diumenge, 24 de gener del 2010

Dia 4 de febrer, programa doble


Dijous 4 de febrer, com en els cinemes d'abans, fem programació doble.

A les 19.30 procedirem al lliurament del I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra, que ha recaigut, com ja sabeu, en el relat 'Fum' de l'Elena Jardí. El text el podeu llegir en el post anterior. El premi consistirà en un document acreditatiu d'haver guanyat el premi i en un lot de llibres. Faran el lliurament l'Elvira Compte, directora del programa Vadelletra de Ràdio Mollet del Vallès, i Carles Peña, responsable de la Llibreria L'Illa.

A partir de les 20 h, podreu gaudir de la presentació del llibre 'El somni de Tàrraco', del Xulio Ricardo Trigo, editat per Edicions 62.



En paraules del Manel Alonso que podeu llegir en el bloc de l' autor    l'obra:

"...està dividida en dos plans temporals. L’un situat l’any 26 abans de Crist que s’inicia quan un seguit d’interessos públics (l’extensió dels conreus d’oliveres per abastir Roma d’oli) i privats (l’afany de poder i una passió incestuosa i malaltissa) de diverses personalitats de l’imperi i de la província confluïxen en una conxorxa que donarà el seu primer pas amb l’assassinat del governador de la ciutat i amic de l’emperador. I l’altre l’any 44 després de Crist, quan un vell iber romanitzat fill d’una fetillera, Perhtus, ens narra en primera persona part de la seua biografia: la seua infantesa a les muntanyes d’Ausa, la seua vida a Tàrraco.

A més de la conxorxa política, hi ha una història d’amor entre Sula, el fill d’un navegant d’origen iber, i una ciutadana romana, Ariadna, la filla del governador, la seua relació és complicada i difícil per les diferències socials. Una d’aquelles casualitats del destí (Sula és sorprés amb el cadàver del moribund governador), farà que aquest amor acabe convertint-se en un impossible. També hi ha una trama detectivesca on el mestre Apol·lodor intentarà, sense aconseguir-ho del tot, desemmascarar els diversos individus que participen en la conxorxa i esbrinar qui ha estat l’assassí.

Al llarg de les pàgines el lector ensopega a més de l’amor i el crim amb la traïció, la traïció d’un fill, Luca, al seu pare, el governador; la traïció de dos senadors a l’emperador; la traïció de Virgili duumvir d’Illerda al seu soci, Luca... Però la més gran traïció no la descobrirà fins que no arribe a les darreres pàgines..."

 


L'acte, que comptarà amb la presència de l'autor, serà conduït per Elvira Compte.

Hi esteu tots convidats.

divendres, 15 de gener del 2010

Guanyador del I Premi de narrativa curta L'Illa-Vadelletra

Ja tenim el veredicte del I Premi de narrativa curta L'Illa-Vadelletra.

L'obra guanyadora ha estat triada entre una trentena de treballs presentats.

El jurat ha estat format per les següents persones:

-Vicenç Llorca, escriptor i professor de llengua i literatura catalanes a l'IES Vicenç Plantada de Mollet del Vallès.
-Josep Masats, poeta i professor de llengua i literatura catalanes a l'IES Vicenç Plantada de Mollet del Vallès
-Margarida Muntsant, estudiant de filologia catalana.
-Jordi Sanz, llibreter.
-Manel Xicota, membre d'una empresa de serveis editorials.

Tots cinc reunits el dia 13 de gener han decidit que l'obra guanyadora sigui 'FUM', d'Elena Jardí. Des d'aquí li donem l'enhorabona. Del text n'han destacat que "aconsegueix un bon to del començament al final, creant una atmosfera i una litúrgia plaent. Descriu un plaer tan efímer com tots els plaers intensos de la vida que, en un instant, esdevé fum".

Al ser la primera vegada que el convocàvem, hem viscut durant aquests darrers mesos en la incertesa perquè no sabíem quina seria la resposta. Com hem dit abans s'hi han presentat un total de 30 obres d'arreu del país, la qual cosa ens ha sorprès agradablement. Per aquest motiu amenacem a tornar a convocar el premi a finals d'aquest any.

Us agraïm a tots la participació i us encoratgem a tornar-vos a presentar a properes convocatòries.

