diumenge, 27 de desembre de 2009

NADAL 2009, la nostra tria de novel·les per regalar aquestes festes

Hola amics, com a guia per si voleu fer algun regal aquestes festes, us oferim la nostra tria de les millors novel·les publicades enguany. La majoria ja han estat recomanades en aquest bloc.

'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara, Ed. de 1984. Ha estat la sorpresa agradable de la narrativa catalana d'enguany. Una història ben tramada, ben escrita, que et deixa el regust dels bons clàssics. Com ja s'ha dit a bastament, l'autora, que va viure fins els 20 anys a la Colònia Vidal, sempre havia tingut al cap aquesta història i va començar-la a escriure després de fer uns quants cursos de català, uns tallers d'escriptura i, fins i tot, un curs d'interiorització de personatges a l'Institut del Teatre. El resultat el podeu comprovar. El colofó hagués pogut ser el Premi Llibreter però, què hi farem...

'Tornar a la terrra', de Jim Harrison, La Campana. Una altra de les sorpreses. La veritat és que desconeixíem aquest autor, tot i haver escrit l'obra que després fou portada al cinema amb el títol de 'Leyendas de pasión'. Harrison és considerat als Estats Units un veritable clàssic viu. És d'aquelles obres que, tot i que costa una mica entrar-hi, no voldries que s'acabés mai i que sempre ve de gust rellegir. Agafeu paper i llapis perquè el catàleg de frases antològiques és important.

'Quatre germanes', de Jetta Carleton, Libros del Asteroide. Una altra mostra de l'allau d'excel·lents autors americans que ens han ofert les editorials de casa nostra. És l´única obra que va escriure Jetta Carleton, periodista de professió. De caire autobiogràfic, està molt ben narrada i té la virtut de mantenir-te l'atenció a base de contínues sacsejades.

'Los días contados', de Miklós Bánffy, Libros del Asteroide. Un altre asteroide a la nostra particular galàxia. És la primera part d'una trilogia que, segons les notícies que tenim, continuarà aquest mes de gener. Suposa un retrat de la decadència de l'Imperi austro-hongarès de la mà de dos aristòcrates hongaro-transilvans (Bálint Abády i Lászlo Gyeroffy). Una aposta agosarada per la llargària del text (666 pàgines) i pel seu to descriptiu.

'Les germanes Grimes', de Richard Yates, Proa. Un altre autor nordamericà més conegut per la cinematografiada 'Revolutionary road'. A través de la vida de dues germanes, una amb una vida molt convencional, i l'altre molt independent, Yates ens fa un retrat de les misèries humanes al llarg d'una època que va des del periode d'entreguerres fins la guerrra freda.

'El factor humà', de John Carlin, La Campana. Us sorprendreu de trobar aquesta obra tot i no ser de ficció. La veritat és que tot i tractar-se d'un assaig periodístic, la trama i la manera com està escrita té totes les característiques d'una novel·la. Ben aviat tindrem la versió en cinema de la mà de Clint Eastwood. Fent una breu pinzellada, Carlin ens demostra com Mandela va utilitzar el campionat del món de rugby per intentar cohessionar dues societats molt polaritzades.

'Winesburg, Ohio', de Sherwood Anderson, Viena. Flamant guanyadora del Premi Llibreter de narrrativa 2009. Publicada l'any 1919 als Estats Units i inèdita en català és una crònica de la vida en aquest poblet de l'amèrica profunda a través de la descripció d'uns personatges delirants. Pot considerar-se tant un novel·la com un llibre de contes.




dijous, 17 de desembre de 2009

Jurat I Premi de narrativa curta L'Illa-Vadelletra

Amics, ja tenim jurat del I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra.

Està compost per les següents persones: Vicenç Llorca (professor de secundària i escriptor), Josep Masats (professor de secundària i escriptor), Margarida Muntsant (estudiant de filologia catalana), Jordi Sanz (llibreter) i Manel Xicota (gerent d'una empresa de serveis editorials).

Recordeu que teniu temps per a enviar els originals fins el 31 de desembre d'enguany.

Podeu consultar les bases entrar a l'enllaç BASES.

Animeu-vos!


dimecres, 9 de desembre de 2009

'Quatre germanes', Jetta Carleton, Libros del Asteroide



Després dels consells d'altres companys llibreters, feia temps que tenia ganes d'agafar aquest llibre. Tinc tendència a que quan molta gent m'aconsella una lectura em fa una certa mandra posar-m'hi. És el que m'ha passat amb 'Quatre germanes'. Val a dir que tots els dubtes i les mandres em van marxar tot just començar-lo.

Estem davant d'una novel·la esplèndida. És la primera i única obra de la Jeta Carleton i això sorprèn. Nascuda l'any 1913 en un ambient rural, va anar a la universitat per acabar dedicant-se a la publicitat.

El tema de la novel·la està inspirat en les estades que la mateixa autora feia cada estiu a casa dels pares en companyia de les seves germanes.

La família Soames viu en un poble de l'Amèrica profunda. El Matthew i la Callie són dues persones molt diferents però amb una manera molt tradicional de veure la vida. Al llarg del seu matrimoni tindran quatre filles que els faran anar canviant aquesta mentalitat i acceptar coses que mai s'haurien imaginat. Les quatre filles són molt diferents entre elles. La Jessica, la gran, i la Mathy, la tercera, tenen un caràcter fort i decidit; la Leonie, la segona, duu una vida només pendent de l'aprovació dels pares. La Mary Jo, la petita, és la que menys protagonisme té però se'ns devetlla com la més independent.

Tot i que cada capítol té un protagonista diferent, la història és bastant linial, tot i haver-hi algun flashback.

El més curiós és com el Matthew i la Callie es veuen forçats a canviar la seva manera d'entendre la vida i la societat en funció de la influència de les seves filles.

L'obra té un ritme trepidant i les sorpreses són constants al llarg de les quatre-centes trenta-nou pàgines que té.

Des de la nostra modesta posició, encoratgem el Luis Solano, editor de Libros del Asteroide, a apostar més per les traduccions al català. Les poques vegades que ho fa, fa diana.

Una lectura ideal per aquells que disposeu d'uns dies de vacances. Us la recomanem molt i molt.


dilluns, 7 de desembre de 2009

El Capità Calçotets a L'Illa



Dins del seu tour per la geografia catalana, el Capità Calçotets també passarà per L'Illa. Tal com podeu veure al cartell serà dissabte 12 de desembre a partir de les 12 h.

El popular personatge creat per Dav Pilkey es passejarà entre nosaltres, parlarà i signarà tots els llibres seus que porteu.

Recordem que les seves aventures estan editades dins la col·lecció Vaixel de Vapor sèrie blava, indicada per a nens a partir de 7 anys.

