dijous, 23 d’octubre del 2008

'After dark', Haruki Murakami


Acabo de llegir 'After Dark' i, tot i que penso que està millor que 'Tòquio blues', m'ha deixat bastant indiferent.
Sou uns quants els clients i amics que em parleu bé del Murakami però, ho sento, no puc enganxar-m'hi. La primera em va semblar una versió japonesa de 'El vigilant en el camp de sègol' (obra que considero sobrevalorada i apte, només, per a adolescents). 'After Dark' m'ha semblat millor però hi veig una barreja d'Orwell, Don Delillo i After Hours del Scorsese.
El nihilisme existencialista que traspuen els seus personatges no em convenç tot i que trobo que la seva prosa flueix bé. També penso que podria treure més partit de les situacions que planteja.
M'agradaria que el Manel o la Verònica, que sou seguidors del japonès, ens féssiu aquí una apologia seva per tal de redimir-lo. Tots dos em dieu sempre que la seva millor obra és 'Kafka a la platja', confesso que no l'he llegida perquè em fa una mica de mandra, per això voldria que comentéssiu 'After Dark'. (No cal dir que aquest comentari també va dirigit a aquells blocaires fans del Murakami).
Ja sé que, normalment, només comento obres que m'han agradat però vull que em doneu arguments per llegir-me 'Kafka a la platja'.
Apa, ja teniu feina.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Presentació del llibre 'Les llengües en joc, el joc entre llengües', de Mireia Galindo Solé.


Dijous 23 d'octubre a les 20 h presentarem el llibre 'Les llengües en joc, el joc entre llengües', editat per Pagès editors.
L'autora, Mireia Galindo Solé, és professora de llengua catalana a l'IES Joan Mercader d'Igualada i també imparteix alguns màsters i postgraus a la Universitat de Barcelona.
El llibre està estructurat en tres parts. A la primera fa una mica d'història de la llengua, a la segona fa una diagnosi de l'estat actual i a l'última suggereix possibles solucions.
L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora i que serà presentat pel membre de la CAL molletana, Oriol López, forma part de la programació del Correllengua 2008 de Mollet.

dijous, 9 d’octubre del 2008

'La dictadura de la incompetència', Xavier Roig


Us preguntareu perquè recomanem aquest llibre quan normalment no fem referència a obres que no siguin de ficció. La resposta és ben clara, perquè val la pena.
Tot i els pocs dies que porta al carrer, ja ha tingut un fort ressò a la premsa. Ahir el Xavier Bosch li dedicava l'editorial de l'Avui i també l'han comentat el Félix de Azúa a El Periódico i el Vila-Matas a El País.
Al llarg de tan sols 180 pàgines, el Xavier Roig, fa una anàlisi totalment desacomplexada de la situació del nostre país a nivell social, econòmic i polític. Els resultats són devastadors i no fan més que confirmar allò que molts pensem però que ni tenim les eines ni, potser, els nassos de certificar-ho amb dades concretes.
D'entre les dades més sorprenents hi ha la del fet que el 68% dels parlamentaris catalans són funcionaris mentre que altre països el percentatge està al voltant del 40%. (Al parlament espanyol és del 72%). Aquesta dada és extrapolable a tots els àmbits de la vida pública, ajuntaments inclosos. Estem governats per persones que no saben què és l'empresa privada i que, des de la poltrona, tenen a les seves mans la planificació de la indústria o del comerç.
A banda del funcionariat, Roig llança dards contra l'ensenyament, l'àmbit cultural, els tòpics antiamericans, l'acomodament de la societat catalana i la pèrdua de valor de l'esforç com a actitut per anar pel món. En resum , contra la manca de competitivitat, en tots els fronts, del nostre país.
El llibre està farcit d'anècdotes i d'algún estirabot que fa que la seva lectura sigui àgil i distreta i no una simple successió de dades.
Pots estar d'acord o no amb tot el contingut del llibre però estem davant d'una obra clara i, sobretot, molt valenta que, de ben segur, generarà polèmica i debat.
Creiem de debò que, juntament amb 'L'informe Sanuy' publicat ja fa un temps també per La Campana, hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els responsables polítics de la 'cosa pública'.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

'L'estepa infinita', Esther Hautzig



'L'estepa infinita' és el relat que fa l'Esther Hautzig de la deportació a Sibèria que pateixen ella i la seva família.
Jueus benestants residents a Vilna (ara Lituània però ciutat polonesa aleshores) són detinguts l'any 1941 per militars soviètics i enviats Sibèria. El sols fet de ser empresaris ja els convertia en enemics del règim. El món idílic en el que vivia l'Esther canvia radicalment des del moment en què és obligada a pujar al tren per transportar bestiar que els durà al seu destí al mig de l'estepa.
Sorprèn que tot i ser escrita l'any 1968 hagi trigat tant a ser traduïda al català. Suposo que si s'hagués publicat fa uns anys potser se l'hagués tractat de novel·la reaccionària per fer una crítica al sistema soviètic.
Tot i la cruesa de les situacions que es troba (fam, fred, separació del pare...), l'autora/narradora mai defalleix i sempre actua amb una visió molt positiva. Cal tenir en compte que un cop acaba el captiveri i tornen a Polònia es trobaran amb un país devastat i amb un antisemitisme encara més gran del que hi havia quan són deportats. Pot ser que el fet d'escriure a novel·la uns anys després dels fets faci que s'oblidin els records més dolorosos però em dona la impressió que Hautzig ho fa de manera deliberada.
I ara una crítica a la traducció catalana. No entenc per quin motiu està de moda canviar topònims sempre s'han dit d'una determinada manera. Per què dir Vílnius si sempre s'ha dit Vilna? És com ara amb motiu dels Jocs Olímpics canviar Pekín per Beijing. Ho trobo una sobirana mostra de papanatisme lingüístic.
Dit això us recomano la lectura.