’assassí.

Al llarg de les pàgines el lector ensopega a més de l’amor i el crim amb la traïció, la traïció d’un fill, Luca, al seu pare, el governador; la traïció de dos senadors a l’emperador; la traïció de Virgili duumvir d’Illerda al seu soci, Luca... Però la més gran traïció no la descobrirà fins que no arribe a les darreres pàgines..."

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autor, serà conduït per Elvira Compte.

Hi esteu tots convidats.

Guanyador del I Premi de narrativa curta L'Illa-Vadelletra

2010-01-15T00:10:00.011+01:00

Ja tenim el veredicte del I Premi de narrativa curta L'Illa-Vadelletra.

L'obra guanyadora ha estat triada entre una trentena de treballs presentats.

El jurat ha estat format per les següents persones:

-Vicenç Llorca, escriptor i professor de llengua i literatura catalanes a l'IES Vicenç Plantada de Mollet del Vallès.

-Josep Masats, poeta i professor de llengua i literatura catalanes a l'IES Vicenç Plantada de Mollet del Vallès

-Margarida Muntsant, estudiant de filologia catalana.

-Jordi Sanz, llibreter.

-Manel Xicota, membre d'una empresa de serveis editorials.

Tots cinc reunits el dia 13 de gener han decidit que l'obra guanyadora sigui 'FUM', d'Elena Jardí. Des d'aquí li donem l'enhorabona. Del text n'han destacat que "aconsegueix un bon to del començament al final, creant una atmosfera i una litúrgia plaent. Descriu un plaer tan efímer com tots els plaers intensos de la vida que, en un instant, esdevé fum".

Al ser la primera vegada que el convocàvem, hem viscut durant aquests darrers mesos en la incertesa perquè no sabíem quina seria la resposta. Com hem dit abans s'hi han presentat un total de 30 obres d'arreu del país, la qual cosa ens ha sorprès agradablement. Per aquest motiu amenacem a tornar a convocar el premi a finals d'aquest any.

Us agraïm a tots la participació i us encoratgem a tornar-vos a presentar a properes convocatòries.

A continuació transcrivim el text íntegre, que esperem que us agradi i també esperem els vostres comentaris:

FUM

"S’hi dedicava poc, uns quants cops a l’any, sis a tot estirar. Això sí, llavors es reservava aquell espai de temps com un usurer quan es tanca a comptar els seus guanys,i ho celebrava amb el seu ritual corresponent. No hi podia faltar res. El tast d’allò prohibit accelerava l’arribada del plaer en tota la seva extensió. Cert, sorgien lleis que ho acotaven cada cop més. Ho ensumava, es delia perquè ocorregués aquell petit cremall inicial que el transportaria per camins esvaïts d’un “dolce far niente”. Deixaria la ment en blanc i es concentraria purament en el gaudi. En Jaume, el mâitre, amb el seu servei afable i familiar, li hauria apropat les eines que l’ajudarien a aconseguir-ho: una carta amb propostes ben engrescadores, tisores fines adients, llumins. Tot material de primera qualitat. La resta l’hauria de posar ell. Cinc sentits quasi li caldrien per maximitzar la felicitat en l’encontre. Comptava amb la golosa boca, amb els potents narius, amb la seva mà prematurament tremolosa, amb la seva visió de vell llop de mar. Amb la mirada perduda davant del finestral, gosava l’impossible: jugava a albirar l’horitzó fins a on li permetia la vista. Fins i tot la bellesa del paisatge esdevenia un escull inútil. Va llegir el menú fil per randa, buscant la novetat, intuint l’excel.lència amb nas de caçador experimentat. Es va inclinar per un de la República Dominicana. Quan en Jaume el va acompanyar fins a la cava on reposaven tots, ben arrenglerats, ajustats a la seva humitat corresponent, i li va assenyalar l’escollit, no va dubtar. “Endavant, Jaume” – va dir. Havia fet l’elecció correcta. El va triar per uns motius ben concrets: l’origen, l’anella, la llargària. A més, li atreia el color. S’entrellucava que les fulles podien haver estat sota una llarga exposició al sol i, només de pensar-ho, li venia al cos un suau escalf. Ara arribava el millor.

Un cop a les seves mans, es va adonar que la fulla tenia aquell punt d’oliositat cercada, res d’aspra ni rebregada. Se’l va apropar amb parsimònia sota el nas per poder apreciar-ne l’aroma. Decididament invitava a encendre’l. D’antuvi enjogassat, el va fer giravoltar amb gràcia entre els seus sarmentosos dits. Va apropar a consciència la flama al voltant del cigar, resseguint l’anella, a fi de no malmetre’l. Quina joia quan ja el tenia als llavis! Incomparable la primera xuclada. Un bon equilibri entre la suavitat i l’amargor. Esdevenia un íntim moment de recolliment. Expel.lia el fum a poc a poc, procurava recloure’s encara més en aquell quartet habilitat per a fumadors, per evitar que s’eclipsés l’emanació fugissera. L’encant no es va trencar en cap moment. S’havia assegurat que el mòbil romania abandonat a la corresponent habitació de l’hotel."

Elena Jardí

El nostre Top 5 de narrativa de la campanya de Nadal i Reis 2009 i unes reflexions

2010-01-10T17:28:00.004+01:00

No sóc gaire partidari d'elaborar llistes de vendes però avui tenia el dia tafaner i m'he acostat a la llibreria per tal d'esbrinar quins havien estat els llibres més venuts durant aquesta llarga i dura campanya de Nadal. El resultat , pel que fa a narrativa, ha estat aquest:

1- 'El símbol perdut'/'El símbolo perdido'. Dan Brown. Empúries/Planeta.

2- 'Quatre germanes'. Jetta Carleton. Libros del Asteroide.

3- 'La Mà de Fàtima'/'La Mano de Fátima'. Ildefonso Falcones. Rosa dels Vents/Plaza y Janés.

4- 'Olor de Colònia'. Sílvia Alcàntara. Edicions de 1984.

5- 'Contra el viento'. Angeles Caso. Planeta.

La llista final m'ha dut a fer una sèrie de consideracions. Primer, que malgrat l'efecte mediàtic i la publicitat dels grans grups, el paper de prescriptors que tenim els llibreters encara és important i així ho demostra el fet de que entre tres best-sellers en tota regla, s'hagin colat dos títols que no entrarien dins d'aquesta categoria.

Segona i última consideracio, no em carrego en absolut aquests best-sellers. Primer perquè suposen una entrada important de capital per a les llibreries, no cal dir que com a empreses que som hem d'estar pendents del nostre compte de resultats, però també perquè, malgrat el que hom pugui pensar, sempre generen nous lectors. Al llarg dels nostres 14 anys com a llibreters, el primer fenomen d'aquest tipus que vam viure va ser 'El codi da Vinci'. En aquell moment vam detectar que a la llibreria entrava un tipus de públic que no havia entrat fins aleshores. Afortunadament creiem que ara la cosa ha canviat una mica, però fa uns anyys hi havia gent a la que li costava entrar a una llibreria. Per a molts érem un tipus d'establiment elitista i avorrit. Aquests tabús s'han anat trencant amb l'aparició de llibres com els de la Rowling, el Dan Brown, la Meyer o el Larsson. En contra del que es pugui pensar, lectors que han començat amb el Dan Brown o el Larsson, després han anat derivant cap a altres tipus de lectures potser literàriament millors. També tenen un efecte desegreixant, hi ha lectors a qui els ve de gust llegir-ne algun de tant en tant per tal d'evadir-se.

Bé, crec que potser se m'ha anat una mica l'olla. De tota manera m'agradaria llegir les vostres opinions.

NADAL 2009, la nostra tria de novel·les per regalar aquestes festes

2009-12-27T19:51:00.004+01:00

Hola amics, com a guia per si voleu fer algun regal aquestes festes, us oferim la nostra tria de les millors novel·les publicades enguany. La majoria ja han estat recomanades en aquest bloc.

'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara, Ed. de 1984. Ha estat la sorpresa agradable de la narrativa catalana d'enguany. Una història ben tramada, ben escrita, que et deixa el regust dels bons clàssics. Com ja s'ha dit a bastament, l'autora, que va viure fins els 20 anys a la Colònia Vidal, sempre havia tingut al cap aquesta història i va començar-la a escriure després de fer uns quants cursos de català, uns tallers d'escriptura i, fins i tot, un curs d'interiorització de personatges a l'Institut del Teatre. El resultat el podeu comprovar. El colofó hagués pogut ser el Premi Llibreter però, què hi farem...

'Tornar a la terrra', de Jim Harrison, La Campana. Una altra de les sorpreses. La veritat és que desconeixíem aquest autor, tot i haver escrit l'obra que després fou portada al cinema amb el títol de 'Leyendas de pasión'. Harrison és considerat als Estats Units un veritable clàssic viu. És d'aquelles obres que, tot i que costa una mica entrar-hi, no voldries que s'acabés mai i que sempre ve de gust rellegir. Agafeu paper i llapis perquè el catàleg de frases antològiques és important.

'Quatre germanes', de Jetta Carleton, Libros del Asteroide. Una altra mostra de l'allau d'excel·lents autors americans que ens han ofert les editorials de casa nostra. És l´única obra que va escriure Jetta Carleton, periodista de professió. De caire autobiogràfic, està molt ben narrada i té la virtut de mantenir-te l'atenció a base de contínues sacsejades.

'Los días contados', de Miklós Bánffy, Libros del Asteroide. Un altre asteroide a la nostra particular galàxia. És la primera part d'una trilogia que, segons les notícies que tenim, continuarà aquest mes de gener. Suposa un retrat de la decadència de l'Imperi austro-hongarès de la mà de dos aristòcrates hongaro-transilvans (Bálint Abády i Lászlo Gyeroffy). Una aposta agosarada per la llargària del text (666 pàgines) i pel seu to descriptiu.

'Les germanes Grimes', de Richard Yates, Proa. Un altre autor nordamericà més conegut per la cinematografiada 'Revolutionary road'. A través de la vida de dues germanes, una amb una vida molt convencional, i l'altre molt independent, Yates ens fa un retrat de les misèries humanes al llarg d'una època que va des del periode d'entreguerres fins la guerrra freda.