A continuació transcrivim el text íntegre, que esperem que us agradi i també esperem els vostres comentaris:

FUM

"S’hi dedicava poc, uns quants cops a l’any, sis a tot estirar.  Això sí, llavors es reservava aquell espai de temps com un usurer quan es tanca a comptar els seus guanys,i ho celebrava amb el seu ritual corresponent.  No hi podia faltar res.  El tast d’allò prohibit accelerava l’arribada del plaer en tota la seva extensió.  Cert, sorgien lleis que ho acotaven cada cop més.  Ho ensumava, es delia perquè ocorregués aquell petit cremall inicial que el transportaria per camins esvaïts d’un “dolce far niente”. Deixaria la ment en blanc i es concentraria purament en el gaudi.  En Jaume, el mâitre, amb el seu servei afable i familiar, li hauria apropat les eines que l’ajudarien a aconseguir-ho: una carta amb propostes ben engrescadores, tisores fines adients, llumins. Tot material de primera qualitat.  La resta l’hauria de posar ell.  Cinc sentits quasi li caldrien per maximitzar la felicitat en l’encontre.  Comptava amb la golosa boca, amb els potents narius, amb la seva mà prematurament tremolosa, amb la seva visió de vell llop de mar.  Amb la mirada perduda davant del finestral, gosava l’impossible: jugava a albirar l’horitzó fins a on li permetia la vista.  Fins i tot la bellesa del paisatge esdevenia un escull inútil.  Va llegir el menú fil per randa, buscant la novetat, intuint l’excel.lència amb nas de caçador experimentat.  Es va inclinar per un de la República Dominicana.  Quan en Jaume el va acompanyar fins a la cava on reposaven tots, ben arrenglerats, ajustats a la seva humitat corresponent, i li va assenyalar l’escollit, no va dubtar.  “Endavant, Jaume” – va dir.  Havia fet l’elecció correcta.  El va triar per uns motius ben concrets: l’origen, l’anella, la llargària.  A més, li atreia el color. S’entrellucava que les fulles podien haver estat sota una llarga exposició al sol i, només de pensar-ho, li venia al cos un suau escalf. Ara arribava el millor.
Un cop a les seves mans, es va adonar que la fulla tenia aquell punt d’oliositat cercada, res d’aspra ni rebregada.  Se’l va apropar amb parsimònia sota el nas per poder apreciar-ne l’aroma.  Decididament invitava a encendre’l.  D’antuvi enjogassat, el va fer giravoltar amb gràcia entre els seus sarmentosos dits. Va apropar a consciència la flama al voltant del cigar, resseguint l’anella, a fi de no malmetre’l. Quina joia quan ja el tenia als llavis!  Incomparable la primera xuclada.  Un bon equilibri entre la suavitat i l’amargor. Esdevenia un íntim moment de recolliment.  Expel.lia el fum a poc a poc, procurava recloure’s encara més en aquell quartet habilitat per a fumadors, per evitar que s’eclipsés l’emanació fugissera.  L’encant no es va trencar en cap moment.  S’havia assegurat que el mòbil romania abandonat a la corresponent habitació de l’hotel."

Elena Jardí

diumenge, 10 de gener del 2010

El nostre Top 5 de narrativa de la campanya de Nadal i Reis 2009 i unes reflexions

No sóc gaire partidari d'elaborar llistes de vendes però avui tenia el dia tafaner i m'he acostat a la llibreria per tal d'esbrinar quins havien estat els llibres més venuts durant aquesta llarga i dura campanya de Nadal. El resultat , pel que fa a narrativa, ha estat aquest:

1- 'El símbol perdut'/'El símbolo perdido'. Dan Brown. Empúries/Planeta.
2- 'Quatre germanes'. Jetta Carleton. Libros del Asteroide.
3- 'La Mà de Fàtima'/'La Mano de Fátima'. Ildefonso Falcones. Rosa dels Vents/Plaza y Janés.
4- 'Olor de Colònia'. Sílvia Alcàntara. Edicions de 1984.
5- 'Contra el viento'. Angeles Caso. Planeta.

La llista final m'ha dut a fer una sèrie de consideracions. Primer, que malgrat l'efecte mediàtic i la publicitat dels grans grups, el paper de prescriptors que tenim els llibreters encara és important i així ho demostra el fet de que entre tres best-sellers en tota regla, s'hagin colat dos títols que no entrarien dins d'aquesta categoria.

Segona i última consideracio, no em carrego en absolut aquests best-sellers. Primer perquè suposen una entrada important de capital per a les llibreries, no cal dir que com a empreses que som hem d'estar pendents del nostre compte de resultats, però també perquè, malgrat el que hom pugui pensar, sempre generen nous lectors. Al llarg dels nostres 14 anys com a llibreters, el primer fenomen d'aquest tipus que vam viure va ser 'El codi da Vinci'. En aquell moment vam detectar que a la llibreria entrava un tipus de públic que no havia entrat fins aleshores. Afortunadament creiem que ara la cosa ha canviat una mica, però fa uns anyys hi havia gent a la que li costava entrar a una llibreria. Per a molts érem un tipus d'establiment elitista i avorrit. Aquests tabús s'han anat trencant amb l'aparició de llibres com els de la Rowling, el Dan Brown, la Meyer o el Larsson. En contra del que es pugui pensar, lectors que han començat amb el Dan Brown o el Larsson, després han anat derivant cap a altres tipus de lectures potser literàriament millors. També tenen un efecte desegreixant, hi ha lectors a qui els ve de gust llegir-ne algun de tant en tant per tal d'evadir-se.

Bé, crec que potser se m'ha anat una mica l'olla. De tota manera m'agradaria llegir les vostres opinions.