diumenge, 30 de desembre del 2007

Quanta, quanta Rodoreda...

Comença l'any Rodoreda.
La primera commemoració oficial ha estat l'adaptació teatral de 'La plaça del Diamant'. Vaig anar al Nacional el dia de l'estrena i puc dir que no em va agradar. L'obra es divideix en tres parts, la primera, amb una durada d'una hora i mitja, és una successió contínua de decorats que no permet que l'espectador agafi el fil de la història (com es nota que paga el contribuent!). La segona i la tercera part, més curtes, estan millor però no com per tirar coets.
Tractant-se d'una adaptació no cal ser estrictament fidel a l'obra original, en aquest sentit trobo que la pel·lícula estava molt millor. La interpretació dels actors principals tampoc no em va agradar. Una Sílvia Bel, en el paper de Colometa, sense força i un Marc Martínez, com a Quimet, lamentable. Sí que val la pena remarcar el treball d'algunes de les actrius secundàries com la Mercè Arànega, l'Imma Colomer o l'Anna Sahún.
Esperem que les properes iniciatives oficials siguin més reeixides.
Vull fer esment en aquest post, tal com diu el títol, de la darrera novel·la de la Rodoreda, 'Quanta, quanta guerra...'. Fou publicada per primer cop l'any 1980. La pròpia Rodoreda fa el pròleg, on diu que va escriure l'obra tres cops de cap a peus abans no es va va decidir a publicar-la. El protagonista, l'Adrià Guitart és un jove que marxa de casa buscant llibertat i conèixer món. Com diu l'autora en el pròleg, és un antiheroi. Va passant per diversos escenaris i coneixent persones diverses però, de fet, va lliscant per tot arreu com de puntetes.
Hi ha fragments de la història que són realment poètics i d'altres que són paranoies de l'autora. Amb tot crec que val molt la pena llegir-la. No busqueu una obra que parli de la guerra, com 'Incerta glòria'. La guerra és una excusa per tal de dibuixar els escenaris i les situacions que es trobarà l'Adrià. Rodoreda ja avisa que "en 'Quanta, quanta guerra...', de batalla, allò que se'n diu una batalla, no n'hi ha cap".
Bé aquest és el darrer post de l'any. Potser trigaré una mica en publicar el següent. Tinc dos motius de pes, el primer que aquests dies hi ha feina a la llibreria i el segon és que estic llegint 'Les benignes', una novel·la que només té 1150 pàgines.
Bon any!

diumenge, 16 de desembre del 2007

La bella Itàlia/3. 'El librero de Selinunte'

Amb aquesta entrada acabo la sèrie dedicada a llibres d'autors italians (tot i que en tinc algún més a la reserva).
El Javier Santillán, editor de Gadir, em va dir, a l'acte de lliurament del Premi Llibreter d'enguany, que estava a punt de treure una novel·la que em recomanava molt, 'El librero de Selinunte', de Roberto Vecchioni. L'autor és un conegut cantautor italià, a més d'escriptor i professor de literatura.
Tant aviat va arribar a la llibreria, la vaig agafar i vaig llegir-me-la.
És una novel·la molt curteta (12o pàgines) que ret homenatge a la literatura i als petits llibreters com a prescriptors d'antics i nous lectors. Està farcida de cites literàries, detalladament referenciades al final del llibre, i adapta el conte del 'Flautista de Hamelin' per mostrar-nos com seria el món si un bon dia desapareguessin les paraules.
Estem davant d'un caramelet que només pot sortir d'una editorial amb poca estructura i amb molta dedicació i amor per la literatura com és Gadir.

La bella Itàlia/2. 'Com déu mana'

Feia temps que volia llegir una novel·la del Niccolò Ammaniti. Un cop que el Vicenç Villatoro va estar a la llibreria presentant un dels seus llibres me'l va recomanar. Les primeres novel·les que li van traduir al nostre país venien amb el segell de 'realisme brut' i jo el relacionava amb un tipus de literatura que no m'agrada.
'Com déu mana' arriba després d'haver rebut el premi Strega i haver venut 700.000 exemplars a Itàlia.
Haig de dir que Ammaniti és un mestre narrant situacions i controla molt bé el ritme de l'obra. Els personatges són molt marginals i tant podrien viure en el suburbi d'una ciutat italiana com a Los Angeles, a Nova York o a una barriada de qualsevol ciutat de l'extrarradi barceloní.
És una obra molt recomanable per als seguidors d'autors com Irvine Welsh o Bret Easton Ellis.