'El factor humà', de John Carlin, La Campana. Us sorprendreu de trobar aquesta obra tot i no ser de ficció. La veritat és que tot i tractar-se d'un assaig periodístic, la trama i la manera com està escrita té totes les característiques d'una novel·la. Ben aviat tindrem la versió en cinema de la mà de Clint Eastwood. Fent una breu pinzellada, Carlin ens demostra com Mandela va utilitzar el campionat del món de rugby per intentar cohessionar dues societats molt polaritzades.

'Winesburg, Ohio', de Sherwood Anderson, Viena. Flamant guanyadora del Premi Llibreter de narrrativa 2009. Publicada l'any 1919 als Estats Units i inèdita en català és una crònica de la vida en aquest poblet de l'amèrica profunda a través de la descripció d'uns personatges delirants. Pot considerar-se tant un novel·la com un llibre de contes.

Jurat I Premi de narrativa curta L'Illa-Vadelletra

2009-12-17T08:47:00.001+01:00

Amics, ja tenim jurat del I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra.

Està compost per les següents persones: Vicenç Llorca (professor de secundària i escriptor), Josep Masats (professor de secundària i escriptor), Margarida Muntsant (estudiant de filologia catalana), Jordi Sanz (llibreter) i Manel Xicota (gerent d'una empresa de serveis editorials).

Recordeu que teniu temps per a enviar els originals fins el 31 de desembre d'enguany.

Podeu consultar les bases entrar a l'enllaç BASES.

Animeu-vos!

'Quatre germanes', Jetta Carleton, Libros del Asteroide

2009-12-09T16:17:00.006+01:00

Després dels consells d'altres companys llibreters, feia temps que tenia ganes d'agafar aquest llibre. Tinc tendència a que quan molta gent m'aconsella una lectura em fa una certa mandra posar-m'hi. És el que m'ha passat amb 'Quatre germanes'. Val a dir que tots els dubtes i les mandres em van marxar tot just començar-lo.

Estem davant d'una novel·la esplèndida. És la primera i única obra de la Jeta Carleton i això sorprèn. Nascuda l'any 1913 en un ambient rural, va anar a la universitat per acabar dedicant-se a la publicitat.

El tema de la novel·la està inspirat en les estades que la mateixa autora feia cada estiu a casa dels pares en companyia de les seves germanes.

La família Soames viu en un poble de l'Amèrica profunda. El Matthew i la Callie són dues persones molt diferents però amb una manera molt tradicional de veure la vida. Al llarg del seu matrimoni tindran quatre filles que els faran anar canviant aquesta mentalitat i acceptar coses que mai s'haurien imaginat. Les quatre filles són molt diferents entre elles. La Jessica, la gran, i la Mathy, la tercera, tenen un caràcter fort i decidit; la Leonie, la segona, duu una vida només pendent de l'aprovació dels pares. La Mary Jo, la petita, és la que menys protagonisme té però se'ns devetlla com la més independent.

Tot i que cada capítol té un protagonista diferent, la història és bastant linial, tot i haver-hi algun flashback.

El més curiós és com el Matthew i la Callie es veuen forçats a canviar la seva manera d'entendre la vida i la societat en funció de la influència de les seves filles.

L'obra té un ritme trepidant i les sorpreses són constants al llarg de les quatre-centes trenta-nou pàgines que té.

Des de la nostra modesta posició, encoratgem el Luis Solano, editor de Libros del Asteroide, a apostar més per les traduccions al català. Les poques vegades que ho fa, fa diana.

Una lectura ideal per aquells que disposeu d'uns dies de vacances. Us la recomanem molt i molt.

El Capità Calçotets a L'Illa

2009-12-07T09:45:00.002+01:00

Dins del seu tour per la geografia catalana, el Capità Calçotets també passarà per L'Illa. Tal com podeu veure al cartell serà dissabte 12 de desembre a partir de les 12 h.

El popular personatge creat per Dav Pilkey es passejarà entre nosaltres, parlarà i signarà tots els llibres seus que porteu.

Recordem que les seves aventures estan editades dins la col·lecció Vaixel de Vapor sèrie blava, indicada per a nens a partir de 7 anys.

Animeu-vos i veniu!!!!

'Todos los colores del sol y de la noche', Lenka Reinerová, Libros del Asteroide

2009-11-29T18:22:00.003+01:00

Lenka Reinerová està considerada la darrera escriptora txeca en llengua alemanya. De pares jueus, mare alemanya i pare txec, neix l'any 1916 a Praga. A principis dels anys 30 ha de deixar els estudis per motius econòmics i buscar feina. En aquest moment entra en contacte amb cercles intel·lectuals i d'esquerres. La victòria dels nazis a Alemanya els porta a crear associacions d'ajuda als exiliats que entren a Txecoslovàquia. Quan els nazis ocupen el país, ella es troba de visita a Romania. En conversa telefònica, la seva germana l'adverteix que no torni a Praga perquè són vigilats per la Gestapo. Aquest fet li salva la vida, perquè tota la seva família morirà en camps de concentració.

Marxa cap a París on és detinguda i portada a un camp de concentració. D'aquí se'n va al Marroc i, finalment, a Mèxic, on farà amistat amb amb altres coneguts intel·lectuals. Un cop acabada la Segona Guerrra Mundial, torna a Praga, passant abans per Iugoslàvia, d'on és originari el seu marit.

Arriba a Praga l'any 1948, poc després de que s'instauri el règim comunista. A principis dels 50 és detinguda i empresonada durant 15 mesos, durant els quals és interrogada i torturada.

En l'obra que ens ocupa, Reinerová, relata com van ser aquests mesos de presó i d'interrogatoris, especialment dolorosos per a una persona com ella que havia fet bandera del comunisme i que havia cregut en el model soviètic. Continuament fa paral·lelismes entre aquelles persones que, com ella, van abraçar la doctrina marxista durant els anys 30, i uns carcellers que no fan més que pervertir aquests ideals. Durant els 15 mesos, en cap moment se li diu de què se l'acusa però donen per fet que per ser jueva és sionista i imperialista. Un bon dia, la deixen en llibertat tot comunicant-li que Stalin ha mort. A banda d'explicar-nos la seva estada a la presó, fa contínues referències a la Praga d'abans de la guerra i al seu exili francès i mexicà.

L'obra no fou publicada fins l'any 2007 a Berlín i Reinerová l'acaba d'una manera optimista, mirant d'extreure'n el cantó positiu.

Trobem un encert que Libros del Asteroide ens n'hagi ofert la traducció. Aquests dies de celebració de l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín s'està parlant molt de la Stasi i del control que va exercir sobre la població de l'antiga RDA, però els testimonis de la repressió a altres països de l'est, són més difícils de trobar. Gran part de la població centre-europea va patir l'ocupació alemanya, els camps de concentracio, la segona guerra mundial i els bombardejos aliats per acabar vivint durant molts anys sota el jou de règims autoritaris.

Presentació de 'La noia del descapotable', de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove

2009-11-24T12:22:00.002+01:00

Dilluns 30 de novembre a partir de les 20 h, tindrà lloc la presentació de 'La noia del descapotable', de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora, serà conduït per Montserrat Vernet, professora de l'Escola Municipal de Música de Mollet, i per Carme Ramilo, professora de l'IES El Vern de Lliçà de Vall.

'La noia del descapotable' és una novel·la juvenil adreçada a un públic a partir de 12-13 anys. La seva protagonista és l'Andrea, una noia 'pija' que estudia en un institut anglès de Sitges on té un comportament irresponsable. Té la impressió de que totes li ponen perquè el seu pare és una persona important. a la ciutat De cop i volta els problemes comencen a sortir quan es canviada d'institut.

Maria Rosa Nogué, l'autora, és filòloga i també ha treballat com a professora de llengua i literatura. Ha publicat obres per a nens i per a adults i també col·labora habitualment al Diari de Vilanova.

'Si els morts no ressusciten', Philip Kerr, La Magrana

2009-11-15T22:11:00.002+01:00

Berlín 1934. Bernie Gunther, antic membre de policia criminal alemanya, actualment treballa com a detectiu de l'hotel Adlon. Allà coneix la Noreen, una periodista jueva nord-americana, que s'està a la capital alemanya per tal d'investigar l'increment de l'antisemitisme dos anys abans de les olimpiades de 1936 i intentar que els Estats Units els boicotegin. Gunther l'ajudarà en aquesta tasca i entre ells sorgirà una història d'amor que es veurà trencada amb l'aparició de Max Reles, també jueu nord-americà i mafiós, que fa d'intermediari-comissionista entre el govern alemany i diverses empreses americanes (una afició últimament molt nostrada...).

Vint anys més tard es trobaran tots tres a la Cuba de Batista i allà es tancaran algun dels fronts oberts durant el periode berlinès.

La trama està ben resolta i té l'interès de tenir com a teló de fons un Berlín on els nazis acaben d'arribar al poder i que han acabat de cop amb els anys alegres de la república de Weimar. A més, quin millor lloc on situar l'acció que al luxós hotel Adlon, un autèntic niu d'espies a tocar de la porta de Brandemburg?

Amb aquesta obra Philip Kerr ha obtingut el Premi Internaciona de Novel·la Negra RBA.

Imatges de la presentació de 'Crònica de la independència'

2009-11-14T13:49:00.003+01:00

L'acte de la presentació, fet en col·laboració amb la CAL, també va servir per lliurar el premi que la secció local dóna cada Correlengua a una persona o entitat que s'hagi significat en el camp de l'ús i difusió de la llengua. Enguany el premi ha estat atorgat a la Concepció Comes, professora de llengua catalana a l'IES Vicenç Plantada i amiga, la qual cosa ens ha fet una il·lusió especial.

Per fer-vos cinc cèntims de la presentació us direm que va anar molt bé. Èrem unes 25 persones i la Patrícia Gabancho va fer una exposició clara, lúcida i documentada de les tesis que aboca en el seu llibre.

Les fotografies que hem penjat de l'acte ens han estat gentilment cedides pel setmanari 'Mollet a mà'.

Presentació de 'Crònica de la independència', de Patrícia Gabancho, editada per L'arquer

2009-11-07T10:31:00.000+01:00

Dijous 12 de novembre a les 20 h, presentarem el llibre 'Crònica de la independència', de Patrícia Gabancho.