Animeu-vos i veniu!!!!

diumenge, 29 de novembre de 2009

'Todos los colores del sol y de la noche', Lenka Reinerová, Libros del Asteroide




Lenka Reinerová està considerada la darrera escriptora txeca en llengua alemanya. De pares jueus,  mare alemanya i pare txec, neix l'any 1916 a Praga. A principis dels anys 30 ha de deixar els estudis per motius econòmics i buscar feina. En aquest moment entra en contacte amb cercles intel·lectuals i d'esquerres. La victòria dels nazis a Alemanya els porta a crear associacions d'ajuda als exiliats que entren a Txecoslovàquia. Quan els nazis ocupen el país, ella es troba de visita a Romania. En conversa telefònica, la seva germana l'adverteix que no torni a Praga perquè són vigilats per la Gestapo. Aquest fet li salva la vida, perquè tota la seva família morirà en camps de concentració.

Marxa cap a París on és detinguda i portada a un camp de concentració. D'aquí se'n va al Marroc i, finalment, a Mèxic, on farà amistat amb amb altres coneguts intel·lectuals. Un cop acabada la Segona Guerrra Mundial, torna a Praga, passant abans per Iugoslàvia, d'on és originari el seu marit.

Arriba a Praga l'any 1948, poc després de que s'instauri el règim comunista. A principis dels 50 és detinguda i empresonada durant 15 mesos, durant els quals és interrogada i torturada.

En l'obra que ens ocupa, Reinerová, relata com van ser aquests mesos de presó i d'interrogatoris, especialment dolorosos per a una persona com ella que havia fet bandera del comunisme i que havia cregut en el model soviètic. Continuament fa paral·lelismes entre aquelles persones que, com ella, van abraçar la doctrina marxista durant els anys 30, i uns carcellers que no fan més que pervertir aquests ideals. Durant  els 15 mesos, en cap moment se li diu de què se l'acusa però donen per fet que per ser jueva és sionista i imperialista. Un bon dia, la deixen en llibertat tot comunicant-li que Stalin ha mort. A banda d'explicar-nos la seva estada a la presó, fa contínues referències a la Praga d'abans de la guerra i al seu exili francès i mexicà.

L'obra no fou publicada fins l'any 2007 a Berlín i Reinerová l'acaba d'una manera optimista, mirant d'extreure'n el cantó positiu.

Trobem un encert que Libros del Asteroide ens n'hagi ofert la traducció. Aquests dies de celebració de l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín s'està parlant molt de la Stasi i del control que va exercir sobre la població de l'antiga RDA, però els testimonis de la repressió a altres països de l'est, són més difícils de trobar. Gran part de la població centre-europea va patir l'ocupació alemanya, els camps de concentracio, la segona guerra mundial i els bombardejos aliats per acabar vivint durant molts anys sota el jou de règims autoritaris.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Presentació de 'La noia del descapotable', de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove




Dilluns 30 de novembre a partir de les 20 h, tindrà lloc la presentació de 'La noia del descapotable', de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora, serà conduït per Montserrat Vernet, professora de l'Escola Municipal de Música de Mollet, i per Carme Ramilo, professora de l'IES El Vern de Lliçà de Vall.


'La noia del descapotable' és una novel·la juvenil adreçada a un públic a partir de 12-13 anys. La seva protagonista és l'Andrea, una noia 'pija' que estudia en un institut anglès de Sitges on té un comportament irresponsable. Té la impressió de que totes li ponen perquè el seu pare és una persona important. a la ciutat De cop i volta els problemes comencen a sortir quan es canviada d'institut.

Maria Rosa Nogué, l'autora, és filòloga i també ha treballat com a professora de llengua i literatura. Ha publicat obres per a nens i per a adults i també col·labora habitualment al Diari de Vilanova.

diumenge, 15 de novembre de 2009

'Si els morts no ressusciten', Philip Kerr, La Magrana



Berlín 1934. Bernie Gunther, antic membre de policia criminal alemanya, actualment treballa com a detectiu de l'hotel Adlon. Allà coneix la Noreen, una periodista jueva nord-americana, que s'està a la capital alemanya per tal d'investigar l'increment de l'antisemitisme dos anys abans de les olimpiades de 1936 i intentar que els Estats Units els boicotegin. Gunther l'ajudarà en aquesta tasca i entre ells sorgirà una història d'amor que es veurà trencada amb l'aparició de Max Reles, també jueu nord-americà i mafiós, que fa d'intermediari-comissionista entre el govern alemany i diverses empreses americanes (una afició últimament molt nostrada...).

Vint anys més tard es trobaran tots tres a la Cuba de Batista i allà es tancaran algun dels fronts oberts durant el periode berlinès.


La trama està ben resolta i té l'interès de tenir com a teló de fons un Berlín on els nazis acaben d'arribar al poder i que han acabat de cop amb els anys alegres de la república de Weimar. A més, quin millor lloc on situar l'acció que  al luxós hotel Adlon, un autèntic niu d'espies a tocar de la porta de Brandemburg?

Amb aquesta obra Philip Kerr ha obtingut el Premi Internaciona de Novel·la Negra RBA.

dissabte, 14 de novembre de 2009

Imatges de la presentació de 'Crònica de la independència'

L'acte de la presentació, fet en col·laboració amb la CAL, també va servir per lliurar el premi que la secció local dóna cada Correlengua a una persona o entitat que s'hagi significat en el camp de l'ús i difusió de la llengua. Enguany el premi ha estat atorgat a la Concepció Comes, professora de llengua catalana a l'IES Vicenç Plantada i amiga, la qual cosa ens ha fet una il·lusió especial.

Per fer-vos cinc cèntims de la presentació us direm que va anar molt bé. Èrem unes 25 persones i la Patrícia Gabancho va fer una exposició clara, lúcida i documentada de les tesis que aboca en el seu llibre.

Les fotografies que hem penjat de l'acte ens han estat gentilment cedides pel setmanari 'Mollet a mà'.



 

dissabte, 7 de novembre de 2009

Presentació de 'Crònica de la independència', de Patrícia Gabancho, editada per L'arquer



Dijous 12 de novembre a les 20 h, presentarem el llibre 'Crònica de la independència', de Patrícia Gabancho.

Es tracte d'un acte dins el Correllengua 2009 que organitza la CAL.

Es una obra de ficció en la qual l'any 2037 el protagonista, Daniel, un científic català que treballa al Canadà, rep l'encàrrec de fer una crònica del procés d'independència de Catalunya engegat l'any 2010.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'autora, serà conduït per Marc Magem, membre de la CAL.


dilluns, 2 de novembre de 2009

'Tres vidas de santos', Eduardo Mendoza, Seix Barral


Després de 'El asombroso viaje de Pomponio Flato', Mendoza ens obsequia amb un llibre compost per tres contes, de fet el primer, 'La ballena', podria ser considerat una nouvelle per la seva extensió.