La bella Itàlia/1. 'La lluna de paper'

He titulat aquesta serie d'entrades com 'La bella Itàlia' perquè els tres últims llibres que he llegit són d'autors italians.
Portava una temporada molt dolenta de lectures i vaig pensar que la millor manera de trencar aquest dinàmica era agafar una novel·la negra. Vaig triar 'La lluna de paper', la darrera aventura del comissari Montalbano. Camilleri decep poques vegades.
El policia sicilià ha d'investigar la mort de l'Angelo Pardo, un exmetge reconvertit en visitador mèdic. El que sembla un crim passional, esdevindrà un bon embolic on es barrejaran drogues, joc, delictes financers, etc.
Salvo Montalbano comptarà amb l'ajut inestimable d'en Catarella, que serà l'encarregat de trobar el 'pas de bord' de l'ordinador de l'Angelo.
En definitiva, es tracta d'una novel·la divertida, amb personatges molt entranyables i plena de sorpreses pel que fa a la investigació policial. Us la recomano.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Presentació 'El setè camió'

Dijous 22, vam presentar a la llibreria 'El setè camió', de l'Assumpta Montellà. Potser no va venir tota la gent que esperàvem però el que sí que puc assegurar és que qui va venir va tenir la sensació d'assistir a un moment d'aquells que valen la pena.
Sempre que ens trobem amb l'Assumpta passa alguna cosa especial. Quan va venir a presentar 'La maternitat d'Elna', al final de la presentació ens va fer posar el preludi de la suite nº 1 de Bach interpretat per Pau Casals perquè era la música que l'Elisabeth Eidenbenz posava a les mares quan estaven alletant els nadons. Li vaig comentar que la Carla, la meva filla petita, també tocava el violoncel. Al cap de poques setmanes s'havia de fer un homenatge a l'Elisabeth al Palau Robert, amb presència de molt fills d'Elna i em va proposar que fos la Carla qui toqués la peça. Va ser un moment màgic per moltes coses, per l'emoció de tota aquella gent que es trobaven allà després de tants anys d'oblit i, sobretot, perquè va ser de les últimes vegades que la meva mare, diagnosticada de feia dos mesos d'un càncer de pàncrees que seria fulminant, va poder acompanyar-nos en unes condicions encara força bones a escoltar com tocava la seva néta.
Dijous passat, en comentar l'Assumpta que el govern de Catalunya encara no havia esta capaç de col.locar una trista placa al Coll de Lli indicant que per allà va passar el president Companys camí de l'exili, algú del públic va proposar que fóssim nosaltres els qui ho féssim. D'aquí va sortir una curiosa iniciativa. Vam quedar que diumenge 3 de febrer faríem una excursió a la Vajol, col.locaríem la placa i faríem un volt per la zona i, esclar, pel búnker del Negrín. Tothom qui es vulgui apuntar només cal que es posi en contacte amb nosaltres. La idea és llogar un autocar i repartir entre tots les despeses de la placa.

dissabte, 24 de novembre del 2007

DARABUC

He rebut la visita d'un amic i antic client (dic antic perquè ara viu molt lluny de Mollet), el Gonzalo, és traductor i autor de llibres infantils i té un blog interessantíssim i molt treballat sobre literatura infantil i juvenil. L'hi hem posat l'enllaç en aquesta pàgina. Entreu-hi perquè val molt la pena.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

