'L'estepa infinita', Esther Hautzig

'L'estepa infinita' és el relat que fa l'Esther Hautzig de la deportació a Sibèria que pateixen ella i la seva família.
Jueus benestants residents a Vilna (ara Lituània però ciutat polonesa aleshores) són detinguts l'any 1941 per militars soviètics i enviats Sibèria. El sols fet de ser empresaris ja els convertia en enemics del règim. El món idílic en el que vivia l'Esther canvia radicalment des del moment en què és obligada a pujar al tren per transportar bestiar que els durà al seu destí al mig de l'estepa.
Sorprèn que tot i ser escrita l'any 1968 hagi trigat tant a ser traduïda al català. Suposo que si s'hagués publicat fa uns anys potser se l'hagués tractat de novel·la reaccionària per fer una crítica al sistema soviètic.
Tot i la cruesa de les situacions que es troba (fam, fred, separació del pare...), l'autora/narradora mai defalleix i sempre actua amb una visió molt positiva. Cal tenir en compte que un cop acaba el captiveri i tornen a Polònia es trobaran amb un país devastat i amb un antisemitisme encara més gran del que hi havia quan són deportats. Pot ser que el fet d'escriure a novel·la uns anys després dels fets faci que s'oblidin els records més dolorosos però em dona la impressió que Hautzig ho fa de manera deliberada.
I ara una crítica a la traducció catalana. No entenc per quin motiu està de moda canviar topònims sempre s'han dit d'una determinada manera. Per què dir Vílnius si sempre s'ha dit Vilna? És com ara amb motiu dels Jocs Olímpics canviar Pekín per Beijing. Ho trobo una sobirana mostra de papanatisme lingüístic.
Dit això us recomano la lectura.

'Marcas de nacimiento', 'Línies de falla', de Nancy Huston

Els que seguiu aquest bloc us n'haureu adonat que difícilment fem esment d'un llibre en castellà si disposem de la versió catalana. En aquest cas hem fet una excepció perquè volem destacar la important feina que fa l'editorial Salamandra per traduir obres que, a l'hora de tenir gran qualitat literària, poden estar a l'abast del gran públic.
El títol que ens ocupa està estructurat en quatres parts, cadascuna d'elles amb una narrador diferent. Comença amb el relat de Sol, continua amb el del seu pare, Randall, a continuació s'obre pas l'àvia, Sadie, i es clou amb Erra, la besàvia. Cadascun d'aquests personatges es situa en punts geogràfics diferents però en el moment de la narració tots tenen una edat similar, a l'entorn dels cinc o sis anys. D'aquesta manera, retrospectivament, vas treient l'entrellat d'aquesta curiosa família. Aquesta manera de narrar fa que estiguis completament enganxat al llibre perquè, de mica en mica, vas trobant totes les respostes.
Aquesta novel·la també toca el tema de les 'Lebensborn', que eren 'granges de cria', on joves raptats de les seves famílies eren germanitzats per tal de compensar les baixes alemanyes de guerra.
Us recomano molt aquesta lectura i puc dir-vos que m'ha tingut completament captivat durant uns dies.

'L'home a les fosques' o Auster is Auster

Benvolguts, aquestes vacances he aprofitat per llegir algun dels llibres que sortiran aquest mes i el següent (algún avantatge hem de tenir els llibreters després d'haver-nos de menjar tants i tants serveis de novetat, alguns d'ells realment estèrils).
El títol de l'entrada fa referència al fet de que, tot i no ser un gran Auster, 'L'home a les fosques' té aspectes interessants. Auster, com tots els grans creadors, sempre et diu alguna cosa que, per molt petita que sigui, fa que valgui la pena llegir-lo. Els seus llibres recorden una mica les pel·lícules de Woody Allen on una sola frase pot salvar tota la cinta.
El punt de partida torna a ser un home destrossat per un accident de cotxe (recordem que al protagonista de 'Bogeries de Brooklin' li acaben de diagnosticar un càncer o el de 'La nit de l'oracle' surt de l'hospital amb amnèsia) que se'n va a viure amb la seva filla separada i amb la seva néta que acaba de perdre el xicot en un accident.
L'August pateix insomni i durant aquests llargues nit s'inventa històries per passar l'estona. Una d'aquestes històries corre paral·lela a la narració principal.
Són molt interessants els diàlegs que mantenen l'avi i la néta al voltant d'algunes pel·lícules de cinema i l'atmosfera de pessimisme optimista amb la qual Auster revesteix la novel·la.
No patiu que no us penso explicar res més.
Si us agrada l'autor val la pena llegir-la. No la recomanaria mai a algú que no hagués llegit cap novel·la seva.

Frases 2008

Com cada estiu L'Illa tancarà un parell de setmanetes. Enguany des del 15 fins el 31 d'agost. L'any passat el nostre amic, artista i dissenyador Xavier Clavijo va proposar-nos pintar els aparadors amb unes frases de les quals vam fer un post. Aquest 2008 ho ha tornat a fer i aquí en teniu el resultat. Creiem que visualment són millors que les de l'any passat i el seu contingut és molt més 'literari'.

'Els homes que no estimaven les dones', de Stieg Larsson

Amics blogaires, feia un bon grapat de dies que no actualitzava. Hi ha diverses causes, una que això del bloc és una addicció que, tot i que et pot arribar a obsessionar, si la deixes durant uns dies fa una mica de mandra reemprendre-la. D'altra banda portava una temporadeta bastant dolenta quant a lectures i tenia poca cosa a recomanar.
Bé, després d'aquesta justificació passaré a parlar-vos de la novel·la 'Els homes que no estimaven les dones'. Quan l'editorial me la va presentar vaig ser molt escèptic. Un dels seus principals arguments de venda era el gran èxit obtingut a Suècia on, sempre segons les fonts editorials, se n'havien arribat a vendre 3 milions d'exemplars. Els llibreters ja estem acostumats a aquest tipus de 'promoció'. És un clàssic el llibre que a França ha estat un èxit inesperat o l'òpera prima d'un autor de Zimbawe que ha estat la revelació a Anglaterra.
Doncs bé, vaig agafar el llibre un dissabte a la tarda i no vaig parar fins acabar-lo la matinada de dilluns. Val a dir que l'endemà va ser un dia dur. Estem davant d'una excel·lent novel·la negra. Ritme trepidant, crims, baixos instints, corrupció empresarial i política, enveges i revenges familiars...
Els personatges són deliciosos. Enfront del glamour de la parella Blomkvist/Berger apareix el món sòrdid i el magnetisme de la Lisbeth Salander.
Es tracta de la primera entrega d'una sèrie de tres. De fet, el seu autor va morir en aparèixer la tercer part. La segona en català ens han dit que sortirà cap al novembre. La història no queda a mitges però alguns dels protagonistes sí que deixen coses sense resoldre.
Abans de marxar de vacances espero poder-vos fer alguna recomanació més.

Presentació de 'L'últim nord'

Presentacions com la d'ahir ens ajuden a valorar la nostra professió de llibreters.

Gràcies, Vicenç i Esther, per haver-nos ofert un moment tan especial.

Hem sortit a l'AVUI

Ens fa il·lusió i ho diem, en el suplement de cultura de l'Avui de la setmana passada fan esment de la ressenya que vam fer de 'Mal de pedres'.

Si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç.

avui