Són relats escrits en èpoques diferents i publicats ara conjuntament. Els sants de Mendoza no ho són en el sentit catòlic del terme, per això dedica tota la introducció a definir-nos el seu particular concepte de santedat.

De totes tres històries jo em quedo amb la primera. La situa a la Barcelona del Congrés Eucarístic, l'any 1952. En una ciutat grisa i sòrdida, una família burgesa espera poder acollir un dels molts bisbes que la visiten i que l'escassetat de places hoteleres fa que s'hagin d'allotjar en cases particulars. Ells desitgen tenir aprop un bisbe europeu, amb prestigi i pedigree i, en canvi, se'ls assigna un prelat centreamericà, baixet, rabassut i amb poques llums. Apart del bisbe Putucás hi surten altres personatges deliciosos, com l'oncle Víctor o la tieta Conchita. Tot l'humor i la ironia pròpies de Mendoza els trobem aquí. Només per això ja val la pena comprar el llibre.

En el segon conte, 'El final de Dubslav', el protagonista, mentre es troba en un poblat perdut de l'Àfrica, rep dues notícies relacionades amb la seva mare, per un cantó la seva defunció i per l'altre la concessió d'un premi a la investigació oftalmològica. Això li provocarà un dilema que no direm com el resol.

La tercera història, 'El malentendido', l'he trobada la més fluixa i previsible. Tracta de la influència que rep el reclús Antolín Cabrales Pellejero, de part de la seva professora de literatura de la presó.

Com a curiositat, en l'acte de presentació de l'obra als llibreters, l'Eduardo Mendoza em va comentar que la seva àvia era de Mollet. Ell creia que un cop es va traslladar a Barcelona a viure van desaparèixer tots els vincles amb el nostre poble. De tota manera va dir-me que era de Cal Cabasset. He preguntat a força gent i ningú me n'ha sabut dir res. Si algú en sap algun cosa pot escriure al bloc i li farem arribar la informació.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Presentació 'Xesco Boix. Història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez


Dimarts 27 d'octubre a les 20 h, acollirem la presentació del llibre 'Xesco Boix. Història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El llibre vol ser una aproximació a la seva persona i a la seva obra i inclou fotografies, dades biogràfiques i entrevistes amb gent vinculada amb la seva trajectòria personal i professional.

També conté un CD inèdit amb cançons, comentaris, reflexions i consells per als educadors.

L'acte, que comptarà amb la presència dels autors, serà conduït per Oriol Bargalló.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

L'Illa Llibreria i el programa de ràdio Vadelletra, emès per Ràdio Mollet del Vallès, convoquem el I Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra.

El tema d'aquesta convocatòria és 'Plaers'.

Podran optar al premi obres inèdites escrites en català.

La llargada màxima serà de 2 fulls DIN A-4, a doble espai, tipus de lletra Arial i cos 12. En un full apart s'hi afegiran les dades personals de l'autor (nom, adreça i contacte).

La data màxima de lliurament serà el 31 de desembre de 2009.

Un jurat format per 5 persones serà l'encarregat de triar un sol guanyador d'entre tots els relats presentats. La decisió es farà pública el 15 de gener de 2010.

El premi consistirà en un lot de llibres relacionats amb el tema de la convocatòria.

El relat guanyador serà publicat en el bloc de L'Illa (http://illallibres.blogspot.com) i l'organització es reservarà el dret de la seva publicació en paper.

Les obres s'hauran d'enviar per correu electrònic a les adreces illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com

Mollet del Vallès, 18 d'octubre de 2009.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

'L'hivernacle', Jo Alexander, Quaderns Crema


Una bona coberta, una editorial amb garanties i l'enigmàtic nom de l'autora són motius suficients perquè ens llancem a la lectura d'una obra de la qual no tenim cap referència.

Llegim a les guardes que la Jo Alexander va néixer a Barcelona l'any 1977 i que aquesta és la seva segona novel·la, la primera en català. Fent un 'google' descobrim que havia format part del col·lectiu de les Germanes Quintana, que feia 13 anys que no publicava i que considera que el català és una llengua més musical per escriure que el castellà (llengua en la que va publicar la primera obra).

La Jane, la protagonista de 'L'hivernacle', és enviada pel seu pare, militar i polític francès i membre destacat de la resistència, a casa de l'Anne, situada en un poblet provençal, per tal de que estigui segura en una França ocupada pels nazis.

Unes fotografies i unes cartes amagades portaran a la Jane a descobrir un secret que farà que entengui les continuades absències d'un pare dedicat en cos i ànima a la política.

En una obra farcida de silencis apareixen personatges entranyables que posen el contrapunt a l'aparent fredor de l'Anne i la Jane. El Théo i l'Helena aporten una bona dosi de bondat i d'erotisme, el Rochen i en Benoit saviesa i bonhomia.

Tot plegat una agradable sorpresa després d'uns mesos eixuts pel que fa a l'aparició d'autors joves en llengua catalana. Esperem que la Jo Alexander no trigui tretze anys més a publicar la seva propera novel·la.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Gallecs


Dissabte 3 d'octubre, la Plataforma per la Defensa de Gallecs va organitzar el Festival de Tardor. Pels que no ho sapigueu, Gallecs és un poblet mil·lenari rodejat per altres poblacions com Mollet, Parets, Palau i Santa Perpètua, que, malgrat tot, encara conserva part del seu passat agrícola.

El seu territori ha estat objecte de totes les absurditats urbanístiques possibles. Tot va començar amb l'expropiació, durant els anys 60, de molts centenars d'hectàries per tal de construir-hi una ciutat dormitori de l'estil de Bellvitge o Badia. La pressió popular va fer que mai no s'arribés a fer quan ja s'havien numerat els carreus de la seva església romànica (a la foto) per tal de traslladar-la a un altre indret.

La fi del franquisme feia pensar que el futur de Gallecs estava més clar però les amenaces sobre el territori no van desaparèixer. Les okupacions d'algunes masies abandonades va permetre la seva conservació i també l'aparició de la Comissió per a la defensa de Gallecs, primera associació organitzada formada, entre d'altres, pel gran Lluís Ansó.

