Quanta, quanta Rodoreda...

Comença l'any Rodoreda.

La primera commemoració oficial ha estat l'adaptació teatral de 'La plaça del Diamant'. Vaig anar al Nacional el dia de l'estrena i puc dir que no em va agradar. L'obra es divideix en tres parts, la primera, amb una durada d'una hora i mitja, és una successió contínua de decorats que no permet que l'espectador agafi el fil de la història (com es nota que paga el contribuent!). La segona i la tercera part, més curtes, estan millor però no com per tirar coets.

Tractant-se d'una adaptació no cal ser estrictament fidel a l'obra original, en aquest sentit trobo que la pel·lícula estava molt millor. La interpretació dels actors principals tampoc no em va agradar. Una Sílvia Bel, en el paper de Colometa, sense força i un Marc Martínez, com a Quimet, lamentable. Sí que val la pena remarcar el treball d'algunes de les actrius secundàries com la Mercè Arànega, l'Imma Colomer o l'Anna Sahún.

Esperem que les properes iniciatives oficials siguin més reeixides.

Vull fer esment en aquest post, tal com diu el títol, de la darrera novel·la de la Rodoreda, 'Quanta, quanta guerra...'. Fou publicada per primer cop l'any 1980. La pròpia Rodoreda fa el pròleg, on diu que va escriure l'obra tres cops de cap a peus abans no es va va decidir a publicar-la. El protagonista, l'Adrià Guitart és un jove que marxa de casa buscant llibertat i conèixer món. Com diu l'autora en el pròleg, és un antiheroi. Va passant per diversos escenaris i coneixent persones diverses però, de fet, va lliscant per tot arreu com de puntetes.

Hi ha fragments de la història que són realment poètics i d'altres que són paranoies de l'autora. Amb tot crec que val molt la pena llegir-la. No busqueu una obra que parli de la guerra, com 'Incerta glòria'. La guerra és una excusa per tal de dibuixar els escenaris i les situacions que es trobarà l'Adrià. Rodoreda ja avisa que "en 'Quanta, quanta guerra...', de batalla, allò que se'n diu una batalla, no n'hi ha cap".

Bé aquest és el darrer post de l'any. Potser trigaré una mica en publicar el següent. Tinc dos motius de pes, el primer que aquests dies hi ha feina a la llibreria i el segon és que estic llegint 'Les benignes', una novel·la que només té 1150 pàgines.

Bon any!