Es tracte d'un acte dins el Correllengua 2009 que organitza la CAL.

Es una obra de ficció en la qual l'any 2037 el protagonista, Daniel, un científic català que treballa al Canadà, rep l'encàrrec de fer una crònica del procés d'independència de Catalunya engegat l'any 2010.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora, serà conduït per Marc Magem, membre de la CAL.

'Tres vidas de santos', Eduardo Mendoza, Seix Barral

2009-11-02T18:44:00.005+01:00

Després de 'El asombroso viaje de Pomponio Flato', Mendoza ens obsequia amb un llibre compost per tres contes, de fet el primer, 'La ballena', podria ser considerat una nouvelle per la seva extensió.

Són relats escrits en èpoques diferents i publicats ara conjuntament. Els sants de Mendoza no ho són en el sentit catòlic del terme, per això dedica tota la introducció a definir-nos el seu particular concepte de santedat.

De totes tres històries jo em quedo amb la primera. La situa a la Barcelona del Congrés Eucarístic, l'any 1952. En una ciutat grisa i sòrdida, una família burgesa espera poder acollir un dels molts bisbes que la visiten i que l'escassetat de places hoteleres fa que s'hagin d'allotjar en cases particulars. Ells desitgen tenir aprop un bisbe europeu, amb prestigi i pedigree i, en canvi, se'ls assigna un prelat centreamericà, baixet, rabassut i amb poques llums. Apart del bisbe Putucás hi surten altres personatges deliciosos, com l'oncle Víctor o la tieta Conchita. Tot l'humor i la ironia pròpies de Mendoza els trobem aquí. Només per això ja val la pena comprar el llibre.

En el segon conte, 'El final de Dubslav', el protagonista, mentre es troba en un poblat perdut de l'Àfrica, rep dues notícies relacionades amb la seva mare, per un cantó la seva defunció i per l'altre la concessió d'un premi a la investigació oftalmològica. Això li provocarà un dilema que no direm com el resol.

La tercera història, 'El malentendido', l'he trobada la més fluixa i previsible. Tracta de la influència que rep el reclús Antolín Cabrales Pellejero, de part de la seva professora de literatura de la presó.

Com a curiositat, en l'acte de presentació de l'obra als llibreters, l'Eduardo Mendoza em va comentar que la seva àvia era de Mollet. Ell creia que un cop es va traslladar a Barcelona a viure van desaparèixer tots els vincles amb el nostre poble. De tota manera va dir-me que era de Cal Cabasset. He preguntat a força gent i ningú me n'ha sabut dir res. Si algú en sap algun cosa pot escriure al bloc i li farem arribar la informació.

Presentació 'Xesco Boix. Història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez

2009-10-21T19:18:00.006+02:00

Dimarts 27 d'octubre a les 20 h, acollirem la presentació del llibre 'Xesco Boix. Història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El llibre vol ser una aproximació a la seva persona i a la seva obra i inclou fotografies, dades biogràfiques i entrevistes amb gent vinculada amb la seva trajectòria personal i professional.

També conté un CD inèdit amb cançons, comentaris, reflexions i consells per als educadors.

L'acte, que comptarà amb la presència dels autors, serà conduït per Oriol Bargalló.

I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

2009-10-19T00:49:00.003+02:00

L'Illa Llibreria i el programa de ràdio Vadelletra, emès per Ràdio Mollet del Vallès, convoquem el I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra.

El tema d'aquesta convocatòria és 'Plaers'.

Podran optar al premi obres inèdites escrites en català.

La llargada màxima serà de 2 fulls DIN A-4, a doble espai, tipus de lletra Arial i cos 12. En un full apart s'hi afegiran les dades personals de l'autor (nom, adreça i contacte).

La data màxima de lliurament serà el 31 de desembre de 2009.

Un jurat format per 5 persones serà l'encarregat de triar un sol guanyador d'entre tots els relats presentats. La decisió es farà pública el 15 de gener de 2010.

El premi consistirà en un lot de llibres relacionats amb el tema de la convocatòria.

El relat guanyador serà publicat en el bloc de L'Illa (http://illallibres.blogspot.com) i l'organització es reservarà el dret de la seva publicació en paper.

Les obres s'hauran d'enviar per correu electrònic a les adreces illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com

Mollet del Vallès, 18 d'octubre de 2009.

'L'hivernacle', Jo Alexander, Quaderns Crema

2009-10-12T13:02:00.005+02:00

Una bona coberta, una editorial amb garanties i l'enigmàtic nom de l'autora són motius suficients perquè ens llancem a la lectura d'una obra de la qual no tenim cap referència.

Llegim a les guardes que la Jo Alexander va néixer a Barcelona l'any 1977 i que aquesta és la seva segona novel·la, la primera en català. Fent un 'google' descobrim que havia format part del col·lectiu de les Germanes Quintana, que feia 13 anys que no publicava i que considera que el català és una llengua més musical per escriure que el castellà (llengua en la que va publicar la primera obra).

La Jane, la protagonista de 'L'hivernacle', és enviada pel seu pare, militar i polític francès i membre destacat de la resistència, a casa de l'Anne, situada en un poblet provençal, per tal de que estigui segura en una França ocupada pels nazis.

Unes fotografies i unes cartes amagades portaran a la Jane a descobrir un secret que farà que entengui les continuades absències d'un pare dedicat en cos i ànima a la política.

En una obra farcida de silencis apareixen personatges entranyables que posen el contrapunt a l'aparent fredor de l'Anne i la Jane. El Théo i l'Helena aporten una bona dosi de bondat i d'erotisme, el Rochen i en Benoit saviesa i bonhomia.

Tot plegat una agradable sorpresa després d'uns mesos eixuts pel que fa a l'aparició d'autors joves en llengua catalana. Esperem que la Jo Alexander no trigui tretze anys més a publicar la seva propera novel·la.

Gallecs

2009-10-04T14:32:00.005+02:00

Dissabte 3 d'octubre, la Plataforma per la Defensa de Gallecs va organitzar el Festival de Tardor. Pels que no ho sapigueu, Gallecs és un poblet mil·lenari rodejat per altres poblacions com Mollet, Parets, Palau i Santa Perpètua, que, malgrat tot, encara conserva part del seu passat agrícola.

El seu territori ha estat objecte de totes les absurditats urbanístiques possibles. Tot va començar amb l'expropiació, durant els anys 60, de molts centenars d'hectàries per tal de construir-hi una ciutat dormitori de l'estil de Bellvitge o Badia. La pressió popular va fer que mai no s'arribés a fer quan ja s'havien numerat els carreus de la seva església romànica (a la foto) per tal de traslladar-la a un altre indret.

La fi del franquisme feia pensar que el futur de Gallecs estava més clar però les amenaces sobre el territori no van desaparèixer. Les okupacions d'algunes masies abandonades va permetre la seva conservació i també l'aparició de la Comissió per a la defensa de Gallecs, primera associació organitzada formada, entre d'altres, pel gran Lluís Ansó.

El primer cop fort va venir de la mà dels primers ajuntaments democràtics', que van permetre la divisió de Gallecs, de la mà de la construcció de la B-30, que va partir l'espai en dos. Des d'aleshores les dentellades han estat contínues. L'espai que correspon a Santa Perpètua està pràcticament tot edificat, la construcció de la variant de Palau ha afectat greument l'espai, a la banda de Mollet s'hi ha construït l'Escola de Policia i el Tir Olímpic, etc. I és que Gallecs sempre ha sigut un caramelet per a les diferents administracions. Tantes hectàries pertanyents a l'Incasòl enmig d'una zona altament poblada no pot deixar indiferent.

Molts projectes han estat deixats de banda per la pressió popular, com la intenció que tenia l'ajuntament de Mollet de construir-hi un cementiri.

Actualment el territori continua estant amenaçat pel pla d'infraestructures de la Generalitat. La interpolar sud i la línia de tren orbital poden trinxar-lo definitivament.

En aquest context apareix la Plataforma per la Defensa de Gallecs, formada per gent jove, hereva de la Comissió per a la defensa de Gallecs i del grup ecologista Cànem. I quina millor manera de presentar-se que la celebració d'aquest Festival de Tardor, magníficament organitzat amb la col·laboració altruïsta d'un munt de grups de música, d'animació o de teatre.

Una quantitat important de gent ben diversa s'hi va aplegar des de les 10 del matí del dia 3 fins a la matinada de diumenge.

Per això des d'aquí diem, endavant Plataforma!!!

La literatura és vida i Gallecs també.

'Les germanes Grimes', Richard Yates, Proa

2009-09-29T23:40:00.007+02:00

Degut a la meva feina, miro de llegir diferents tipus de llibres. De vegades en tries alguns perquè et penses que t'agradaran i no l'encertes, d'altres saps d'entrada que no te'ls llegiries però ho fas per curiositat o bé per saber a quins tipus de lector els hi pots recomanar.

La veritat és que ara duia dues o tres novel·les d'aquelles que mentre duren penses que estan bé però que, un cop acabades, no et deixen cap petja. No us en diré el títol perquè, com ja he dit diverses vegades, el bloc no crec que sigui un lloc on s'hagi d'opinar en negatiu. Si alguna cosa no t'agrada no cal fer-ne esment.

El cas és que, de sobte, apareix 'Les germanes Grimes' i et treus el barret. Aquesta novel·la, que molts consideren la millor obra de l'autor de 'Revolutionary road', té els ingredients de la gran literatura: està molt ben escrita i toca aspectes claus de la condició humana. La Sarah i l'Emily tindran unes vides molt diferents. La primera és el paradigma de la convencionalitat, l'altra l'exemple de dona independent en tots els aspectes. Malgrat tot, ambdues arrossegaran una infelicitat que ja els hi ve de petites, dins d'una llar dominada per una mare inestable i un pare absent.

Els problemes de la Sarah i l'Emily són reals, res a veure amb els personatges d'alguns autors americans actuals que no te'ls acabes de creure de tant brillants i 'fashionables' com són. La literatura de Yates comparteix ben poques coses formals amb la de Jim Harrison (protagonista d'un post recent) però ambdues són autèntiques i sinceres, et saben transmetre sentiments i emocions que és, al cap i a la fi, el mes important d'una història.

Totalment recomanable

Vigo no és Malmö ...