El primer cop fort va venir de la mà dels primers ajuntaments democràtics', que van permetre la divisió de Gallecs, de la mà de la construcció de la B-30, que va partir l'espai en dos. Des d'aleshores les dentellades han estat contínues. L'espai que correspon a Santa Perpètua està pràcticament tot edificat, la construcció de la variant de Palau ha afectat greument l'espai, a la banda de Mollet s'hi ha construït l'Escola de Policia i el Tir Olímpic, etc. I és que Gallecs sempre ha sigut un caramelet per a les diferents administracions. Tantes hectàries pertanyents a l'Incasòl enmig d'una zona altament poblada no pot deixar indiferent.

Molts projectes han estat deixats de banda per la pressió popular, com la intenció que tenia l'ajuntament de Mollet de construir-hi un cementiri.

Actualment el territori continua estant amenaçat pel pla d'infraestructures de la Generalitat. La interpolar sud i la línia de tren orbital poden trinxar-lo definitivament.

En aquest context apareix la Plataforma per la Defensa de Gallecs, formada per gent jove, hereva de la Comissió per a la defensa de Gallecs i del grup ecologista Cànem. I quina millor manera de presentar-se que la celebració d'aquest Festival de Tardor, magníficament organitzat amb la col·laboració altruïsta d'un munt de grups de música, d'animació o de teatre.

Una quantitat important de gent ben diversa s'hi va aplegar des de les 10 del matí del dia 3 fins a la matinada de diumenge.

Per això des d'aquí diem, endavant Plataforma!!!

La literatura és vida i Gallecs també.

dimarts, 29 de setembre de 2009

'Les germanes Grimes', Richard Yates, Proa


Degut a la meva feina, miro de llegir diferents tipus de llibres. De vegades en tries alguns perquè et penses que t'agradaran i no l'encertes, d'altres saps d'entrada que no te'ls llegiries però ho fas per curiositat o bé per saber a quins tipus de lector els hi pots recomanar.

La veritat és que ara duia dues o tres novel·les d'aquelles que mentre duren penses que estan bé però que, un cop acabades, no et deixen cap petja. No us en diré el títol perquè, com ja he dit diverses vegades, el bloc no crec que sigui un lloc on s'hagi d'opinar en negatiu. Si alguna cosa no t'agrada no cal fer-ne esment.

El cas és que, de sobte, apareix 'Les germanes Grimes' i et treus el barret. Aquesta novel·la, que molts consideren la millor obra de l'autor de 'Revolutionary road', té els ingredients de la gran literatura: està molt ben escrita i toca aspectes claus de la condició humana. La Sarah i l'Emily tindran unes vides molt diferents. La primera és el paradigma de la convencionalitat, l'altra l'exemple de dona independent en tots els aspectes. Malgrat tot, ambdues arrossegaran una infelicitat que ja els hi ve de petites, dins d'una llar dominada per una mare inestable i un pare absent.

Els problemes de la Sarah i l'Emily són reals, res a veure amb els personatges d'alguns autors americans actuals que no te'ls acabes de creure de tant brillants i 'fashionables' com són. La literatura de Yates comparteix ben poques coses formals amb la de Jim Harrison (protagonista d'un post recent) però ambdues són autèntiques i sinceres, et saben transmetre sentiments i emocions que és, al cap i a la fi, el mes important d'una història.

Totalment recomanable

diumenge, 20 de setembre de 2009

Vigo no és Malmö ...



... ni Domingo Villar és escandinau. Això no li ha impedit ordir una molt bona novel·la policiaca.

'Ojos de agua' és la pimera obra en la que apareix el tàndem Leo Caldas/Rafael Estévez que prometen convertir-se en una parella tan reeixida com la de Petra Delicado/Garzón o la de Easy Rawlins/Mouse.

Luis Reigosa, un saxofonista de jazz, apareix cruelment assassinat al seu apartament. En aquest crim estaran involucrats personatges molt influents de a societat viguesa. Al final però, com en tota bona novel·la negra, res serà el que sembla.

Per tractar-se d'una òpera prima està molt ben aconseguida però li he trobat alguna pega, en primer lloc està massa condensada (tot passa molt de pressa), el paper de policia matusser que protagonitza Rafael Estévez promet molt però encara no té massa protagonisme i, per acabar, les definicions de paraules que hi ha a l'inici de cada capítol crec que no aporten gran cosa a l'argument i les trobo una mica pretencioses. En una balança, però, pesarien molt més els aspectes positius i estic frisant per començar la seva següent obra, 'La playa de los ahogados'.

Tot un honor per a Domingo Villar formar part del catàleg de la col·lecció Siruela/Policiaca on també figura, entre altres, la gran Fred Vargas.

diumenge, 13 de setembre de 2009

'Tornar a la terra', Jim Harrison, editorial La Campana


Els que hem tingut la dissort de perdre algun ésser estimat, sabem que la seva absència va molt més enllà del moment de la pèrdua, que desapareix una persona i també una manera de veure el món, que hi ha bromes que només podíem fer amb ella o silencis que només ella comprenia. Això és el que els passa a la Cynthia, a la Claire, al Herald, al David o a en K.

El Donald mor als 45 anys d'una malaltia degenerativa. La seva mort, triada per ell mateix, és dolça i, fins i tot, poètica. Envoltat en tot moment per la gent que estima. Tots comprenen la seva decisió i l'ajuden a posar-la en pràctica. Però un cop desapareix, cadascú reacciona de manera diferent.

L'obra està dividida en quatre parts amb un narrador diferent a cadascuna. A la primera, el Donald, abans de morir, vol explicar a la seva família quins són els seus orígens i la seva particular manera d'entendre la vida i la mort, val a dir que és mig indi, mig finès. Les tres parts següents són narrades pel K, el David i la Cynthia, respectivament.

No coneixia Jim Harrison i haig de dir que m'ha suposat una sorpresa molt gran. La Isabel Martí, editoria de La Campana, em va enviar una galerada tot recomanant-me-la i ha estat l'única lectura que he fet durant els quinze dies de vacances. Me l'anava dosificant perquè no s'acabés, cosa que em passa molt rarament. És d'aquells llibres que cal llegir amb un llapis a la mà per anar assenyalant frases que són genials.

Des d'aleshores la recomano molt a la llibreria tot i que quan els clients llegeixen la sinopsi i veuen que comença amb la mort d'una persona jove creuen que es tracta d'una obra trista. No ho és en absolut, ben al contrari.

Tota una troballa per començar la nova temporada amb bon peu.




dimecres, 12 d’agost de 2009

Vacances




Aprofitant la Festa Major d'estiu, farem uns dies de vacances.

Com a regal, la Mercè Bastida, clienta i amiga, ens ha obsequiat amb una poesia que ens ha fet il·lusió i que, per això, us la transcrivim per si us és difícil llegir-la a la fotografia:

La Llibreria L'Illa

Si vull comprar-me un llibre
d'intriga, amor o por,
a la meva llibreria
trobo amistat i orientació.

