'Contra el vent del nord', Daniel Glattauer, La Campana

Una dona i un home, l'Emmi i el Leo Leike, es coneixen de forma atzarosa a través del correu electrònic. Ella li envia diversos missatges pensant que el destinatari és la revista Like, de la qual vol anul·lar-ne la subscripció. Enlloc de deixar-ho córrer, ell li fa adonar-se de l'error i, a partir d'aquí, començarà una relació epistolar que es perllongarà al llarg d'uns quants mesos.

A través d''aquest intercanvi, entre ambdós personatges es crearà una relació de total dependència, amb episodis d'amistat, d'emprenyamenta, d'amor, de gelosia o de fingida indiferència.

Vosaltres us preguntareu on rau l'interès de la novel·la. En primer lloc l'Emmi està feliçment casada (com no deixa mai de recordar-li el Leo) amb el Berndhard que és, a la vegada, pare de dos fills d'un anterior matrimoni. Aquesta situació plana sempre entre els dos, ella vol i dol. Els diàlegs són enginyosos, intel·ligents i tenen la gràcia de que sempre un dels dos exerceix sobre l'altre una tensió i una ironia que sacseja el lector.

Ja us avancem que no s'arribaran a conèixer mai en persona i, a més, La Campana ens informa que publicarà la continuació el proper mes de novembre.

Estem segurs de que 'Contra el vent del nord' serà una de les sorpreses dels propers mesos perquè té tots els ingredients d'una novel·la d'estiu, és curta, àgil i fresca.

Us recomanem també que llegiu el comentari que en fa L'espolsada.

Dimarts 15 de juny presentació del llibre 'Zeleste i la música laietana', d'Àlex Gómez-Font

Dimarts 15 de juny a les 20 h. presentarem el llibre 'Zeleste i la música laietana. Un passeig per la Barcelona musical dels anys setanta', de l'Àlex Gómez-Font, editat per Pagès.

El llibre està dividit en tres parts, a la primera es fa una mica d'història de la musica catalana dels 60-70 i de com s'articula al voltant del mític local. A la segona hi ha converses amb diversos músics, Emilia Baleriola, Víctor Jou, Jaume Sisa, Carles Benavent i Joan Albert Amargós. A la tercera hi trobem els agraïments i tot el catàleg de la discogràfica Zeleste-Edigsa.

L'acte comptarà amb la presència del guitarrita Emili Baleriola, que va formar part de diverses formacions com Màquina! o la Plateria i que també va col·laborar amb un munt de músics de l'època. Com que vindrà acompanyat de la seva guitarra, ens oferirà algunes versions acústiques.

No cal dir que tots hi sou convidats.

'Olive Kitteridge', Elizabeth Strout, Edicions de 1984

Aquesta excel·lent novel·la ha estat guardonada amb el Premi Pullitzer 2009, en l’apartat de ficció.

L’Olive Kitteridge, protagonista que dóna nom a l’obra, viu en un poblet de l’estat de Maine, a la costa est dels Estats Units. Mestra d’escola i casada amb un farmacèutic, és testimoni de la vida quotidiana dels seus habitants al llarg de 30 anys.

La novel·la està estructurada en capítols que són com històries independents i el fil conductor és l’Olive, que surt a cadascun d’ells amb més o menys protagonisme.

Es tracta d’una novel·la coral on farem d’espectadors de les alegries, les misèries o les decepcions de la colla de personatges que hi surten.

El personatge de l’Olive Kitteridge va agafant força a mesura que el llibre avança. El que al començament veiem com una dona malcarada i antipàtica anirà canviant progressivament sense perdre la seva força.

Són molts els autors nordamericans que han utilitzat aquest estil a cavall entre el llibre de contes i la novel·la. Fa uns mesos ja vam ressenyar ‘Winnesbourg, Ohio’, obra de la qual l’Elizabeth Strout es reconeix admiradora.

'Nit de vetlla', Jaume Serra Fontellas, Edicions de 1984

"Tant de bo no hagués tornat, tant de bo no hagués marxat, tant de bo no...". Així comença aquesta novel·la ambientada a Remansa (Manresa) la nit de nadal de 1962.

L'Eduard torna a la ciutat de la que va sortir exiliat arran de la guerra civil. Ho fa 24 anys després, coincidint amb la gran nevada. Els seus pares han mort mentre ell era a França sense pràcticament cap notícia seva. Les poques cartes que havia enviat, mai no van tenir resposta.

Es troba amb una Remansa grisa, fosca, humida i farcida d'uns personatges que són un fidel reflex de l'època, estraperlistes, guàrdia civils, protitutes, confidents, perdedors en definitiva.

Tota l'acció passa en una sola nit, durant la qual l'Eduard es retroba amb vells coneguts com en Pinell, amb amics dels pares com el Tristany i la Rosa o amb el Manyo, confident de la policia per força però convençut antrifranquista.

Jaume Serra, que ha trigat 11 anys en escriure-la, la considera la novel·la de la seva vida, tot i no ser autobiogràfica. Es nota la seva llarga experiència com a guionista o autor teatral en els diàlegs, que no tenen desperdici, especialment els que tenen lloc al final del llibre durant l'estada de l'Eduard al bordell de la Carme.

L'obra és molt cinematogràfica tot i que està exempta d'artifici i compta amb un bell final. Té dues-centes i una pàgines que es fan francament curtes. 

