Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La magrana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La magrana. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Joan-Lluís Lluis i la seva 'Xocolata desfeta', dijous 14 d'octubre a L'Illa


Com ja és habitual, L'Illa col·labora amb el Correllengua a Mollet. Dijous 14 d'octubre a les 20 h clourem els actes amb la presentació del llibre 'Xocolata desfeta' de Joan-Lluís Lluís, editat per La Magrana, del qual ja vam fer una ressenya en aquest bloc  .

L'acte serà conduït per Marc Rovira. Lluís ens parlarà de la seva obra, ens farà cinc cèntims de la situació de la llengua a la Catalunya Nord i ens descobrirà el perquè d'haver triat Cassà de la Selva com a poble natal de l'homicida frustrada. Tot això en un format diferent, entre dues butaques i un cubata...





Com de costum, hi sou tots convidats


dissabte, 6 de febrer del 2010

'Xocolata desfeta. Exercicis d'espill', Joan-Lluís Lluís, La Magrana


El protagonista del relat va, com cada primer dijous de mes, a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol. A l'alçada del número disset, davant d'una botiga de paraigües, se li atansa una noia que, al crit de 'Jo tambe sóc de Cassà de La Selva', li clava un ganivet a la panxa. Un cop a l'hospital, un policia li pregunta si, mentre l'apunyalava, la noia somreia.

Aquest senzill argument li serveix al Joan-Lluís Lluís per oferir-nos un bon exercici d'estil i 'd'espill'. Al llarg de l'obra ens el narrarà de cent vint-i-tres formes diferents utilitzant a cadascun dels relats un recurs diferent. El títol dels relats fa referència a aquest recurs i al final del llibre hi trobem l'explicació.

Ens trobem davant d'un treball que està a cavall entre la literatura i l'enigmística i que conté una gran dosi d'humor.

En el prefaci, Lluís, ens diu que 'Xocolota desfeta' no hagués estat possible sense haver descobert  els 'Exercices de style, de Raymond Queneau. En aquest cas, Queneau descrivia una mateixa història de noranta-nou maneres diferents. També reconeix el mestratge de Georges Perec.

La lectura de 'Xocolata desfeta' et fa somriure contínuament. Hi ha relats molt i molt reeixits i d'altres que no tant. El que et queda ben clar és que si el lector s'ho passa bé, millor s'ho ha hagut de passar l'autor.

diumenge, 15 de novembre del 2009

'Si els morts no ressusciten', Philip Kerr, La Magrana



Berlín 1934. Bernie Gunther, antic membre de policia criminal alemanya, actualment treballa com a detectiu de l'hotel Adlon. Allà coneix la Noreen, una periodista jueva nord-americana, que s'està a la capital alemanya per tal d'investigar l'increment de l'antisemitisme dos anys abans de les olimpiades de 1936 i intentar que els Estats Units els boicotegin. Gunther l'ajudarà en aquesta tasca i entre ells sorgirà una història d'amor que es veurà trencada amb l'aparició de Max Reles, també jueu nord-americà i mafiós, que fa d'intermediari-comissionista entre el govern alemany i diverses empreses americanes (una afició últimament molt nostrada...).

Vint anys més tard es trobaran tots tres a la Cuba de Batista i allà es tancaran algun dels fronts oberts durant el periode berlinès.


La trama està ben resolta i té l'interès de tenir com a teló de fons un Berlín on els nazis acaben d'arribar al poder i que han acabat de cop amb els anys alegres de la república de Weimar. A més, quin millor lloc on situar l'acció que  al luxós hotel Adlon, un autèntic niu d'espies a tocar de la porta de Brandemburg?

Amb aquesta obra Philip Kerr ha obtingut el Premi Internaciona de Novel·la Negra RBA.

diumenge, 28 de desembre del 2008

'La casa de la mesquita', Kader Abdolah

Justificar a ambos lados

Editada en català per La Magrana, és la segona novel·la que llegeixo d'aquest autor. Kader Abdolah és el pseudònim de Hossein Sadjadi Ghaem-maghami Farahni. Abdolah té la particularitat d'escriure en holandès tot i ser iranià. Fa uns anys, després d'haver estudiat Física a Teheran, va haver d'exiliar-se a Holanda. Durant la seva etapa d'estudiant va lluitar contra el règim del Xa i, més tard, contra el de Khomeini.

La casa de la mesquita està a la ciutat de Senedjan. Allà ha viscut durant segles la família de l'Aga Djan, fabricant i comerciant de catifes que també controla el basar. La gent que l'envolta gaudeix de respecte i de benestar. A Iran, però, les coses aniran canviant. El règim despòtic del Xa desapareixerà amb l'empenta dels aiatol·làs i l'arribada de Khomeini al poder. De tot això n'és testimoni l'Aga Djan, que veu com tot al seu voltant trontolla.

El que em fascina dels escriptors de tradició musulmana és la facilitat que tenen per explicar històries. Potser és fruit d'una tradició oral que encara dura. Em passa amb el Naguib Mahfouz, amb el Maalouf o amb el Rafik Schami. La Najat El-hachmi, quan va venir a L'Illa a presentar 'L'últim patriarca', deia que, quan encara vivien al Marroc i no tenien televisor, la seva mare cada nit explicava unes històries que eren veritables novel·les i, si un dia no l'acabava, continuava a l'endemà en el mateix punt on l'havia interrompuda.

A banda de la fluidesa narrativa, també crida l'atenció la quantitat de personatges que hi surten. Tots tenen la seva funció dins la història, no n'hi ha cap de sobrer. Algun d'ells amb aquell punt de sensualitat tan persa que també trobem a les poesies d'Omar Jayyam.

Us recomanem la lectura de 'La casa de la mesquita' doncs us ajudarà a entendre un món tan complex per a nosaltres com és l'Iran actual tot gaudint de la bona literatura de Kader Abdolah.