El setè camió

Aquesta és la tercera entrada que faig en molt pocs dies, us estic malacostumant. La faig perquè la coberta que veieu és la d'un llibre que realment val la pena.
Divendres vaig començar a llegir-lo i no em vaig moure del sofà fins que no el vaig acabar. L'Assumpta, l'autora, ja me n'havia parlat quan va presentar 'La maternitat d'Elna' a la biblioteca de Can Mulà (prèviament ja ho havia fet a la llibreria). Ho va fer amb l'entusiasme que la caracteritza. Ha trigat uns quants mesos a sortir al mercat.
Es tracta, com l'anterior, d'un llibre de divulgació històrica apte per a tots els públics. En aquest cas el tema principal és l'itinerari que va seguir l'or de la república i els quadres del Prado seguint el govern des de Madrid a València i des d'aquí a Catalunya.
Ja a les acaballes de la guerra, Negrín, fa construir al poble fronterer de la Vajol un búnker dins una mina de talc on es guardaran part d'aquests tresors, també repartits al castell de Figueres i al de Perelada. La seva proximitat a la frontera i la seva ubicació en un lloc molt poc visible, el feien un lloc ideal.
En el moment en què les tropes feixistes s'hi acosten, comencen a sortir camions carregats des de la Vajol cap a la Catalunya Nord. En aquest context apareix la llegenda d'un setè camió que no va poder passar-hi perquè les tropes de Líster van esfondrar el pont d'Agullana i l'aviació feixista incrementava els bombardejos.
L'Assumpta fa un exhaustiu treball d'investigació tant buidant arxius (a Madrid, a París...) com recollint testimonis orals del lloc dels fets.
El resultat és un llibre molt seriós i molt amè. Com ja vaig posar en el seu blog personal, l'Assumpta és un autèntic luxe per a la seva editorial, en aquest cas Ara Llibres, per molts motius: escriu molt bé, fa una bona tria de temes, és molt entusiasta amb el que fa i un cop el llibre és al carrer no para de fer-ne promoció.
La presentació oficial tindrà lloc a la Vajol, dins el búnker, el dia 9 de novembre a les 20 h. Segons explica en el seu blog, ja ha rebut amenaces perquè retiri el llibre de les llibreries. Aquestes amenaces provenen de gent de la zona de la Vajol, doncs en el llibre també queda reflectit que alguns lingots d'or no van arribar a ser carregats als camions i es van 'perdre' pel camí. Encara avui hi ha gent de banda i banda de la frontera que es passeja per la zona acompanyats de detectors de metalls.
Setanta anys no han sigut suficients per tancar velles ferides.

dissabte, 13 d’octubre del 2007

Més sobre les frases

A l'anterior post m'havia oblidat de dir-vos que una clienta i amiga, la Neus Net, va fer unes quantes fotos dels aparadors i els ha penjat al seu blog. Teniu l'enllaç inclòs a 'enllaços amics'. Correspon al dia 20 d'agost de 2007.
Gràcies Neus.

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Frases a l'aparador.

Al llarg del mes d'agost un amic, el Xavi Clavijo, ens va decorar els aparadors de la llibreria amb unes frases que podeu veure en aquest video que ens ha fet arribar la Susanna de TV Mollet.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

El caçador de paraules a l'Illa

Hola, amics. Després de molts dies de no fer cap entrada us anuncio que dilluns 8 d'octubre rebrem la visita del Roger de Gràcia que ens parlarà del llibre 'Caçadors de paraules', editat a partir del programa de TV3 del qual ell n'era el presentador.
L'acte tindrà lloc a les 20 del vespre i s'inclou dins la programació del Correllengua 2007 que organitza la CAL.
La presentació serà coordinada per la Sílvia Xicola, presidenta de la CAL molletana.
Us esperem a tots.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Una novel.la fantàstica