Esperem que Serra no esperi 11 anys més a delectar-nos amb una nova novel·la.

'Maletes perdudes', Jordi Puntí, Editorial Empúries

Sé que parlar a aquestes alçades de 'Maletes perdudes' és com descobrir la pólvora però realment la novel·la s'ho mereix. Que s'hagi convertit en una de les més venudes per Sant Jordi no pot sorprendre ningú. Val a dir que encara s'hagués venut més si l'editorial no hagués trencat l'estoc molts dies abans de la diada... Hi ha un petit marge entre ser el llibre més venut i ser el més demanat, tot depèn de la previsió dels editors.

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys. 

Quatre cristòfols nascuts a diferents països europeus (Anglaterra, Alemanya, França i Catalunya) es coneixen a partir de la desaparició del seu pare. Tots són fills de Gabriel Delacruz Expósito i de mares diferents. Els quatre li han perdut la pista fa molts anys.

El Gabriel, en Bundó i en Petroli recorrien durant els anys 60 el continent europeu dalt d'un camió de mundances. Malgrat el que es pugui pensar, Gabriel no és el prototip del xulo que perd el cul darrere de les ties, sinó que totes es rendeixen sense que ell faci el més mínim esforç.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

Puntí deixa ben palès que domina la narració curta (és autor de dos molt bons llibres de relats, 'Pell d'armadillo' i 'Animals tristos') perquè la novel·la és plena de petites històries dins la trama principal. La història llisca ben fluïdament i enganxa de bon començament. Per posar-li alguna pega diríem que el final és una mica brusc, finalitza, pel meu gust, d'una manera massa ràpida o potser és que arriba un moment en què t'emprenya que s'acabi.

'Catoia l'enfarinat', Joan Bodon, Club Editor

L'ofici de llibreter té, entre moltes altres satisfaccions, l'avantatge de descobrir autèntiques joies que no tenen la difusió que es mereixerien. Val a dir que la novel·la que ens ocupa me la va recomanar un client (un altre avantatge del nostre ofici, l'intercanvi constant d'informació bibliogràfica, ara en dirien feed-back).

Bodon va néixer a Crespin de Naucèla, Occitània. Ben aviat decidí escriure les seves obres en occità, venia d'una llarga tradició familiar de literatura oral i va seguir de molt aprop l'obra dels felibres, poetes provençals moderns.

L'any 1973, Joan Sales publica per primer cop 'Catoia l'enfarinat'. Ara la Maria Bohigas, la seva néta, el recupera i el reedita.

La traducció d'Artur Quintana és excel·lent i apropa el lector a un llenguatge al qual cada cop  hi estem menys acostumats. Hi ha fragments que emocionen per la seva bellesa descriptiva.

Amans, Catoia l'enfarinat, neix al si d'una família pagesa del Roerga a l'època d'entreguerres. No reconeixen l'Església perquè creuen que des de Napoleó, està lligada i dominada per l'estat, per la qual cosa viuen aïllats de la resta i practicant els seus propis rituals al marge del clergat oficial.


L'avi és el guardià d'aquesta ortodòxia i el reflex d'una manera de fer i de viure que té els dies comptats. Ell mateix prepara la seva mort després d'enviar Amans a moldre el blat al molí. Enlloc de tornar al cap d'uns dies amb la farina resultant del mateix blat que portava, Amans torna la mateixa tarda amb la part proporcional de farina que li pertoca, una farina que no prové del seu blat.


El paral·lelisme entre els 'catoies' i la llengua i la cultura occitanes és evident.

Animem des d'aquí  la Maria Bohigas perquè recuperi altres obres de Bodon i les inclogui al seu gran catàleg.

'Tota una vida', David Grossman, Empúries

La lectura de 'Tota una vida' m'ha suposat el descobriment d'un gran narrador. Tot i tenir altres obres publicades en català i en castellà, no n'havia llegit res.

Ens trobem davant una novel·la de prop de 700 pàgines que arrenca amb la història de tres adolescents que es coneixen en un hospital on estan aïllats a causa d'una epidèmia. Són l'Ora, l'Avram i l'Ilan. La seva relació, que patirà diferents batzegades al llarg del temps, és la base de l'obra.

El conflicte àrab-israelià marca la vida dels personatges però no som davant una novel·la bèl·lica. Grossman, com tot gran literat, ens parla de la condició humana, en aquest cas, en una situació extrema. Ell mateix diu en una entrevista que 'la història no s'escriu en les grans batalles ni en els parlaments sinó en les cuines, en el dormitori de la parella o en l'habitació del fill'. 

L'Ora es rebel·la contra la injustícia de tenir un fill  a la guerra fugint amb l'Avram, evitant així que la trobin a casa si van a anunciar-li que s'ha mort. Parlar contínuament d'ell al llarg d'aquesta excursió a Galilea serà per a ella una manera de protegir-lo. Al llarg d'aquest periple també se'ns van desvetllant les incògnites plantejades a la primera part del llibre i té l'atractiu de fer també un retrat geogràfic i social d'una part d'Israel.

És una novel·la excel·lent que cal llegir-la amb calma per tal d'assaborir-la com es mereix.

Grossman, juntament amb Amos Oz, encapçala un grup d'intel·lectuals israelians que critiquen l'actuació dels diferents governs del seu país enfront el conflicte amb els palestins i que reclamen la creació d'un estat palestí i la retirada dels territoris ocupats.