diumenge, 27 de febrer del 2011

'L'últim dia abans de demà', Eduard Márquez, Empúries

 
"623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola."

D'aquesta manera contundent comença Eduard Márquez la seva darrera novel·la. Som davant una història dura, trasbalsadora, colpidora. Com en un quadre cubista, al llarg de 144 pàgines, anem juntant les imatges que l'autor va deixant anar, fins fer-nos una idea de conjunt. A banda de l'argument principal, també som davant una novel·la amb constants referents generacionals, la música, l'escola...

Hi ha llibres que un cop els has llegit, els oblides completament, t'ho has passat bé mentre durava i prou. 'L'últim dia abans de demà' és d'aquells que no te'ls treus del cap i et persegueixen durant una bona temporada.

M'agradaria poder dir alguna cosa més però només se m'acut dir-vos que us la llegiu, que no us deixarà indiferents. Quan l'hàgiu acabada no podreu fer altra cosa que rellegir-la per tal de gaudir-la una mica més.

Som davant d'una de les millors novel·les escrites en català dels darrers anys.

divendres, 4 de febrer del 2011

'L'estany de foc', Silvestre Viaplana, Editorial Bromera

Amb la novel·la històrica em passa com amb la novel·la negra, me'n llegeixo alguna molt de tant en tant. Val a dir que amb la històrica sóc una mica més selectiu i vaig amb més compte.

Com la majoria de les obres en català, ve avalada per un premi, en aquest cas el Blai Bellver de narrativa.

L’acció arrenca a finals del segle XV a la ciutat de València. És el moment en què la Inquisició ha passat de mans del Vaticà a ser dirigida per la Corona de Castella. Suposa la primera incursió castellana en els assumptes propis dels territoris de la Corona d’Aragó.

Al voltant de tota la trama hi ha una bíblia traduïda al català per uns jueus conversos que, com que apropa la paraula divina al poble, es converteix en un veritable perill per a la cúpula religiosa. Daniel Vives, un dels traductors, és dels pocs que en conserven un exemplar i és per això que és assetjat pel nou inquisidor de València, dreta de Torquemada, Juan de Monasterio.

Hi apareixen una interessant corrua de personatges, conversos que mantenen la fe en privat, nobles que juguen a dues bandes, i un de ben curiós com en Castor, un monstre esgarrat sense principis que fa d’espia per a Monasterio a canvi d’unes quantes monedes d’or.

La trama està ben ordida i no està en funció de les dades històriques. Hi trobem intrigues, baixes passions, amistat en una València sacsejada per la Inquisició i una virulenta epidèmia de pesta.

Viaplana no és un autor novell. Amb ‘Les cendres del cavaller’, primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, ja fou guardonat amb el Premi ciutat d’Alzira i el Premi de la Crítica Serra d’Or.