2009-09-20T20:02:00.007+02:00

... ni Domingo Villar és escandinau. Això no li ha impedit ordir una molt bona novel·la policiaca.

'Ojos de agua' és la pimera obra en la que apareix el tàndem Leo Caldas/Rafael Estévez que prometen convertir-se en una parella tan reeixida com la de Petra Delicado/Garzón o la de Easy Rawlins/Mouse.

Luis Reigosa, un saxofonista de jazz, apareix cruelment assassinat al seu apartament. En aquest crim estaran involucrats personatges molt influents de a societat viguesa. Al final però, com en tota bona novel·la negra, res serà el que sembla.

Per tractar-se d'una òpera prima està molt ben aconseguida però li he trobat alguna pega, en primer lloc està massa condensada (tot passa molt de pressa), el paper de policia matusser que protagonitza Rafael Estévez promet molt però encara no té massa protagonisme i, per acabar, les definicions de paraules que hi ha a l'inici de cada capítol crec que no aporten gran cosa a l'argument i les trobo una mica pretencioses. En una balança, però, pesarien molt més els aspectes positius i estic frisant per començar la seva següent obra, 'La playa de los ahogados'.

Tot un honor per a Domingo Villar formar part del catàleg de la col·lecció Siruela/Policiaca on també figura, entre altres, la gran Fred Vargas.

'Tornar a la terra', Jim Harrison, editorial La Campana

2009-09-13T18:27:00.007+02:00

Els que hem tingut la dissort de perdre algun ésser estimat, sabem que la seva absència va molt més enllà del moment de la pèrdua, que desapareix una persona i també una manera de veure el món, que hi ha bromes que només podíem fer amb ella o silencis que només ella comprenia. Això és el que els passa a la Cynthia, a la Claire, al Herald, al David o a en K.

El Donald mor als 45 anys d'una malaltia degenerativa. La seva mort, triada per ell mateix, és dolça i, fins i tot, poètica. Envoltat en tot moment per la gent que estima. Tots comprenen la seva decisió i l'ajuden a posar-la en pràctica. Però un cop desapareix, cadascú reacciona de manera diferent.

L'obra està dividida en quatre parts amb un narrador diferent a cadascuna. A la primera, el Donald, abans de morir, vol explicar a la seva família quins són els seus orígens i la seva particular manera d'entendre la vida i la mort, val a dir que és mig indi, mig finès. Les tres parts següents són narrades pel K, el David i la Cynthia, respectivament.

No coneixia Jim Harrison i haig de dir que m'ha suposat una sorpresa molt gran. La Isabel Martí, editoria de La Campana, em va enviar una galerada tot recomanant-me-la i ha estat l'única lectura que he fet durant els quinze dies de vacances. Me l'anava dosificant perquè no s'acabés, cosa que em passa molt rarament. És d'aquells llibres que cal llegir amb un llapis a la mà per anar assenyalant frases que són genials.

Des d'aleshores la recomano molt a la llibreria tot i que quan els clients llegeixen la sinopsi i veuen que comença amb la mort d'una persona jove creuen que es tracta d'una obra trista. No ho és en absolut, ben al contrari.

Tota una troballa per començar la nova temporada amb bon peu.

Vacances

2009-08-12T10:26:00.002+02:00

Aprofitant la Festa Major d'estiu, farem uns dies de vacances.

Com a regal, la Mercè Bastida, clienta i amiga, ens ha obsequiat amb una poesia que ens ha fet il·lusió i que, per això, us la transcrivim per si us és difícil llegir-la a la fotografia:

La Llibreria L'Illa

Si vull comprar-me un llibre
d'intriga, amor o por,
a la meva llibreria
trobo amistat i orientació.

Per això quan tinc a la cara
un gran somriure,
la cosa és ben clara,
m'he comprat un llibre.

Al Carles, al Jordi o a l'Imma
li confio tranquil·la
la lectura que desitjo
i la meva economia.

I sempre l'encerten.
Amb el llibre a la mà
marxo tota animada,
un llibre és un amic
que sempre m'acompanya.

Començo la història
del món desconnectada;
vaig a dormir de matinada
esperant tornar-lo a agafar
intrigada, per saber com acaba.

Gràcies Mercè i bones vacances a tothom.

Algunes recomanacions d'estiu

2009-07-19T13:35:00.017+02:00

Benvolguts, sabem que us tenim una mica abandonats des de fa mesos i és per això que us proposem una sèrie de lectures per aquesta temporada de vacances estiuenques. Hem intentat cobrir un ventall ampli de gustos per tal de que pugueu triar.

'Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra', de Mia Couto, editat per Edicions 62.

Poc conegut al nostre país, Mia Couto és un escriptor de Moçambic amb una llarga carrera. La màxima dificultat de la novel·la rau en recordar un títol impossible.

Fou editada en portugués l'any 2002 i ara ha estat traduïda al català i publicada dins la col·lecció 'Les millors obres de la literatura universal'.

L'estranya mort del patriarca de la família fa que surtin a la llum tota una sèrie de problemes entre els seus descendents amb l'etern enfrontament entre tradició i progrés i el rerefons d'una decebedora transició del colonialisme a la independència. Molt interessants les cites del principi de cada capítol que són tretes dels personatges de l'obra.

Podríem parlar de realisme màgic a l'africana amb gran càrrega de poesia i també de crítica social.

Segona recomanació:

'Los días contados', de Miklós Bánffy, Libros del Asteroide.

Luis Solano, editor d' Asteroide, està acostumat a assumir riscos. Aquest cop l'aposta ha estat més agosarada del normal. 'Los días contados' és la primera part de la Trilogia Transilvana, que es completa amb 'Las almas juzgadas' i 'El reino dividido', editades entre 1934 i 1940. Es tracta d'una novel·la de 666 pàgines que constitueix tot un testimoni de la decadència de l'Imperi Austro-Hongarès a través de la història dels seus dos protagonistes principals, Bálint Abády i el seu cosí Lászlo Gyeroffy.

Aquesta decadència es concreta en una forma de vida fictícia i en les friccions entre els diferents territoris de l'Imperi, especialment entre Àustria i Hongria, i el trencaclosques transilvà.

L'autor va viure en primera persona aquestes tensions, Bánffy pertanyia a una de les principals famílies aristocràtiques de Transilvània i va tenir càrrecs públics importants.

Cal dir que ens va costar una mica entrar dins l'obra però que un cop superes les primeres 50 pàgines et fiques dins i acabes prenent partit pels diferents personatges. Les referències històriques ens poden resultar llunyanes però l'important de la novel·la són les relacions humanes.

És una obra ideal per a les vacances perquè val la pena llegir-la d'una tirada.

Tercera recomanació:

'Contrarreloj', d'Eugenio Fuentes, Tusquets Editores.

Canviem totalment de registre. Ens trobem davant una novel·la policiaca ideal per aquests dies de Tour de França. El màxim aspirant al maillot groc, un arrogant Tobias Gros, és assassinat a l'hotel de concentració de l'equip.

Aprop es troba el detectiu Ricardo Cupido, que, amb l'ajut d'una advocada francesa i del seu ajundant Alkalino, intentarà resoldre l'entrellat de tot plegat.

Novel·la ideal per aquest dies en què encara no ha acabat la ronda francesa on ens trobem amb el problemes que té el ciclisme actual, controls antidopatge, polèmiques, corredors egòlatres, etc.

El personatge de Ricardo Cupido és deliciós. És la primera novel·la que hem llegit de Fuentes i, de ben segur, que no serà l'última.

Quarta recomanació:

'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara, Edicions de 1984.

Tot i que ja n'havíem fet referència perquè vam presentar-la a la llibreria, pensem que val molt la pena tornar-ho a fer.

A la primera novel·la que publica, la Sílvia Alcàntara ja ens demostra un mestratge digne d'elogi. Beu de la tradició de la Rodoreda i de Víctor Català per oferir-nos una obra de tall clàssic però escrita i estructurada amb tanta cura que podem parlar d'una feina artesanal.

A través d'intrigues, passions ocultes, interessos diversos, ens va desgranant com es desenvolpava la vida diària en una colònia tèxtil durant el franquisme. La mateixa autora hi va viure fins els 20 anys, amb la qual cosa, tot i que es tracta d'una obra de ficció, l'atmosfera és del tot real.

Dimarts 30 de juny a les 20 h, presentació de 'Contes bàrbars', de Joan Esculies

2009-06-25T09:13:00.004+02:00

Dimarts 30 de juny despedim la temporada de presentacions amb 'Contes bàrbars' de Joan Esculies. Es tracta d'un recull de set contes que plantegen situacions quotidianes amb grans dosis d'ironia.

L'autor viu a La Florida i el darrer conte del llibre té com a protagonistes una parella veïna de Mollet, la qual cosa li confereix un interès afegit.

L'acte començarà a les 20 h, amb la presència de l'autor, i serà conduït per la Puri Pinto, professora de literatura catalana i membre de Veu pròpia.

Dimarts 9 de juny a les 20 h, presentació d' 'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara

2009-06-03T09:31:00.004+02:00

Dimarts 9 de juny a les 20h, guadirem de la presència de la Sílvia Alcàntara, que ens parlarà de la seva primera novel·la publicada, 'Olor de Colònia'.

Es tracta d'una molt bona òpera prima que ens fa molta il·lusió presentar perquè ens ha agradat molt.

Té una estructura de tall clàssic. Està dividia en dues parts, en la primera se'ns presenten els personatges i tot l'entorn humà de la colònia. A la segona ens va desvetllant tots els interrogants. És una novel·la que recomanem molt perquè està molt ben escrita, tant a nivell de llenguatge, com a a nivell estructural. Ens ha agradat especialment el 'tempo' que la Sílvia utilitza a la primera part, que et fa tenir-te enganxat a la lectura.

L'acte serà conduït per Manel Xicota, comentarista habitual en aquest bloc.

Presentació Diccionari del Català Col·loquial

2009-05-27T10:29:00.002+02:00

Dimarts 2 de juny a les 20 h, procedirem a presentar el 'Diccionari del català col·loquial', editat per Enciclopèdia Catalana.

L'obra està elaborada per Departament d'assessorament lingüístic de les emissores del Grup Flaix. Recull 2400 paraules i expressions que acostumen a generar dubtes sobre la seva correcció i que, sovint, són calcs del castellà.

