divendres, 17 de setembre del 2010

'El club dels optimistes incorregibles', Jean-Michel Guenassia, Edicions 62


Després de tenir-vos abandonats durant unes quantes setmanes, ja se sap que l'estiu és una època estranya, tornem a la càrrega amb una novel·la que acaba de sortir i que ens ha tingut fascinats durant les vacances ,hem tingut la sort de poder gaudir d'una galerada que ens va proporcionar l'editora.

És la segona obra que publica l'autor i la primera traduïda al nostre país. Arrenca l'any 59 en plena guerra d'Algèria, la guerra freda i l'aparició del rock and roll.
Michel Marini és un noiet de 12 anys que comença a freqüentar el bar Balto de París, un lloc peculiar on hi ha una sala amagada que serveix perquè es trobin tot un seguit de dissidents de la URSS i d'altres països de l'est. Jean-Paul Sartre i Josep Kessel també hi treien el cap i, de tant en tant, els ajudaven a trobar alguna feineta.

Michel es va enriquint de les experiències d'aquests personatges com si fos una esponja. D'altra banda la seva vida familiar també quedarà marcada per problemes sentimentals i la guerra d'Algèria.

L'Igor, el Leonid o el Sasha es troben en una situació estranya. D'una banda han sortit dels seus països buscant aires de llibertat però no són rebuts amb entusiasme en una França que no vol enemistar-se amb la Unió Soviètica i amb una intel·lectualitat que flirteja amb el comunisme, el cas de Sartre.

De mica en mica Guenassia ens va narrant els motius pels quals han hagut d'abandonar família i país i ens manté expectants amb un secret del qual no en sabrem la veritat fins al final.

Som davant una novel·la deliciosa, ben construida i ben ambientada que ens ajuda conèixer aspectes de la vida francesa en una època en què el nostre país es trobava en una situació ben diferent.

Absolutament recomanable.


dimarts, 6 de juliol del 2010

Anul·lació presentació dia 8 de juliol

Benvolguts amics i clients,

Degut a un problema familiar del l'autor, queda anul·lada la presentació programada pel dia 8 de juliol.

Ho sentim.





dimecres, 30 de juny del 2010

Dijous 8 de juliol presentació de 'Les bruixes d'Arnes', de David Martí, Edicions 62


Dijous 8 de juliol a les 20 h, presentació de la novel·la 'Les bruixes d'Arnes', de David Martí.

Som davant una història que arrenca l'any 1533 en aquest bell poble de la Terra Alta amb el naixement de la Lluna, hereva d'una nissaga de dones guaridores. L'església oficial les vigila d'aprop i això farà que hagin d'anar molt en compte perquè també tenen sota custòdia 'El llibre de les essències', pedra angular d'una saviesa acumulada al llarg de generacions.

Es tracta de la darrera presentació de la temporada.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor.

Hi sou tots convidats.


diumenge, 27 de juny del 2010

Dimarts 29 de juny a les 20 h, presentació de 'Bufi aquí', de Santi Fornell, editat per Raima.

Dimarts 29 de juny a les 20, tindrà lloc la presentació del llibre 'Bufi aquí. Aventures i desventures d'un mosso d'esquadra de trànsit', de Santi Fornell, editat per Raima Edicions.

Com el seu títol indica, es tracta d'un recull d'anècdotes, algunes divertides, altres entranyables, que l'autor ha anat recopilant al llarg de 9 anys com a agent de trànsit de la policia nacional catalana.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor.

Hi sou tots convidats.

dimarts, 22 de juny del 2010

Premi Llibreter 2010. And the winners ARE ...

Benvolguts lectors, enguany el Premi Llibreter, concedit pel Gremi de Llibreters de Catalunya a una obra publicada, estrena format. D'una banda tenim el premi de literatura catalana, que ha guanyat 'Maletes perdudes', de Jordi Puntí; i el premi a altres narratives que ha estat 'Olive Kitteridge', d'Elizabeth Strout.

Com que ja n'havíem parlat d'ambdós en aquest bloc, us posem a continuació el comentari que vam fer de cadascun:



Aquesta excel·lent novel·la ha estat guardonada amb el Premi Pullitzer 2009, en l’apartat de ficció.

L’Olive Kitteridge, protagonista que dóna nom a l’obra, viu en un poblet de l’estat de Maine, a la costa est dels Estats Units. Mestra d’escola i casada amb un farmacèutic, és testimoni de la vida quotidiana dels seus habitants al llarg de 30 anys.

La novel·la està estructurada en capítols que són com històries independents i el fil conductor és l’Olive, que surt a cadascun d’ells amb més o menys protagonisme.