Hola, ja som a la feina un altre cop després d'unes curtes però intenses vancances. En quinze dies no he llegit gaire però sí que us haig de dir que he trobat una veritable perla.
Fa uns dies la Isabel Martí, editora de La Campana, em va parlar de forma molt entusiasta d'una novel.la que sortirà d'aquí a pocs dies, 'La lladre de llibres'. Va enviar-me un exemplar sense corregir perquè me'l pugués llegir abans de la seva comercialització i aquesta ha estat la meva lectura durant les vacances berlinenques.
Us haig de dir que és un llibre excel.lent. Ben escrit, ben traduït i, sobretot, molt emotiu.
La mort és la narradora de la història, una història trista, situada en un poblet alemany tocant a Munich que arrenca poc abans de la II Guerra Mundial. La protagonista, la Liesel, és una nena que viu amb uns pares d'acollida i que descobreix el plaer de la lectura durant les nits d'insomni al costat del Hans, el seu pare adoptiu.
El que més atrau de l'obra són les relacions afectives que s'estableixen entre els personatges en un context molt i molt dur.
El que més sorprèn, l'edat de l'autor.
La fotografia és de la coberta de l'edició en anglès.
No vull desvetllar-vos més coses de la història per tal de que la podeu gaudir com l'he gaudida jo.
Aquest setembre serà un mes espcialment prolífic en novetats i ja us aniré informant de les meves lectures.

dimecres, 8 d’agost del 2007

Incerta glòria

El març de 2007 Club Editor publica la que, diuen, és la versió definitiva d'aquesta gran novel.la. Joan Sales la va començar a escriure l'any 1948, just quan torna a Catalunya després d'un temps d'exili, i la primera edició sortí l'any 1956. Des d'aleshores n'han sortit diverses versions amb diferents afegits i pròlegs.
Durant molts mesos ha estat exhaurida i ja era hora que l'editorial que la publicà per primer cop, editorial fundada pel mateix autor, s'hagi decidit a treure-la de nou al mercat.
La seva lectura m'ha sorprès molt per la seva actualitat. En Joan Sales va fer la guerra en el bàndol perdedor cosa que li impedeix fer un crítica de l'organització republicana, especialment de les errades comeses a la rereguarda, amb personatges sinistres que s'aprofiten de la situació per grimpar i que no tindran escrúpols per esdevenir prohoms del nou règim un cop acabada la guerra (això no forma part de la nostra quotidianeïtat?).
No podem quedar-nos amb la idea de que es tracta d'una novel.la de guerra, 'Incerta glòria' ens parla, sobretot, de sentiments. L'eix central de l'obra es la relació que s'estableix entre el Lluís, en Cruells, en Soleràs i la Trini, que és el personatge que actua de catalitzador. Tot aquest món es completa amb uns personatges secundaris molt ben dibuixats que representen, cadascun, una tipologia molt determinada: les tietes del Soleràs i d'en Cruells, en Lamoneda, Monsenyor Pinell de Bray, el germà de la Trini, etc.
A l'última part, 'El vent de la nit', en Cruells fa una reflexió desencantada de la seva vida. La grisor i la repressió del règim feixista l'aboca a un estat de melangia crònic. El seu únic consòl és el record de les amistats fetes al front, les trobades ocasionals amb en Lluís i la Trini i l'esperança de retrobar-se, algun dia, amb el desaparegut Soleràs.
Per posar-hi alguna pega, personalment m'han resultat una mica pesades les llargues reflexions d'en Soleràs que es podem fer feixugues.
Aquest nova edició al nostre país coincideix amb la seva reedició a França, de nou de la mà de Juan Goytisolo.

diumenge, 22 de juliol del 2007

Dues recomanacions més

Ben aviat faré una llista d'unes 10 lectures recomanables per aquest estiu. De moment us avanço les dues darreres lectures que he fet, totes dues molt bones.




En primer lloc 'Callisto', de Torsten Krol, editat per Salamandra. L'autor s'amaga darrere d'un pseudònim. Es tracta d'una novel.la de ritme trepidant. Odell Deefus n'és el protagonista, un gegant de dos metres i poc més de vint anys amb uns recursos intel.lectuals molt minsos i peculiars. La història arrenca en el moment en què Odell es dirigeix cap a la ciutat de Callisto per tal d'entrar a l'exèrcit i anar de voluntari a l'Irak. Una fatalitat fa que el cotxe se li espatlli molt a prop de la granja de Dean Lowry. A partir d'aquí tenen lloc tota una sèrie de casualitats i despropòsits que implicaran el protagonista en afers estranys, assassinats, tràfic de drogues, terrorisme islàmic, etc. Tot plegat deixa en evidència la por al perill extern en què viu la societat americana.