L'acte, fet en col·laboració amb la secció local de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la llengua catalana), comptarà amb al presència de Jaume Salvanyà, un dels autors del llibre, i serà conduït per Marc Rovira.

Properes presentacions

2009-05-18T09:18:00.006+02:00

Benvolguts,

sento haver tingut el bloc inactiu des de fa molts i molts dies. La raó és que s'han ajuntat la feinada de pre i post Sant Jordi, una mala temporada de lectures i una semicrisi blocaire. Això del bloc és quelcom addictiu però alhora, si deixes d'entrar molt de temps, acabes oblidant-lo i cada cop t'agafa més mandra per actualitzar-lo.

Després d'aquest rotllo passo a informar-vos de tot un regitzell de presentacions que tindran lloc aquestes properes setmanes:

Divendres 22 de maig a les 20 h, presentació del llibre
'Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya',
de Ferran Aisa, editat per 1984.
L'acte, que comptarà amb la presència de l'autor, serà conduït per Jaume Noró, mestre i director del Ceip Sant Vicenç,

i per Montserrat Tura, Consellera de Justícia.

La següent serà aquesta:

Dimarts 26 de maig a les 20 h, presentació de
'Barcino'
de Maria Carme Roca, editat per Columna.
La conductora de l'acte serà
Lolita Milà.

Les dues primeres setmanes de juny tindrem altres actes dels quals ja us n'informarem puntualment.

Espinàs, Roig, Luri i ..... Geronimo Stilton

2009-03-28T18:22:00.003+01:00

La presentació de dijous, com era d'esperar, va anar molt bé. A la proximitat de l'Espinàs se li va afegir la concisió del Xavier Roig i la saviesa i bonhomia del Gregorio Luri. La trentena de persones que ens vam aplegar vam trobar curta l'hora i mitja en què van estar parlant perquè a qui no li agrada estar assegut i que li vagin explicant històries?

La connexió entre els tres era total, especialment entre Luri i Espinàs, a qui, davant la perplexitat del personal el va considerar com a precursor d'Epíctet. Espinàs amb la seva habitual rapidesa de reflexes va agafar el guant i li va tornar amb ironia i intel·ligència.

I quan encara no ens havíem recuperat de tant gaudi, dissabte al matí, malgrat la pluja i el fred , vam patir el tsunami Geronimo Stilton. Aquest ratolinet que amb els seus llibres d'olors ha revolucionat el món del llibre infantil va estar a la llibreria signant llibres i fotografiant-se amb els joves lectors que es van apropar.

Durant el mes d'abril ja no acollirem cap altra activitat perquè prou feina tenim preparant el Sant Jordi però de cara al maig ja en portem alguna de cap.

Presentacions dia 26 de març

2009-03-20T21:17:00.002+01:00

Com a preludi d'un Sant Jordi variat, dijous 26 de març a les 20 h, tindrem el gaudi de presenciar tres autors de La Campana amb tres propostes ben diferents.

Josep Maria Espinàs ens parlarà de 'A peu per Múrcia'. Es tracta del seu vintè 'a peu', tot un rècord. En un escuet i esplèndid pròleg, Espinàs es pregunta si amb aquesta sèrie ha creat un gènere, nosaltres n'estem plenament convençuts. Al marge de l'obra que presenti, sempre és un goig escoltar-lo i fruir de les seves sàvies paraules.

Xavier Roig ens presentarà 'La dictadura de la incompetència'. És una obra a la qual ja vam dedicar un post en aquest bloc. És un assaig molt lúcid on analitza el país des del seu vessant polític, econòmic i social. Val la pena agrair la seva valentia i independència de criteri.

Gregorio Luri, amb 'L'escola contra el món', fa una anàlisi crítica i a l'hora esperançadora sobre el controvertit món de l'ensenyament.

Poques vegades hom té l'oportunitat d'assistir a un acte amb tanta clarividència junta i és per això que us animem a venir.

Post de la presentació del llibre de les mongetes del ganxet al bloc 'La cuina vermella'

2009-03-19T13:43:00.003+01:00

Els nostres amics gormands de 'La cuina vermella' han confegit un magnífic post de la presentació que inclou unes fotos esplèndides de Gallecs i un video amb les intervencions de la Marina i del Pep i amb algunes imatges de la llibreria.

Aprofitem per recomanar-vos vivament el seu bloc on trobareu receptes i comentaris d'activitats relacionades amb el bon menjar. A nosaltres ens agrada molt tant pel contingut com per la prosa magnífica que gasten la Txell i el Kike.

Mollet Power!!!!

Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach

2009-03-06T09:36:00.008+01:00

Divendres 13 de març a les 20 h, tindrem el plaer d'oferir la presentació mundial del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la cuinera molletana, i per sobre de tot amiga, Marina Duñach. A més de la Marina gaudirem de la presència del també cuiner vallesà Pep Salsetes.

El llibre està editat per SD edicions i forma part d'una col·lecció de prop de 30 títols, cadascun dedicat a un producte en concret.

La Marina fa una introducció on ens parla de la mongeta del ganxet com un producte tradicional de la nostra comarca i també de comarques veïnes com el Maresme o La Selva ("...la gent del Vallès que ja tenim uns quants cabells blancs hem crescut menjant mongetes del ganxet") i també ens explica com es conreen, com es couen i on podem trobar-les. Com a bona filla de Gallecs, aprofita per dir-nos que els pagesos d'aquesta joia vallesana, sempre amb l'espasa de Dàmocles al damunt, han apostat pel seu conreu seguint les directrius del Pla de Gestió Agrícola Sostenible. A continuacio ens dóna deu receptes molt variades que inclouen sopes, suquets o dolços.

De cara a la presentació, la Marina i el Pep aprofitaran per parlar-nos de la importància del producte de proximitat i de la potenciació de la pagesia i també hi haurà alguna sorpresa...

És un acte que ens fa una especial il·lusió acollir per la Marina i pel fet que enguany fa 25 anys que va obrir el restaurant 'La Marieta', lloc on molta gent de procedències diverses vam coincidir i ens ho vam passar tant i tant bé.

'El factor humà', John Carlin

2009-02-23T23:32:00.010+01:00

A la presentació del llibre feta a Barcelona, l'Eduardo Mendoza va dir, més o menys, que era la millor novel·la que havia llegit darrerament si no fós perquè no era una novel·la. Un cop llegit t'adones de que tenia raó.

John Carlin, periodista britànic, va estar a Sud-àfrica de corresponsal entre 1986 i 1995, amb la qual cosa va viure en primera persona fets tan transcendents com l'excarceració de Mandela, la seva proclamació com a president del país i la victòria dels Springboks a la copa del món de rugbi de 1995.

Si hi ha una paraula per definir el Mandela del llibre, aquesta seria seductor. Mandela sedueix tothom. Ho fa amb els seus carcellers, amb la seva gent del CNA (Congrés Nacional Africà) i, el que és més important pel rumb que prendrà el país, amb els afrikaners.

Tota l'obra va preparant al lector per a l'apoteosi final que és el triomf de la selecció nacional de rugbi a la copa del món de 1995. El campionat és concebut com una via per fer de Sud-àfrica un sol país. El rugbi era un esport que s'identificava amb el poder blanc i l'estratègia del CNA fou que els negres també s'identifiquessin amb l'equip i tambe acontentar els blancs que , a causa del bloqueig esportiu, feia anys que no disputaven una competició oficial internacional. És aquí on es deplega tota l'artilleria. Hi ha imatges molt emocionants com quan els jugadors (tots menys un, típics afrikaners cepats i rudes) assagen el Nkosi Sikelele, l'himne de la població negra, o quan Mandela entra a l'estadi i tot el públic, amb àmplia majoria de blancs, es posa dempeus i comença a cridar 'Nelson, Nelson, Nelson'.

Poca cosa més vull afegir, de fet és una obra colpidora i que, a més a més, recull l'opinió directa de molts dels protagonistes. En moments de crisi econòmica i política, veure el retrat d'una persona tan clarivident i justa com Mandela és un senyal d'optimisme.

Acabaré amb un comentari de Viljoen, un general de dretes a qui un sector ultra afrikaner encomana el lideratge militar. La seva trobada amb Mandela li suposa un canvi total d'actitut i, en paraules seves, el motiu va ser el següent:

"El caràcter de l'adversari: si te'n pots refiar, si creus que desitja genuïnament la pau. El més important quan seus a negociar amb l'enemic és el caràcter de les persones a l'altra costat de la taula i si compten amb el suport del seu poble. Mandela reunia ambdós aspectes."

'La rebel·lió', de Joseph Roth

2009-02-08T23:41:00.011+01:00

Després del bon regust que em va deixar 'El jefe de estación Fallmerayer', del qual ja vaig fer un post recentment, m'he llançat a llegir un altre roth, en aquest cas 'La rebel·lió'. Ha estat un dels títols triats al programa de promoció de la lectura Tasta'm.

Andreas Pum és un pobre beneit que, després de perdre una cama durant la guerra, viu una existència conformista i sense complicacions. El govern, per tal de permetre-li una mitjà de vida digne, li proporciona un organ de maneta, una llicència per tocar-lo al carrer i una condecoració. A partir d'aquí tot el que va trobant són cops de sort o de dissort que alteraran el seu tarannà tranquil.

'Es veuen cartells a les columnes d'anuncis. Els invàlids tornen a estar descontents. Pagans com són! "Companys!" criden els anuncis. El govern! El govern! Volen derogar el govern! Per una cosa així no podien pas comptar amb Andreas Pum. Ell no feia pas tabola, era un home tranquil, menyspreava els jugadors de cartes, els borratxos i els rebels.'

Com a rerefons tenim una centreuropa convulsa, en plena postguerra, amb un imperi austro-hongarès en descomposició, una Rússia revolucionària i l'eco de la revolta dels espartaquistes a Berlín.

Com en el cas de Fallmerayer, l'atzar és el que mou el destí del protagonista.

Roth aprofita per fer una crítica al poder, per començar a la maquinària burocràtica d'un estat impersonal que actua sense humanitat.

'Tots som presoners, Andreas Pum! Les lleis s'amaguen com ceps en els camins que trepitgem els pobres. I a despit que tinguem una llicència, els policies ens aguaiten a les cantonades. Sempre som presoners i ens trobem sota el poder de l'Estat...'

