
Divendres vaig començar a llegir-lo i no em vaig moure del sofà fins que no el vaig acabar. L'Assumpta, l'autora, ja me n'havia parlat quan va presentar 'La maternitat d'Elna' a la biblioteca de Can Mulà (prèviament ja ho havia fet a la llibreria). Ho va fer amb l'entusiasme que la caracteritza. Ha trigat uns quants mesos a sortir al mercat.
Es tracta, com l'anterior, d'un llibre de divulgació històrica apte per a tots els públics. En aquest cas el tema principal és l'itinerari que va seguir l'or de la república i els quadres del Prado seguint el govern des de Madrid a València i des d'aquí a Catalunya.
Ja a les acaballes de la guerra, Negrín, fa construir al poble fronterer de la Vajol un búnker dins una mina de talc on es guardaran part d'aquests tresors, també repartits al castell de Figueres i al de Perelada. La seva proximitat a la frontera i la seva ubicació en un lloc molt poc visible, el feien un lloc ideal.
En el moment en què les tropes feixistes s'hi acosten, comencen a sortir camions carregats des de la Vajol cap a la Catalunya Nord. En aquest context apareix la llegenda d'un setè camió que no va poder passar-hi perquè les tropes de Líster van esfondrar el pont d'Agullana i l'aviació feixista incrementava els bombardejos.
L'Assumpta fa un exhaustiu treball d'investigació tant buidant arxius (a Madrid, a París...) com recollint testimonis orals del lloc dels fets.
El resultat és un llibre molt seriós i molt amè. Com ja vaig posar en el seu blog personal, l'Assumpta és un autèntic luxe per a la seva editorial, en aquest cas Ara Llibres, per molts motius: escriu molt bé, fa una bona tria de temes, és molt entusiasta amb el que fa i un cop el llibre és al carrer no para de fer-ne promoció.
La presentació oficial tindrà lloc a la Vajol, dins el búnker, el dia 9 de novembre a les 20 h. Segons explica en el seu blog, ja ha rebut amenaces perquè retiri el llibre de les llibreries. Aquestes amenaces provenen de gent de la zona de la Vajol, doncs en el llibre també queda reflectit que alguns lingots d'or no van arribar a ser carregats als camions i es van 'perdre' pel camí. Encara avui hi ha gent de banda i banda de la frontera que es passeja per la zona acompanyats de detectors de metalls.
Setanta anys no han sigut suficients per tancar velles ferides.