Per això quan tinc a la cara
un gran somriure,
la cosa és ben clara,
m'he comprat un llibre.

Al Carles, al Jordi o a l'Imma
li confio tranquil·la
la lectura que desitjo
i la meva economia.

I sempre l'encerten.
Amb el llibre a la mà
marxo tota animada,
un llibre és un amic
que sempre m'acompanya.

Començo la història
del món desconnectada;
vaig a dormir de matinada
esperant tornar-lo a agafar
intrigada, per saber com acaba.




Gràcies Mercè i bones vacances a tothom.

diumenge, 19 de juliol de 2009

Algunes recomanacions d'estiu


Benvolguts, sabem que us tenim una mica abandonats des de fa mesos i és per això que us proposem una sèrie de lectures per aquesta temporada de vacances estiuenques. Hem intentat cobrir un ventall ampli de gustos per tal de que pugueu triar.

'Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra', de Mia Couto, editat per Edicions 62.







Poc conegut al nostre país, Mia Couto és un escriptor de Moçambic amb una llarga carrera. La màxima dificultat de la novel·la rau en recordar un títol impossible.

Fou editada en portugués l'any 2002 i ara ha estat traduïda al català i publicada dins la col·lecció 'Les millors obres de la literatura universal'.

L'estranya mort del patriarca de la família fa que surtin a la llum tota una sèrie de problemes entre els seus descendents amb l'etern enfrontament entre tradició i progrés i el rerefons d'una decebedora transició del colonialisme a la independència. Molt interessants les cites del principi de cada capítol que són tretes dels personatges de l'obra.

Podríem parlar de realisme màgic a l'africana amb gran càrrega de poesia i també de crítica social.

Segona recomanació:

'Los días contados', de Miklós Bánffy, Libros del Asteroide.




Luis Solano, editor d' Asteroide, està acostumat a assumir riscos. Aquest cop l'aposta ha estat més agosarada del normal. 'Los días contados' és la primera part de la Trilogia Transilvana, que es completa amb 'Las almas juzgadas' i 'El reino dividido', editades entre 1934 i 1940. Es tracta d'una novel·la de 666 pàgines que constitueix tot un testimoni de la decadència de l'Imperi Austro-Hongarès a través de la història dels seus dos protagonistes principals, Bálint Abády i el seu cosí Lászlo Gyeroffy.

Aquesta decadència es concreta en una forma de vida fictícia i en les friccions entre els diferents territoris de l'Imperi, especialment entre Àustria i Hongria, i el trencaclosques transilvà.

L'autor va viure en primera persona aquestes tensions, Bánffy pertanyia a una de les principals famílies aristocràtiques de Transilvània i va tenir càrrecs públics importants.

Cal dir que ens va costar una mica entrar dins l'obra però que un cop superes les primeres 50 pàgines et fiques dins i acabes prenent partit pels diferents personatges. Les referències històriques ens poden resultar llunyanes però l'important de la novel·la són les relacions humanes.

És una obra ideal per a les vacances perquè val la pena llegir-la d'una tirada.

Tercera recomanació:

'Contrarreloj', d'Eugenio Fuentes, Tusquets Editores.

Canviem totalment de registre. Ens trobem davant una novel·la policiaca ideal per aquests dies de Tour de França. El màxim aspirant al maillot groc, un arrogant Tobias Gros, és assassinat a l'hotel de concentració de l'equip.

Aprop es troba el detectiu Ricardo Cupido, que, amb l'ajut d'una advocada francesa i del seu ajundant Alkalino, intentarà resoldre l'entrellat de tot plegat.

Novel·la ideal per aquest dies en què encara no ha acabat la ronda francesa on ens trobem amb el problemes que té el ciclisme actual, controls antidopatge, polèmiques, corredors egòlatres, etc.

El personatge de Ricardo Cupido és deliciós. És la primera novel·la que hem llegit de Fuentes i, de ben segur, que no serà l'última.

Quarta recomanació:

'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara, Edicions de 1984.

Tot i que ja n'havíem fet referència perquè vam presentar-la a la llibreria, pensem que val molt la pena tornar-ho a fer.

A la primera novel·la que publica, la Sílvia Alcàntara ja ens demostra un mestratge digne d'elogi. Beu de la tradició de la Rodoreda i de Víctor Català per oferir-nos una obra de tall clàssic però escrita i estructurada amb tanta cura que podem parlar d'una feina artesanal.

A través d'intrigues, passions ocultes, interessos diversos, ens va desgranant com es desenvolpava la vida diària en una colònia tèxtil durant el franquisme. La mateixa autora hi va viure fins els 20 anys, amb la qual cosa, tot i que es tracta d'una obra de ficció, l'atmosfera és del tot real.













dijous, 25 de juny de 2009

Dimarts 30 de juny a les 20 h, presentació de 'Contes bàrbars', de Joan Esculies

Dimarts 30 de juny despedim la temporada de presentacions amb 'Contes bàrbars' de Joan Esculies. Es tracta d'un recull de set contes que plantegen situacions quotidianes amb grans dosis d'ironia.

L'autor viu a La Florida i el darrer conte del llibre té com a protagonistes una parella veïna de Mollet, la qual cosa li confereix un interès afegit.

L'acte començarà a les 20 h, amb la presència de l'autor, i serà conduït per la Puri Pinto, professora de literatura catalana i membre de Veu pròpia.

dimecres, 3 de juny de 2009

Dimarts 9 de juny a les 20 h, presentació d' 'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara



Dimarts 9 de juny a les 20h, guadirem de la presència de la Sílvia Alcàntara, que ens parlarà de la seva primera novel·la publicada, 'Olor de Colònia'.

Es tracta d'una molt bona òpera prima que ens fa molta il·lusió presentar perquè ens ha agradat molt.

Té una estructura de tall clàssic. Està dividia en dues parts, en la primera se'ns presenten els personatges i tot l'entorn humà de la colònia. A la segona ens va desvetllant tots els interrogants. És una novel·la que recomanem molt perquè està molt ben escrita, tant a nivell de llenguatge, com a a nivell estructural. Ens ha agradat especialment el 'tempo' que la Sílvia utilitza a la primera part, que et fa tenir-te enganxat a la lectura.

L'acte serà conduït per Manel Xicota, comentarista habitual en aquest bloc.

dimecres, 27 de maig de 2009

Presentació Diccionari del Català Col·loquial



Dimarts 2 de juny a les 20 h, procedirem a presentar el 'Diccionari del català col·loquial', editat per Enciclopèdia Catalana.

L'obra està elaborada per Departament d'assessorament lingüístic de les emissores del Grup Flaix. Recull 2400 paraules i expressions que acostumen a generar dubtes sobre la seva correcció i que, sovint, són calcs del castellà.