La novel·la és com una faula on es posen en dubte els pilars bàsics d'una societat a la deriva amb un protagonista que està sol i indefens davant un destí que en cap moment controla.

El llibre només té una pega, hi ha moltes errades tipogràfiques i això fa que et distreguis del contingut. És un problema cada cop més comú a totes les editorials que, suposo que per reduir despeses, prescindeixen dels correctors.

'Elegia per un americà', Siri Hustvedt

2009-02-02T14:05:00.011+01:00

Els que seguiu el bloc sabeu que poques vegades fem comentaris en negatiu.

El cas és que animat pel post que Kweilan va fer de 'Todo cuanto amé' de la Siri Hustvedt, vaig llançar-me a la lectura de la seva darrera novel·la, 'Elegia per un americà'. La primera impressió va ser bona però de seguida vaig tenir la sensació que hauria d'esperar i reposar-la una mica abans de fer-ne una valoració al bloc. Recordo un post de El llibreter parlant de 'El asombroso viaje de Pomponio Flato' on deia que primer li va agradar però que, retrospectivament, va arribar a la conclusió de que no. Això és una mica el que m'ha passat a mi.

Ha estat una lectura fàcil, ràpida, agradable a estones però, passats uns dies, m'ha deixat bastant indiferent. Trobo que la trama està ben trobada i que va obrint fronts interessants però, personalment, crec que crea unes expectatives que no s'acaben acomplint. La història de buscar el secret que troben entre els papers del pare mort acaba d'una manera una mica insulsa, per posar un exemple.

Els personatges principals són tots molt glamurosos, triomfadors professionalment i amb unes neures molt novaiorqueses. Posats a triar prefereixo una peli del Woody Allen. Els seus problemes m'han resultat sovint molt poc propers i una mica forçats. El narrador està sempre tan contingut que resulta poc humà, de tant en tant el sacsejaries.

No vull fer cap més valoració, em quedo amb les ganes de llegir-me 'Todo cuanto amé', cosa que faré aviat, a veure si em reconcilio amb la Hustvedt i, de pas, puc compartir l'opinió positiva amb Kweilan, ja que normalment coincidim.

'Jefe de estación Fallmerayer', de Joseph Roth, i 'Mendel el de los libros', de Stefan Zweig, dues perles a El Acantilado

2009-01-25T22:41:00.013+01:00

El Manel Xicota, amic, client i bon lector, m'ha recomanat aquests dos títols. Són dues de les darreres novetats de El acantilado.

Es tracta de dues nouvelles esplèndides d'aquests autors jueus de Centreuropa i, alhora, coetanis. Hi ha una altra cosa en comú, ambdues tenen 57 pàgines.

El llibre de Zweig explica la història de Jakob Mendel, immigrant jueu rus de Viena. Es tracta d'un peculiar llibreter de vell que fa vida en un cafè vienès a qui una trista successió de malentesos enmig de la Primera Guerra Mundial, porten a un camp de concentració. Zweig aprofita l'ocasió per mostrar-nos l'absurditat dels conflictes armats. Recordem que ell mateix va haver de fugir d'Europa, anant a parar al Brasil on es va suicidar.

"Pero poco a poco este mundo, desengañado por su propia demencia, sabe que de todas las atrocidades y abusos criminales de esta guerra ninguno ha sido más absurdo, más infundado y, por lo tanto, menos disculpable desde el punto de vista moral que la detención y confinamiento tras alambradas de espino de civiles desprevenidos, muy lejos ya de la edad reglamentaria para prestar servicio en ejército, personas que durante muchos años habían vivido en un país extranjero como en una patria y que por creer en el derecho de hospitalidad, sagrado hasta para los tungusos y los araucanos, perdieron la oportundad de escapar a tiempo... Un crimen contra la civilización cometido en Francia, en Alemania y en Inglaterra, en cada terruño de esta Europa nuestra que perdió por completo la razón."

Això ho va escriure Zweig l'any 1929 quan encara no havia començat la barbàrie més gran.

De Zweig sempre em sorprèn la capacitat que té per explicar-nos històries amb una intensitat i una economia de paraules extremes. A la seva literatura no hi té cabuda l'artifici gratuït com també ho demostra en altres obres com 'Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona' o 'Novel·la d'escacs'.

Anem per la novel·la de Joseph Roth. Reconec que, diferència de Zweig, no havia llegit mai cap obra d'aquest autor.

El seu protagonista, el cap d'estació Fallmerayer, també veu alterada la seva rutinària existència per un fet puntual. En el seu cas, però, l'esclat de la Primera Guerra Mundial no suposarà cap tragèdia, sinó una via per materialitzar la fantasia que ha anat covant durant uns quants anys.

"En medio de la fetidez de los gases, del olor de la sangre, bajo la lluvia, en mitad de los pantanos, del barro, del sudor de los vivos, del tufo de los cadáveres en descomposición, Fallmerayer seguía el aroma extraño del cuero de Rusia y el perfume indescriptible de la mujer que en otro tiempo había yacido sobre su almohada, bajo su manta. aprendió la lengua materna de aquella mujer e imaginó que hablaba con ella en su idioma. Aprendió expresiones tiernas, que había que decir en voz baja, espléndidas ternezas rusas..."

L'economia i intensitat que havíem ressaltat en el cas de Zweig podem aplicar-les també a 'Jefe de estación Fallmerayer', tot i que l'obra no traspua el pessimisme implícit en tot moment a 'Mendel el de los libros'.

En definitiva, El acantilado ens ofereix dues perletes que val molt a pena llegir i que, a més, no ens ocuparan gaire temps.

Commemoració dels 200 anys del naixement de l'Edgar Allan Poe

2009-01-16T09:13:00.004+01:00

Dilluns 19 de gener a les 20 h, us convidem a tots a la commemoració dels 200 anys del naixement de l'Edgar Allan Poe. Es tracta d'una iniciativa de la SCF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia). L'acte es farà simultàniament a diferents llocs del país, si voleu més informació, podeu consultar la web www.sccff.cat.

En el cas de la Llibreria L'Illa, el Pep Homar llegirà el manifest conjunt elaborat per la dita Societat i, a continuació, la Marta Vilaret llegirà el conte 'Els fets en el cas de M. Valdemar'.

Clourem l'acte brindant per la memória de l'il·lustre escriptor americà.

Emili Teixidor, el mestre

2009-01-14T09:09:00.003+01:00

Ahir, davant un bon nombre d'alumnes avançats dels cursos del Servei Local de Català de Mollet, l'escriptor Emili Teixidor va donar-nos una lliçó magistral d'animació a la lectura.

Aquests actes són una iniciativa conjunta del Servei Local de Català i la llibreria, amb la col·laboració de la Biblioteca de Can Mulà, per tal d'apropar els nostres escriptors al públic assistent als cursos i a la ciutadania en general. Cada quatrimestre triem un llibre l'autor del qual, un cop els alumnes l'hagin llegit, pugui venir a fer una xerrada i donar la possiblitat d'establir-hi un contacte directe. Amb aquest motiu han vingut autors com Albert Sánchez Piñol, Maria Barbal, Albert Villaró o Ramon Solsona.

Amb la seva bonhomia i 'savoir faire' habitual, l'Emili Teixidor va fer una apologia de la lectura com a immillorable exercici personal. Ens va encoratjar a llegir, com a mínim, un vers cada dia, malgrat no l'entenguem. Va reivindicar les lectures en veu alta que es feien abans a les escoles com una manera fàcil i efectiva de desenvolupar la comprensió oral i escrita dels infants. També va posar èmfasi en l'aspecte econòmic de la producció cultural, quanta més cultura de qualitat produïm menys n'haurem d'importar.

En definitiva va ser un plaer escoltar-te, Emili, mestre.

'L'africà', J.M.G. Le Clézio

2009-01-11T17:17:00.005+01:00

'L'africà' és l'única obra de Le Clézio disponible en versió catalana. Són escassament 100 pàgines de caire autobiogràfic.

Més que un relat minuciós de l'època de la seva vida que va passar a l'Àfrica, on el seu progenitor exercia de metge, 'L'africà' suposa un exercici molt sincer d'apropar-se a la vida del seu pare i d'intentar comprendre'l.

Per a Le Clézio, aquest periode africà va suposar conèixer un home al qual, per culpa l'aïllament forçat que va partir durant la Segona Guerra Mundial, encara no havia vist mai. Ell, que havia viscut a Niça sota la protecció de sa mare i de la seva àvia, es troba de sobte en un món ple de sensacions diferents i sota a tutel·la d'un personatge autoritari a qui aquests anys lluny dels seus éssers estimats ha tornat malhumorat i trist.

Crida l'atenció la data de publicació del llibre, molts anys després dels fets. Aquestes situacions personals són difícils d'analitzar i requereixen un allunyament temporal per tal de tenir una visió mínimament objectiva.

Ens trobem davant d'una declaració d'amor envers la figura paterna i també envers un continent espoliat i abandonat.

A continuació us n'ofereixo un tast:

"Tot ésser humà és el resultat d'un pare i d'una mare. Podem no reconèixer-los, no estimar-los, podem dubtar d'ells. Però ells són allí, amb el seu rostre, les seves postures, les seves maneres i les seves manies, les seves il·lusions, les seves esperances, la forma de les seves mans i dels seus dits del peu, el color dels seus ulls i dels seus cabells, la seva manera de parlar, els seus pensaments, probablement l'edat de la seva mort, tot això ens ho han transmès".

És la primera obra que llegeixo de Le Clézio però puc afirmar que no serà l'única. Us la recomano de totes totes.

'La casa de la mesquita', Kader Abdolah

2008-12-28T17:55:00.007+01:00

Editada en català per La Magrana, és la segona novel·la que llegeixo d'aquest autor. Kader Abdolah és el pseudònim de Hossein Sadjadi Ghaem-maghami Farahni. Abdolah té la particularitat d'escriure en holandès tot i ser iranià. Fa uns anys, després d'haver estudiat Física a Teheran, va haver d'exiliar-se a Holanda. Durant la seva etapa d'estudiant va lluitar contra el règim del Xa i, més tard, contra el de Khomeini.