A la faixa que porta el llibre diu que l'obra trancorre entre el llenguatge visual dels germans Cohen i la mirada crítica de Michael Moore. Jo més aviat em quedaria amb la primera part. Alguns dels personatges semblen trets de Fargo. La crítica implícita a 'Callisto' és molt més subtil i intel.ligent que la que podem trobar a les obres de Moore.




'L'alè del búfal a l'hivern' és la darrera novel.la de l'escriptora mallorquina Neus Canyelles. La seva anterior obra, 'Cap d'Hornos', ja va tenir un important ressò de crítica i de vendes. Amb aquesta, ha rebut el premi El Lector de l'Odissea que la coneguda llibreria de Vilafranca concedeix a partir de l'opinió dels seus clients.
"Devers 1880, un ancià de la tribu dels peus negres pronuncià aquestes paraules:'Què és la vida? L'espurneig d'una lluerna a la nit. L'alè del búfal a l'hivern. La petita ombra que corre per l'herba i es perd en el crepuscle'." Així comença la novel.la. Es tracta de la recreació dels últims dies de la vida de l'escriptora Gwen Rees (alter ego de Jean Rhys). Esther March és una escriptora i periodista gran admiradora de Rees, a qui tothom dóna per morta. Quan aconsegueix trobar-la, s'estableix entre ambdues una relació molt intensa amb la literatura com a trasfons.
La novel.la va intercalant la narració dels fets per part de l'Esther amb el diari de la Gwen Rees, a través del qual anem esbrinant la seva vida turbulenta.

Feia temps que volia llegir-la i l'opinió favorable del Rafa em va fer decidir.
Ara tins pendents dues recomanacions que m'heu fet des d'aquest blog. Una de la Teresa, 'Profunditats', i una altra, també del Rafa, 'El suplente del suplente'.

dijous, 5 de juliol del 2007

JOIES

Fa uns dies vaig decidir llegir 'Anna Karènina' (reconec que no ho havia fet encara). Mirant per la llibreria quines opcions tenia, vaig descobrir que la traducció al català de l'editorial Proa l'havia fet l'Andreun Nin, sí el dirigent del POUM.
Són petites sorpreses agradables amb què et pots trobar fent de llibreter i que m'agrada compartir.

diumenge, 1 de juliol del 2007

Primera recomanació literària


'L'art de viure' de la Goliarda Sapienza és la primera recomanació que us fem. El sol nom de l'autora ja és una invitació a la transgressió. La traducció al català seria 'saviesa goliarda', recordem que els goliards eren uns monjos itinerants que, a l'Europa medieval, recorrien el continent sense seguir els dictats de la jerarquia eclesiàstica i que s'abandonaven sovint als desitjos més mundans, la gola, la luxúria, etc.


Feia temps que una novel.la relativament recent no em deixava tan impressionat. Té tots els ingredients dels clàssics de la literatura. La seva protagonista, la Modesta, és una supervivent. És una d'aquells personatges camaleònics que es van reinventant la seva vida constantment.


És d'estranyar que hagi trigat tant en arribar a casa nostra però cal recordar que va ser fortament censurada a Itàlia, on va tenir moltes dificultats per ser publicada, i que no l'haguéssim pogut gaudir si abans no hagués estat un èxit de vendes i de crítica a França.


La traducció catalana és molt bona, és de l'Anna Casassas, i ens trobem davant un nou encert de La Campana.

Benviguts al nostre blog

Fa uns dies l'Argimiro em va enredar perquè fes un blog de la Llibreria. Va ser ell qui em va ajudar a crear el compte de correu i em va donar uns quans consells tècnics. Aquesta és la primera entrada que faig tot sol i no sé com me'n sortiré.

En aquest blog entrarem opinions nostres respecte a llibres que ens hagin agradat o bé sobre el món del llibre i de la cultura catalana en general i volem que vosaltres, amics, clients, detractors o qui sigueu també ens ajudeu a bastir-lo amb les vostres aportacions.

Així doncs, benvinguts.