L'acte, fet en col·laboració amb la secció local de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la llengua catalana), comptarà amb al presència de Jaume Salvanyà, un dels autors del llibre, i serà conduït per Marc Rovira.

dilluns, 18 de maig de 2009

Properes presentacions

Benvolguts,

sento haver tingut el bloc inactiu des de fa molts i molts dies. La raó és que s'han ajuntat la feinada de pre i post Sant Jordi, una mala temporada de lectures i una semicrisi blocaire. Això del bloc és quelcom addictiu però alhora, si deixes d'entrar molt de temps, acabes oblidant-lo i cada cop t'agafa més mandra per actualitzar-lo.

Després d'aquest rotllo passo a informar-vos de tot un regitzell de presentacions que tindran lloc aquestes properes setmanes:

Divendres 22 de maig a les 20 h, presentació del llibre
'Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya',
de Ferran Aisa, editat per 1984.
L'acte, que comptarà amb la presència de l'autor, serà conduït per Jaume Noró, mestre i director del Ceip Sant Vicenç,
i per Montserrat Tura, Consellera de Justícia.


La següent serà aquesta:

Dimarts 26 de maig a les 20 h, presentació de
'Barcino'
de Maria Carme Roca, editat per Columna.
La conductora de l'acte serà
Lolita Milà.

Les dues primeres setmanes de juny tindrem altres actes dels quals ja us n'informarem puntualment.






dissabte, 28 de març de 2009

Espinàs, Roig, Luri i ..... Geronimo Stilton



La presentació de dijous, com era d'esperar, va anar molt bé. A la proximitat de l'Espinàs se li va afegir la concisió del Xavier Roig i la saviesa i bonhomia del Gregorio Luri. La trentena de persones que ens vam aplegar vam trobar curta l'hora i mitja en què van estar parlant perquè a qui no li agrada estar assegut i que li vagin explicant històries?

La connexió entre els tres era total, especialment entre Luri i Espinàs, a qui, davant la perplexitat del personal el va considerar com a precursor d'Epíctet. Espinàs amb la seva habitual rapidesa de reflexes va agafar el guant i li va tornar amb ironia i intel·ligència.

I quan encara no ens havíem recuperat de tant gaudi, dissabte al matí, malgrat la pluja i el fred , vam patir el tsunami Geronimo Stilton. Aquest ratolinet que amb els seus llibres d'olors ha revolucionat el món del llibre infantil va estar a la llibreria signant llibres i fotografiant-se amb els joves lectors que es van apropar.

Durant el mes d'abril ja no acollirem cap altra activitat perquè prou feina tenim preparant el Sant Jordi però de cara al maig ja en portem alguna de cap.

divendres, 20 de març de 2009

Presentacions dia 26 de març

Com a preludi d'un Sant Jordi variat, dijous 26 de març a les 20 h, tindrem el gaudi de presenciar tres autors de La Campana amb tres propostes ben diferents.

Josep Maria Espinàs ens parlarà de 'A peu per Múrcia'. Es tracta del seu vintè 'a peu', tot un rècord. En un escuet i esplèndid pròleg, Espinàs es pregunta si amb aquesta sèrie ha creat un gènere, nosaltres n'estem plenament convençuts. Al marge de l'obra que presenti, sempre és un goig escoltar-lo i fruir de les seves sàvies paraules.

Xavier Roig ens presentarà 'La dictadura de la incompetència'. És una obra a la qual ja vam dedicar un post en aquest bloc. És un assaig molt lúcid on analitza el país des del seu vessant polític, econòmic i social. Val la pena agrair la seva valentia i independència de criteri.

Gregorio Luri, amb 'L'escola contra el món', fa una anàlisi crítica i a l'hora esperançadora sobre el controvertit món de l'ensenyament.

Poques vegades hom té l'oportunitat d'assistir a un acte amb tanta clarividència junta i és per això que us animem a venir.

dijous, 19 de març de 2009

Post de la presentació del llibre de les mongetes del ganxet al bloc 'La cuina vermella'

Els nostres amics gormands de 'La cuina vermella' han confegit un magnífic post de la presentació que inclou unes fotos esplèndides de Gallecs i un video amb les intervencions de la Marina i del Pep i amb algunes imatges de la llibreria.

Aprofitem per recomanar-vos vivament el seu bloc on trobareu receptes i comentaris d'activitats relacionades amb el bon menjar. A nosaltres ens agrada molt tant pel contingut com per la prosa magnífica que gasten la Txell i el Kike.

Mollet Power!!!!

divendres, 6 de març de 2009

Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach


Divendres 13 de març a les 20 h, tindrem el plaer d'oferir la presentació mundial del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la cuinera molletana, i per sobre de tot amiga, Marina Duñach. A més de la Marina gaudirem de la presència del també cuiner vallesà Pep Salsetes.

El llibre està editat per SD edicions i forma part d'una col·lecció de prop de 30 títols, cadascun dedicat a un producte en concret.

La Marina fa una introducció on ens parla de la mongeta del ganxet com un producte tradicional de la nostra comarca i també de comarques veïnes com el Maresme o La Selva ("...la gent del Vallès que ja tenim uns quants cabells blancs hem crescut menjant mongetes del ganxet") i també ens explica com es conreen, com es couen i on podem trobar-les. Com a bona filla de Gallecs, aprofita per dir-nos que els pagesos d'aquesta joia vallesana, sempre amb l'espasa de Dàmocles al damunt, han apostat pel seu conreu seguint les directrius del Pla de Gestió Agrícola Sostenible. A continuacio ens dóna deu receptes molt variades que inclouen sopes, suquets o dolços.

De cara a la presentació, la Marina i el Pep aprofitaran per parlar-nos de la importància del producte de proximitat i de la potenciació de la pagesia i també hi haurà alguna sorpresa...

És un acte que ens fa una especial il·lusió acollir per la Marina i pel fet que enguany fa 25 anys que va obrir el restaurant 'La Marieta', lloc on molta gent de procedències diverses vam coincidir i ens ho vam passar tant i tant bé.


dilluns, 23 de febrer de 2009

'El factor humà', John Carlin


A la presentació del llibre feta a Barcelona, l'Eduardo Mendoza va dir, més o menys, que era la millor novel·la que havia llegit darrerament si no fós perquè no era una novel·la. Un cop llegit t'adones de que tenia raó.

John Carlin, periodista britànic, va estar a Sud-àfrica de corresponsal entre 1986 i 1995, amb la qual cosa va viure en primera persona fets tan transcendents com l'excarceració de Mandela, la seva proclamació com a president del país i la victòria dels Springboks a la copa del món de rugbi de 1995.