La casa de la mesquita està a la ciutat de Senedjan. Allà ha viscut durant segles la família de l'Aga Djan, fabricant i comerciant de catifes que també controla el basar. La gent que l'envolta gaudeix de respecte i de benestar. A Iran, però, les coses aniran canviant. El règim despòtic del Xa desapareixerà amb l'empenta dels aiatol·làs i l'arribada de Khomeini al poder. De tot això n'és testimoni l'Aga Djan, que veu com tot al seu voltant trontolla.

El que em fascina dels escriptors de tradició musulmana és la facilitat que tenen per explicar històries. Potser és fruit d'una tradició oral que encara dura. Em passa amb el Naguib Mahfouz, amb el Maalouf o amb el Rafik Schami. La Najat El-hachmi, quan va venir a L'Illa a presentar 'L'últim patriarca', deia que, quan encara vivien al Marroc i no tenien televisor, la seva mare cada nit explicava unes històries que eren veritables novel·les i, si un dia no l'acabava, continuava a l'endemà en el mateix punt on l'havia interrompuda.

A banda de la fluidesa narrativa, també crida l'atenció la quantitat de personatges que hi surten. Tots tenen la seva funció dins la història, no n'hi ha cap de sobrer. Algun d'ells amb aquell punt de sensualitat tan persa que també trobem a les poesies d'Omar Jayyam.

Us recomanem la lectura de 'La casa de la mesquita' doncs us ajudarà a entendre un món tan complex per a nosaltres com és l'Iran actual tot gaudint de la bona literatura de Kader Abdolah.

'La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina', Stieg Larsson

2008-12-10T09:00:00.005+01:00

He caigut en la larssonmania, no em produeix cap mena de pudor admetre-ho.

Tan bon punt em va arribar el llibre a les mans vaig estar temptat de deixar les tres o quatre lectures que simultanejava i agafar-lo, però m'hi vaig resistir ferotgement durant uns dies. Finalment em vaig rendir. El resultat, un cop més, una nit d'insomni per acabar-lo.
Aquest segon lliurament de la trilogia Millenium no decebrà, en absolut, a aquells a qui els hagi agradat la primera. Potser el començament no és tan trepidant com a 'Els homes que no...' però aquí ja coneixem els personatges i l'autor i, per tant, esperem amb delit què és el que passarà. Larsson és especialista en obrir molts fronts a l'hora i en anar-los gestionant al seu gust per tal de mantenir el lector enganxat.
Les sorpreses son contínues i sempre surt aquell personatge que capgira el fil de la història.
La Salander se'ns mostra com una heroïna amb molt poques fisures però que va traspuant una humanitat cada cop més evident.
Nos patiu, no penso dir ni una paraula de l'argument, només una crítica, hi ha situacions que s'aguanten una mica amb pinces, especialment el final. Malgrat tot em declaro un fan fervent d'en Larsson i, Visca la Salander!!!

'Botxan', Premi Llibreter 2008

2008-11-21T08:41:00.010+01:00

El Premi Llibreter de narrativa d'enguany ha anat a parar a la novel·la 'Botxan', editada per Proa i Impedimenta. Escrita l'any 1.909 és l'obra més coneguda de Natsume Sôseki, considerat el pare del la novel·la japonesa contemporània. Segons va dir Enrique Redel a l'acte de lliurament del premi, Botxan és un llibre de referència al Japó, on passa de pares a fills.
Es tracta d'una obra d'estructura molt senzilla i d'una temàtica plana però que resulta interessant per conèixer una mica la mentalitat japonesa. Botxan, el personatge principal, és un xicot ingenu però amb un sentiment de la lleialtat i de la tradició molt arrelat. L'humor és també un element important a l'obra.

'A causa del meu caràcter temerari, heretat del pare, no he parat de vessar-la des de la infantesa. Un dia, a l'època de l'escola primària, vaig llançar-me des del primer pis del col·legi i com a conseqüència d'aquest fet vaig haver de quedar-me al llit durant tota una setmana, sense poder moure el maluc. Si em pregunto per què vaig arribar a fer una bestiesa com aquella, no trobo cap raó de pes que ho justifiqui.'

Aquest primer paràgraf reflecteix perfectament el to de l'obra i del personatge.
La filosofia del premi llibreter és rescatar de l'oblit aquelles obres que hagin estat publicades en un periode determinat (en aquest cas entre l'1 d'agost de 2007 i el 31 de juliol de 2008) i que, degut al ritme frenètic amb què es publica, no hagi trobat el ressò que es mereixia per la seva qualitat. Atenent a les bases, 'Botxan' és un candidat ideal per al premi. És una obra que pot agradar més o menys però que suposa recuperar un clàssic i posar-lo a l'aparador, com va passar en el seu moment amb 'L'última trobada', del Sandor Marai, o amb 'El cinquè en joc', del Robertson Davies.
Dit això, crec però, que el Premi té una assignatura pendent importantíssima i és que no s'hagi premiat mai cap obra escrita en llengua catalana. És ben curiós que un premi impulsat pels llibreters de Catalunya no hagi premiat mai una autor en la llengua pròpia del país. D'ocasions n'hi ha hagut un munt, recordem que han estat finalistes obres tant importants com 'El millor dels móns' (Monzó), 'Calaveres atònites' (Moncada), 'Pa negre' (Teixidor) o 'La pell freda' (Sánchez Piñol). Es podria argumentar que el Monzó o el Moncada no el necessitaven perquè ja eren autors consagrats, o bé que 'La pell freda' ja havia estat un èxit de vendes (ho va estar a posteriori, no quan es va lliurar el premi) però hi ha hagut altres ocasions d'or que s'han malaguanyat. Per a mi la més clara va ser l'any passat amb 'L'alè del búfal a l'hivern', estàvem davant d'una obra excel·lent, d'una autora mallorquina, la Neus Canyelles, pràcticament desconeguda. Recreava els últims dies de l'escriptora Jean Rhys amb un llenguatge meravellós i una estructura treballadíssima. Finalment el premi va anar a para a 'Fa mil anys que sóc aquí', al meu entendre, una obra totalment prescindible.
L'any vinent el Premi farà 10 anys, una bona manera de celebrar-ho seria amb una obra en català.

Presentació 'Justícia, no venjança', de Joan Corbalán

2008-11-11T08:29:00.004+01:00

Dimarts 18 de novembre a les 20 h, presentem el llibre 'Justícia, no venjança', de Joan Corbalán. L'acte serà conduït per Pere Fortuny, membre destacat de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, i fill de Josep Fortuny, darrer alcalde republicà de Mollet, executat el 16 de juliol de 1939. Aquesta obra és precisament un encàrrec fet per aquesta associació.
Es tracta d'un cens dels executats pel franquisme a Barcelona entre els anys 1939 i el 1952. Corbalán n'ha documentat 1717. La majoria van ser afusellats al Camp de la Bota però també n'hi ha que ho foren a la Model o al fossar del castell de Montjuïc.
La major part del llibre són dades estadístiques però hi ha una primera part on analitza a grans trets com es va organitzar la repressió. Hi ha un capítol molt interessant on es recullen testimonis dels familiars d'alguns dels executats.
També inclou el diari de Jaume Riera Coll, un condemnat a mort del Papiol que escriu un diari durant el periode en què està a la Model.
Hi esteu tots convidats.

'En el cafè de la joventut perduda', Patrick Modiano

2008-11-02T11:02:00.004+01:00

"De les dues entrades del cafè, ella sempre feia servir la més estreta, la que deien la porta de l'ombra. Triava la mateixa taula, al fons de la sala. Els primers temps no parlava amb ningú, després va anar fent coneixença amb els personatges habituals del Condé, gairebé tots de la nostra edat, diguem entre els dinou anys i els vint-i-cinc. De vegades seia a la taula amb ells, però, per regla general, era fidel al seu lloc, allà al fons."

Aixì comença 'En el cafè de la joventut perduda'. L'argument gira entorn de la figura de la Louki, una noia misteriosa que un bon dia apareix al cafè Condé. La seva personalitat enigmàtica captiva a gran part dels parroquians.

L'obra està dividida en quatre parts amb quatre narradors diferents, un estudiant de l'Escola de Mines, un suposat detectiu contractat pel marit de la Louki per esbrinar-ne la seva desaparició, la mateixa Louki i Roland, el seu darrer amant.

Modiano fa servir sempre un to molt melangiós. Són constants les referències a un París desaparegut sota l'empenta del diner: "Al cap de molts anys, quan els carrers del barri només presentaven aparadors de luxe i una botiga de marroquineria ocupava l'espai del Condé..."

En una crítica a l'AVUI, el Màrius Serra es carregava la traducció del Joan Casas perquè utilitzava 'taulell' enlloc de 'barra' i també l'obra per tenir un final previsible. Pel que fa a la traducció és veritat que quan apareix la paraula 'taulell' et despista perquè penses que ens trobem en una botiga, el final tampoc no és d'allò més original, però tant li fa. L'interés de l'obra rau en l'evocació que fa Modiano del París de la rive gauche als seixanta.

M'ha agradat molt el primer capítol. La descripció del Condé m'ha recordat l'època de La Marieta, el bar de la Marina Duñach situat davant de l'església de Mollet, on anessis a l'hora que fos sempre trobaves una taula on seure i on tots els parroquians vam viure situacions i moments inoblidables

Al capdevall qui no ha tingut o desitjat mai un Condé o una Louki?

'After dark', Haruki Murakami

2008-10-23T13:54:00.004+02:00

Acabo de llegir 'After Dark' i, tot i que penso que està millor que 'Tòquio blues', m'ha deixat bastant indiferent.

Sou uns quants els clients i amics que em parleu bé del Murakami però, ho sento, no puc enganxar-m'hi. La primera em va semblar una versió japonesa de 'El vigilant en el camp de sègol' (obra que considero sobrevalorada i apte, només, per a adolescents). 'After Dark' m'ha semblat millor però hi veig una barreja d'Orwell, Don Delillo i After Hours del Scorsese.
El nihilisme existencialista que traspuen els seus personatges no em convenç tot i que trobo que la seva prosa flueix bé. També penso que podria treure més partit de les situacions que planteja.
M'agradaria que el Manel o la Verònica, que sou seguidors del japonès, ens féssiu aquí una apologia seva per tal de redimir-lo. Tots dos em dieu sempre que la seva millor obra és 'Kafka a la platja', confesso que no l'he llegida perquè em fa una mica de mandra, per això voldria que comentéssiu 'After Dark'. (No cal dir que aquest comentari també va dirigit a aquells blocaires fans del Murakami).
Ja sé que, normalment, només comento obres que m'han agradat però vull que em doneu arguments per llegir-me 'Kafka a la platja'.
Apa, ja teniu feina.

