Felicito l'editorial Columna per haver rescatat un text tan i tan bo. Davant de l'allau constant de novetats és difícil fixar-te en llibres que no vagin acompanyats d'un fort aparell mediàtic.
La novel·la ha estat editada amb motiu del desè aniversari de la mort de l'autora. La Carme Guasch va néixer a Figueres l'any 1928 i va morir a Badalona el 1998.
El comentari que l'Imma Monsó fa a la coberta del llibre crec que no li fa justícia: 'Un llibre delicat, lúcid, commovedor...Una peça de col·leccionista en la literatura de dol'. 'Terra de cendra' és molt més que literatura de dol. És una excel·lent novel·la sobre l'amor, l'amor de parella i sí que és un llibre 'delicat, lúcid i commovedor'. La prosa de la Carme Guasch és molt poètica i et reconcilia amb la literatura. Hi ha molts autors que prioritzen la forma per sobre del contingut o a l'inrevés. A 'Trena de cendra' el llenguatge està en funció de la història que ens explica.
És un llibre dur, molt dur, que requereix un estat d'ànim especial per llegir-lo però que té fragments deliciosos que traspuen sinceritat pertot.
Us en transcric un fragment del començament:
'Em desperta a poc a poc, com la fulla d'un ganivet que entra lentament en el meu cervell, un pensament turmentador: ets mort. Abans d'entendre-ho, abans i tot de sentir el mal que em fa, jo ja ho sabia: tinc entre els braços el teu coixí on, bo i adormida, dec haver estat buscant endavades. Ets mort. Ets mort. Ets mort'.
Entrades