Si hi ha una paraula per definir el Mandela del llibre, aquesta seria seductor. Mandela sedueix tothom. Ho fa amb els seus carcellers, amb la seva gent del CNA (Congrés Nacional Africà) i, el que és més important pel rumb que prendrà el país, amb els afrikaners.

Tota l'obra va preparant al lector per a l'apoteosi final que és el triomf de la selecció nacional de rugbi a la copa del món de 1995. El campionat és concebut com una via per fer de Sud-àfrica un sol país. El rugbi era un esport que s'identificava amb el poder blanc i l'estratègia del CNA fou que els negres també s'identifiquessin amb l'equip i tambe acontentar els blancs que , a causa del bloqueig esportiu, feia anys que no disputaven una competició oficial internacional. És aquí on es deplega tota l'artilleria. Hi ha imatges molt emocionants com quan els jugadors (tots menys un, típics afrikaners cepats i rudes) assagen el Nkosi Sikelele, l'himne de la població negra, o quan Mandela entra a l'estadi i tot el públic, amb àmplia majoria de blancs, es posa dempeus i comença a cridar 'Nelson, Nelson, Nelson'.

Poca cosa més vull afegir, de fet és una obra colpidora i que, a més a més, recull l'opinió directa de molts dels protagonistes. En moments de crisi econòmica i política, veure el retrat d'una persona tan clarivident i justa com Mandela és un senyal d'optimisme.

Acabaré amb un comentari de Viljoen, un general de dretes a qui un sector ultra afrikaner encomana el lideratge militar. La seva trobada amb Mandela li suposa un canvi total d'actitut i, en paraules seves, el motiu va ser el següent:

"El caràcter de l'adversari: si te'n pots refiar, si creus que desitja genuïnament la pau. El més important quan seus a negociar amb l'enemic és el caràcter de les persones a l'altra costat de la taula i si compten amb el suport del seu poble. Mandela reunia ambdós aspectes."







diumenge, 8 de febrer de 2009

'La rebel·lió', de Joseph Roth


Després del bon regust que em va deixar 'El jefe de estación Fallmerayer', del qual ja vaig fer un post recentment, m'he llançat a llegir un altre roth, en aquest cas 'La rebel·lió'. Ha estat un dels títols triats al programa de promoció de la lectura Tasta'm.

Andreas Pum és un pobre beneit que, després de perdre una cama durant la guerra, viu una existència conformista i sense complicacions. El govern, per tal de permetre-li una mitjà de vida digne, li proporciona un organ de maneta, una llicència per tocar-lo al carrer i una condecoració. A partir d'aquí tot el que va trobant són cops de sort o de dissort que alteraran el seu tarannà tranquil.

'Es veuen cartells a les columnes d'anuncis. Els invàlids tornen a estar descontents. Pagans com són! "Companys!" criden els anuncis. El govern! El govern! Volen derogar el govern! Per una cosa així no podien pas comptar amb Andreas Pum. Ell no feia pas tabola, era un home tranquil, menyspreava els jugadors de cartes, els borratxos i els rebels.'

Com a rerefons tenim una centreuropa convulsa, en plena postguerra, amb un imperi austro-hongarès en descomposició, una Rússia revolucionària i l'eco de la revolta dels espartaquistes a Berlín.

Com en el cas de Fallmerayer, l'atzar és el que mou el destí del protagonista.

Roth aprofita per fer una crítica al poder, per començar a la maquinària burocràtica d'un estat impersonal que actua sense humanitat.

'Tots som presoners, Andreas Pum! Les lleis s'amaguen com ceps en els camins que trepitgem els pobres. I a despit que tinguem una llicència, els policies ens aguaiten a les cantonades. Sempre som presoners i ens trobem sota el poder de l'Estat...'

La novel·la és com una faula on es posen en dubte els pilars bàsics d'una societat a la deriva amb un protagonista que està sol i indefens davant un destí que en cap moment controla.

El llibre només té una pega, hi ha moltes errades tipogràfiques i això fa que et distreguis del contingut. És un problema cada cop més comú a totes les editorials que, suposo que per reduir despeses, prescindeixen dels correctors.



dilluns, 2 de febrer de 2009

'Elegia per un americà', Siri Hustvedt

Els que seguiu el bloc sabeu que poques vegades fem comentaris en negatiu.

El cas és que animat pel post que Kweilan va fer de 'Todo cuanto amé' de la Siri Hustvedt, vaig llançar-me a la lectura de la seva darrera novel·la, 'Elegia per un americà'. La primera impressió va ser bona però de seguida vaig tenir la sensació que hauria d'esperar i reposar-la una mica abans de fer-ne una valoració al bloc. Recordo un post de El llibreter parlant de 'El asombroso viaje de Pomponio Flato' on deia que primer li va agradar però que, retrospectivament, va arribar a la conclusió de que no. Això és una mica el que m'ha passat a mi.

Ha estat una lectura fàcil, ràpida, agradable a estones però, passats uns dies, m'ha deixat bastant indiferent. Trobo que la trama està ben trobada i que va obrint fronts interessants però, personalment, crec que crea unes expectatives que no s'acaben acomplint. La història de buscar el secret que troben entre els papers del pare mort acaba d'una manera una mica insulsa, per posar un exemple.

Els personatges principals són tots molt glamurosos, triomfadors professionalment i amb unes neures molt novaiorqueses. Posats a triar prefereixo una peli del Woody Allen. Els seus problemes m'han resultat sovint molt poc propers i una mica forçats. El narrador està sempre tan contingut que resulta poc humà, de tant en tant el sacsejaries.

No vull fer cap més valoració, em quedo amb les ganes de llegir-me 'Todo cuanto amé', cosa que faré aviat, a veure si em reconcilio amb la Hustvedt i, de pas, puc compartir l'opinió positiva amb Kweilan, ja que normalment coincidim.



diumenge, 25 de gener de 2009

'Jefe de estación Fallmerayer', de Joseph Roth, i 'Mendel el de los libros', de Stefan Zweig, dues perles a El Acantilado