Es tracta d’una novel·la coral on farem d’espectadors de les alegries, les misèries o les decepcions de la colla de personatges que hi surten.

El personatge de l’Olive Kitteridge va agafant força a mesura que el llibre avança. El que al començament veiem com una dona malcarada i antipàtica anirà canviant progressivament sense perdre la seva força.

Són molts els autors nordamericans que han utilitzat aquest estil a cavall entre el llibre de contes i la novel·la. Fa uns mesos ja vam ressenyar ‘Winnesbourg, Ohio’, obra de la qual l’Elizabeth Strout es reconeix admiradora.



Sé que parlar a aquestes alçades de 'Maletes perdudes' és com descobrir la pólvora però realment la novel·la s'ho mereix. Que s'hagi convertit en una de les més venudes per Sant Jordi no pot sorprendre ningú. Val a dir que encara s'hagués venut més si l'editorial no hagués trencat l'estoc molts dies abans de la diada... Hi ha un petit marge entre ser el llibre més venut i ser el més demanat, tot depèn de la previsió dels editors.

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys. 

Quatre cristòfols nascuts a diferents països europeus (Anglaterra, Alemanya, França i Catalunya) es coneixen a partir de la desaparició del seu pare. Tots són fills de Gabriel Delacruz Expósito i de mares diferents. Els quatre li han perdut la pista fa molts anys.

El Gabriel, en Bundó i en Petroli recorrien durant els anys 60 el continent europeu dalt d'un camió de mundances. Malgrat el que es pugui pensar, Gabriel no és el prototip del xulo que perd el cul darrere de les ties, sinó que totes es rendeixen sense que ell faci el més mínim esforç.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

Puntí deixa ben palès que domina la narració curta (és autor de dos molt bons llibres de relats, 'Pell d'armadillo' i 'Animals tristos') perquè la novel·la és plena de petites històries dins la trama principal. La història llisca ben fluïdament i enganxa de bon començament. Per posar-li alguna pega diríem que el final és una mica brusc, finalitza, pel meu gust, d'una manera massa ràpida o potser és que arriba un moment en què t'emprenya que s'acabi.

Llegiu-los, valen la pena...

divendres, 18 de juny del 2010

Presentació 'Zeleste i la música laietana'

Per una estona, dimarts 15 de juny, ens vam traslladar de l'Avinguda Llibertat al carrer Argenteria, gràcies a virtuosisme d'un dels protagonistes d'una època tan important com poc estudiada de la música catalana, l'Emili Baleriola. 

Després de la interessantíssima presentació del llibre 'Zeleste i la música laietana. Un passeig per la Barcelona musical dels anys setanta', l'Emili a la guitarra i el molletà Vicenç Mas al baix, ens van regalar una improvisació que va provocar l'embadaliment de tota la concurrència. Fou un luxe per a nosaltres i un acte de generositat per part d'ambdós músics, a qui també podreu escoltar el dia 9 de juliol a partir de les 22 h a Can Carrancà, Martorelles.

Aquí teniu una fotografia del moment, no és Zeleste però gairebé...







diumenge, 13 de juny del 2010

'Contra el vent del nord', Daniel Glattauer, La Campana


Una dona i un home, l'Emmi i el Leo Leike, es coneixen de forma atzarosa a través del correu electrònic. Ella li envia diversos missatges pensant que el destinatari és la revista Like, de la qual vol anul·lar-ne la subscripció. Enlloc de deixar-ho córrer, ell li fa adonar-se de l'error i, a partir d'aquí, començarà una relació epistolar que es perllongarà al llarg d'uns quants mesos.

A través d''aquest intercanvi, entre ambdós personatges es crearà una relació de total dependència, amb episodis d'amistat, d'emprenyamenta, d'amor, de gelosia o de fingida indiferència.

Vosaltres us preguntareu on rau l'interès de la novel·la. En primer lloc l'Emmi està feliçment casada (com no deixa mai de recordar-li el Leo) amb el Berndhard que és, a la vegada, pare de dos fills d'un anterior matrimoni. Aquesta situació plana sempre entre els dos, ella vol i dol. Els diàlegs són enginyosos, intel·ligents i tenen la gràcia de que sempre un dels dos exerceix sobre l'altre una tensió i una ironia que sacseja el lector.

Ja us avancem que no s'arribaran a conèixer mai en persona i, a més, La Campana ens informa que publicarà la continuació el proper mes de novembre.

Estem segurs de que 'Contra el vent del nord' serà una de les sorpreses dels propers mesos perquè té tots els ingredients d'una novel·la d'estiu, és curta, àgil i fresca.

Us recomanem també que llegiu el comentari que en fa L'espolsada.