Una novel.la fantàstica

Hola, ja som a la feina un altre cop després d'unes curtes però intenses vancances. En quinze dies no he llegit gaire però sí que us haig de dir que he trobat una veritable perla.

Fa uns dies la Isabel Martí, editora de La Campana, em va parlar de forma molt entusiasta d'una novel.la que sortirà d'aquí a pocs dies, 'La lladre de llibres'. Va enviar-me un exemplar sense corregir perquè me'l pugués llegir abans de la seva comercialització i aquesta ha estat la meva lectura durant les vacances berlinenques.

Us haig de dir que és un llibre excel.lent. Ben escrit, ben traduït i, sobretot, molt emotiu.

La mort és la narradora de la història, una història trista, situada en un poblet alemany tocant a Munich que arrenca poc abans de la II Guerra Mundial. La protagonista, la Liesel, és una nena que viu amb uns pares d'acollida i que descobreix el plaer de la lectura durant les nits d'insomni al costat del Hans, el seu pare adoptiu.

El que més atrau de l'obra són les relacions afectives que s'estableixen entre els personatges en un context molt i molt dur.

El que més sorprèn, l'edat de l'autor.

La fotografia és de la coberta de l'edició en anglès.

No vull desvetllar-vos més coses de la història per tal de que la podeu gaudir com l'he gaudida jo.

Aquest setembre serà un mes espcialment prolífic en novetats i ja us aniré informant de les meves lectures.

Incerta glòria

El març de 2007 Club Editor publica la que, diuen, és la versió definitiva d'aquesta gran novel.la. Joan Sales la va començar a escriure l'any 1948, just quan torna a Catalunya després d'un temps d'exili, i la primera edició sortí l'any 1956. Des d'aleshores n'han sortit diverses versions amb diferents afegits i pròlegs.

Durant molts mesos ha estat exhaurida i ja era hora que l'editorial que la publicà per primer cop, editorial fundada pel mateix autor, s'hagi decidit a treure-la de nou al mercat.

La seva lectura m'ha sorprès molt per la seva actualitat. En Joan Sales va fer la guerra en el bàndol perdedor cosa que li impedeix fer un crítica de l'organització republicana, especialment de les errades comeses a la rereguarda, amb personatges sinistres que s'aprofiten de la situació per grimpar i que no tindran escrúpols per esdevenir prohoms del nou règim un cop acabada la guerra (això no forma part de la nostra quotidianeïtat?).

No podem quedar-nos amb la idea de que es tracta d'una novel.la de guerra, 'Incerta glòria' ens parla, sobretot, de sentiments. L'eix central de l'obra es la relació que s'estableix entre el Lluís, en Cruells, en Soleràs i la Trini, que és el personatge que actua de catalitzador. Tot aquest món es completa amb uns personatges secundaris molt ben dibuixats que representen, cadascun, una tipologia molt determinada: les tietes del Soleràs i d'en Cruells, en Lamoneda, Monsenyor Pinell de Bray, el germà de la Trini, etc.

A l'última part, 'El vent de la nit', en Cruells fa una reflexió desencantada de la seva vida. La grisor i la repressió del règim feixista l'aboca a un estat de melangia crònic. El seu únic consòl és el record de les amistats fetes al front, les trobades ocasionals amb en Lluís i la Trini i l'esperança de retrobar-se, algun dia, amb el desaparegut Soleràs.

Per posar-hi alguna pega, personalment m'han resultat una mica pesades les llargues reflexions d'en Soleràs que es podem fer feixugues.

Aquest nova edició al nostre país coincideix amb la seva reedició a França, de nou de la mà de Juan Goytisolo.