El Manel Xicota, amic, client i bon lector, m'ha recomanat aquests dos títols. Són dues de les darreres novetats de El acantilado.
Es tracta de dues nouvelles esplèndides d'aquests autors jueus de Centreuropa i, alhora, coetanis. Hi ha una altra cosa en comú, ambdues tenen 57 pàgines.
El llibre de Zweig explica la història de Jakob Mendel, immigrant jueu rus de Viena. Es tracta d'un peculiar llibreter de vell que fa vida en un cafè vienès a qui una trista successió de malentesos enmig de la Primera Guerra Mundial, porten a un camp de concentració. Zweig aprofita l'ocasió per mostrar-nos l'absurditat dels conflictes armats. Recordem que ell mateix va haver de fugir d'Europa, anant a parar al Brasil on es va suicidar.
"Pero poco a poco este mundo, desengañado por su propia demencia, sabe que de todas las atrocidades y abusos criminales de esta guerra ninguno ha sido más absurdo, más infundado y, por lo tanto, menos disculpable desde el punto de vista moral que la detención y confinamiento tras alambradas de espino de civiles desprevenidos, muy lejos ya de la edad reglamentaria para prestar servicio en ejército, personas que durante muchos años habían vivido en un país extranjero como en una patria y que por creer en el derecho de hospitalidad, sagrado hasta para los tungusos y los araucanos, perdieron la oportundad de escapar a tiempo... Un crimen contra la civilización cometido en Francia, en Alemania y en Inglaterra, en cada terruño de esta Europa nuestra que perdió por completo la razón."
Això ho va escriure Zweig l'any 1929 quan encara no havia començat la barbàrie més gran.
De Zweig sempre em sorprèn la capacitat que té per explicar-nos històries amb una intensitat i una economia de paraules extremes. A la seva literatura no hi té cabuda l'artifici gratuït com també ho demostra en altres obres com 'Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona' o 'Novel·la d'escacs'.
Anem per la novel·la de Joseph Roth. Reconec que, diferència de Zweig, no havia llegit mai cap obra d'aquest autor.
El seu protagonista, el cap d'estació Fallmerayer, també veu alterada la seva rutinària existència per un fet puntual. En el seu cas, però, l'esclat de la Primera Guerra Mundial no suposarà cap tragèdia, sinó una via per materialitzar la fantasia que ha anat covant durant uns quants anys.
"En medio de la fetidez de los gases, del olor de la sangre, bajo la lluvia, en mitad de los pantanos, del barro, del sudor de los vivos, del tufo de los cadáveres en descomposición, Fallmerayer seguía el aroma extraño del cuero de Rusia y el perfume indescriptible de la mujer que en otro tiempo había yacido sobre su almohada, bajo su manta. aprendió la lengua materna de aquella mujer e imaginó que hablaba con ella en su idioma. Aprendió expresiones tiernas, que había que decir en voz baja, espléndidas ternezas rusas..."
L'economia i intensitat que havíem ressaltat en el cas de Zweig podem aplicar-les també a 'Jefe de estación Fallmerayer', tot i que l'obra no traspua el pessimisme implícit en tot moment a 'Mendel el de los libros'.
En definitiva, El acantilado ens ofereix dues perletes que val molt a pena llegir i que, a més, no ens ocuparan gaire temps.

divendres, 16 de gener de 2009

Commemoració dels 200 anys del naixement de l'Edgar Allan Poe

Dilluns 19 de gener a les 20 h, us convidem a tots a la commemoració dels 200 anys del naixement de l'Edgar Allan Poe. Es tracta d'una iniciativa de la SCF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia). L'acte es farà simultàniament a diferents llocs del país, si voleu més informació, podeu consultar la web www.sccff.cat.

En el cas de la Llibreria L'Illa, el Pep Homar llegirà el manifest conjunt elaborat per la dita Societat i, a continuació, la Marta Vilaret llegirà el conte 'Els fets en el cas de M. Valdemar'.

Clourem l'acte brindant per la memória de l'il·lustre escriptor americà.

dimecres, 14 de gener de 2009

Emili Teixidor, el mestre

Ahir, davant un bon nombre d'alumnes avançats dels cursos del Servei Local de Català de Mollet, l'escriptor Emili Teixidor va donar-nos una lliçó magistral d'animació a la lectura.

Aquests actes són una iniciativa conjunta del Servei Local de Català i la llibreria, amb la col·laboració de la Biblioteca de Can Mulà, per tal d'apropar els nostres escriptors al públic assistent als cursos i a la ciutadania en general. Cada quatrimestre triem un llibre l'autor del qual, un cop els alumnes l'hagin llegit, pugui venir a fer una xerrada i donar la possiblitat d'establir-hi un contacte directe. Amb aquest motiu han vingut autors com Albert Sánchez Piñol, Maria Barbal, Albert Villaró o Ramon Solsona.

Amb la seva bonhomia i 'savoir faire' habitual, l'Emili Teixidor va fer una apologia de la lectura com a immillorable exercici personal. Ens va encoratjar a llegir, com a mínim, un vers cada dia, malgrat no l'entenguem. Va reivindicar les lectures en veu alta que es feien abans a les escoles com una manera fàcil i efectiva de desenvolupar la comprensió oral i escrita dels infants. També va posar èmfasi en l'aspecte econòmic de la producció cultural, quanta més cultura de qualitat produïm menys n'haurem d'importar.

En definitiva va ser un plaer escoltar-te, Emili, mestre.

diumenge, 11 de gener de 2009

'L'africà', J.M.G. Le Clézio


'L'africà' és l'única obra de Le Clézio disponible en versió catalana. Són escassament 100 pàgines de caire autobiogràfic.

Més que un relat minuciós de l'època de la seva vida que va passar a l'Àfrica, on el seu progenitor exercia de metge, 'L'africà' suposa un exercici molt sincer d'apropar-se a la vida del seu pare i d'intentar comprendre'l.
Per a Le Clézio, aquest periode africà va suposar conèixer un home al qual, per culpa l'aïllament forçat que va partir durant la Segona Guerra Mundial, encara no havia vist mai. Ell, que havia viscut a Niça sota la protecció de sa mare i de la seva àvia, es troba de sobte en un món ple de sensacions diferents i sota a tutel·la d'un personatge autoritari a qui aquests anys lluny dels seus éssers estimats ha tornat malhumorat i trist.
Crida l'atenció la data de publicació del llibre, molts anys després dels fets. Aquestes situacions personals són difícils d'analitzar i requereixen un allunyament temporal per tal de tenir una visió mínimament objectiva.
Ens trobem davant d'una declaració d'amor envers la figura paterna i també envers un continent espoliat i abandonat.
A continuació us n'ofereixo un tast:
"Tot ésser humà és el resultat d'un pare i d'una mare. Podem no reconèixer-los, no estimar-los, podem dubtar d'ells. Però ells són allí, amb el seu rostre, les seves postures, les seves maneres i les seves manies, les seves il·lusions, les seves esperances, la forma de les seves mans i dels seus dits del peu, el color dels seus ulls i dels seus cabells, la seva manera de parlar, els seus pensaments, probablement l'edat de la seva mort, tot això ens ho han transmès".
És la primera obra que llegeixo de Le Clézio però puc afirmar que no serà l'única. Us la recomano de totes totes.