Presentació del llibre 'Les llengües en joc, el joc entre llengües', de Mireia Galindo Solé.

2008-10-16T09:26:00.006+02:00

Dijous 23 d'octubre a les 20 h presentarem el llibre 'Les llengües en joc, el joc entre llengües', editat per Pagès editors.
L'autora, Mireia Galindo Solé, és professora de llengua catalana a l'IES Joan Mercader d'Igualada i també imparteix alguns màsters i postgraus a la Universitat de Barcelona.
El llibre està estructurat en tres parts. A la primera fa una mica d'història de la llengua, a la segona fa una diagnosi de l'estat actual i a l'última suggereix possibles solucions.
L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora i que serà presentat pel membre de la CAL molletana, Oriol López, forma part de la programació del Correllengua 2008 de Mollet.

'La dictadura de la incompetència', Xavier Roig

2008-10-09T09:00:00.015+02:00

Us preguntareu perquè recomanem aquest llibre quan normalment no fem referència a obres que no siguin de ficció. La resposta és ben clara, perquè val la pena.
Tot i els pocs dies que porta al carrer, ja ha tingut un fort ressò a la premsa. Ahir el Xavier Bosch li dedicava l'editorial de l'Avui i també l'han comentat el Félix de Azúa a El Periódico i el Vila-Matas a El País.
Al llarg de tan sols 180 pàgines, el Xavier Roig, fa una anàlisi totalment desacomplexada de la situació del nostre país a nivell social, econòmic i polític. Els resultats són devastadors i no fan més que confirmar allò que molts pensem però que ni tenim les eines ni, potser, els nassos de certificar-ho amb dades concretes.
D'entre les dades més sorprenents hi ha la del fet que el 68% dels parlamentaris catalans són funcionaris mentre que altre països el percentatge està al voltant del 40%. (Al parlament espanyol és del 72%). Aquesta dada és extrapolable a tots els àmbits de la vida pública, ajuntaments inclosos. Estem governats per persones que no saben què és l'empresa privada i que, des de la poltrona, tenen a les seves mans la planificació de la indústria o del comerç.
A banda del funcionariat, Roig llança dards contra l'ensenyament, l'àmbit cultural, els tòpics antiamericans, l'acomodament de la societat catalana i la pèrdua de valor de l'esforç com a actitut per anar pel món. En resum , contra la manca de competitivitat, en tots els fronts, del nostre país.
El llibre està farcit d'anècdotes i d'algún estirabot que fa que la seva lectura sigui àgil i distreta i no una simple successió de dades.
Pots estar d'acord o no amb tot el contingut del llibre però estem davant d'una obra clara i, sobretot, molt valenta que, de ben segur, generarà polèmica i debat.
Creiem de debò que, juntament amb 'L'informe Sanuy' publicat ja fa un temps també per La Campana, hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els responsables polítics de la 'cosa pública'.

'L'estepa infinita', Esther Hautzig

2008-10-06T13:56:00.007+02:00

'L'estepa infinita' és el relat que fa l'Esther Hautzig de la deportació a Sibèria que pateixen ella i la seva família.
Jueus benestants residents a Vilna (ara Lituània però ciutat polonesa aleshores) són detinguts l'any 1941 per militars soviètics i enviats Sibèria. El sols fet de ser empresaris ja els convertia en enemics del règim. El món idílic en el que vivia l'Esther canvia radicalment des del moment en què és obligada a pujar al tren per transportar bestiar que els durà al seu destí al mig de l'estepa.
Sorprèn que tot i ser escrita l'any 1968 hagi trigat tant a ser traduïda al català. Suposo que si s'hagués publicat fa uns anys potser se l'hagués tractat de novel·la reaccionària per fer una crítica al sistema soviètic.
Tot i la cruesa de les situacions que es troba (fam, fred, separació del pare...), l'autora/narradora mai defalleix i sempre actua amb una visió molt positiva. Cal tenir en compte que un cop acaba el captiveri i tornen a Polònia es trobaran amb un país devastat i amb un antisemitisme encara més gran del que hi havia quan són deportats. Pot ser que el fet d'escriure a novel·la uns anys després dels fets faci que s'oblidin els records més dolorosos però em dona la impressió que Hautzig ho fa de manera deliberada.
I ara una crítica a la traducció catalana. No entenc per quin motiu està de moda canviar topònims sempre s'han dit d'una determinada manera. Per què dir Vílnius si sempre s'ha dit Vilna? És com ara amb motiu dels Jocs Olímpics canviar Pekín per Beijing. Ho trobo una sobirana mostra de papanatisme lingüístic.
Dit això us recomano la lectura.

'Marcas de nacimiento', 'Línies de falla', de Nancy Huston

2008-09-22T16:50:00.007+02:00

Els que seguiu aquest bloc us n'haureu adonat que difícilment fem esment d'un llibre en castellà si disposem de la versió catalana. En aquest cas hem fet una excepció perquè volem destacar la important feina que fa l'editorial Salamandra per traduir obres que, a l'hora de tenir gran qualitat literària, poden estar a l'abast del gran públic.
El títol que ens ocupa està estructurat en quatres parts, cadascuna d'elles amb una narrador diferent. Comença amb el relat de Sol, continua amb el del seu pare, Randall, a continuació s'obre pas l'àvia, Sadie, i es clou amb Erra, la besàvia. Cadascun d'aquests personatges es situa en punts geogràfics diferents però en el moment de la narració tots tenen una edat similar, a l'entorn dels cinc o sis anys. D'aquesta manera, retrospectivament, vas treient l'entrellat d'aquesta curiosa família. Aquesta manera de narrar fa que estiguis completament enganxat al llibre perquè, de mica en mica, vas trobant totes les respostes.
Aquesta novel·la també toca el tema de les 'Lebensborn', que eren 'granges de cria', on joves raptats de les seves famílies eren germanitzats per tal de compensar les baixes alemanyes de guerra.
Us recomano molt aquesta lectura i puc dir-vos que m'ha tingut completament captivat durant uns dies.

'L'home a les fosques' o Auster is Auster

2008-09-03T21:05:00.006+02:00

Benvolguts, aquestes vacances he aprofitat per llegir algun dels llibres que sortiran aquest mes i el següent (algún avantatge hem de tenir els llibreters després d'haver-nos de menjar tants i tants serveis de novetat, alguns d'ells realment estèrils).
El títol de l'entrada fa referència al fet de que, tot i no ser un gran Auster, 'L'home a les fosques' té aspectes interessants. Auster, com tots els grans creadors, sempre et diu alguna cosa que, per molt petita que sigui, fa que valgui la pena llegir-lo. Els seus llibres recorden una mica les pel·lícules de Woody Allen on una sola frase pot salvar tota la cinta.
El punt de partida torna a ser un home destrossat per un accident de cotxe (recordem que al protagonista de 'Bogeries de Brooklin' li acaben de diagnosticar un càncer o el de 'La nit de l'oracle' surt de l'hospital amb amnèsia) que se'n va a viure amb la seva filla separada i amb la seva néta que acaba de perdre el xicot en un accident.
L'August pateix insomni i durant aquests llargues nit s'inventa històries per passar l'estona. Una d'aquestes històries corre paral·lela a la narració principal.
Són molt interessants els diàlegs que mantenen l'avi i la néta al voltant d'algunes pel·lícules de cinema i l'atmosfera de pessimisme optimista amb la qual Auster revesteix la novel·la.
No patiu que no us penso explicar res més.
Si us agrada l'autor val la pena llegir-la. No la recomanaria mai a algú que no hagués llegit cap novel·la seva.

Frases 2008

2008-08-10T19:55:00.006+02:00

Com cada estiu L'Illa tancarà un parell de setmanetes. Enguany des del 15 fins el 31 d'agost. L'any passat el nostre amic, artista i dissenyador Xavier Clavijo va proposar-nos pintar els aparadors amb unes frases de les quals vam fer un post. Aquest 2008 ho ha tornat a fer i aquí en teniu el resultat. Creiem que visualment són millors que les de l'any passat i el seu contingut és molt més 'literari'.

'Els homes que no estimaven les dones', de Stieg Larsson

2008-07-24T18:37:00.006+02:00

Amics blogaires, feia un bon grapat de dies que no actualitzava. Hi ha diverses causes, una que això del bloc és una addicció que, tot i que et pot arribar a obsessionar, si la deixes durant uns dies fa una mica de mandra reemprendre-la. D'altra banda portava una temporadeta bastant dolenta quant a lectures i tenia poca cosa a recomanar.
Bé, després d'aquesta justificació passaré a parlar-vos de la novel·la 'Els homes que no estimaven les dones'. Quan l'editorial me la va presentar vaig ser molt escèptic. Un dels seus principals arguments de venda era el gran èxit obtingut a Suècia on, sempre segons les fonts editorials, se n'havien arribat a vendre 3 milions d'exemplars. Els llibreters ja estem acostumats a aquest tipus de 'promoció'. És un clàssic el llibre que a França ha estat un èxit inesperat o l'òpera prima d'un autor de Zimbawe que ha estat la revelació a Anglaterra.
Doncs bé, vaig agafar el llibre un dissabte a la tarda i no vaig parar fins acabar-lo la matinada de dilluns. Val a dir que l'endemà va ser un dia dur. Estem davant d'una excel·lent novel·la negra. Ritme trepidant, crims, baixos instints, corrupció empresarial i política, enveges i revenges familiars...
Els personatges són deliciosos. Enfront del glamour de la parella Blomkvist/Berger apareix el món sòrdid i el magnetisme de la Lisbeth Salander.
Es tracta de la primera entrega d'una sèrie de tres. De fet, el seu autor va morir en aparèixer la tercer part. La segona en català ens han dit que sortirà cap al novembre. La història no queda a mitges però alguns dels protagonistes sí que deixen coses sense resoldre.
Abans de marxar de vacances espero poder-vos fer alguna recomanació més.