diumenge, 14 d’octubre del 2007

El setè camió

Aquesta és la tercera entrada que faig en molt pocs dies, us estic malacostumant. La faig perquè la coberta que veieu és la d'un llibre que realment val la pena.
Divendres vaig començar a llegir-lo i no em vaig moure del sofà fins que no el vaig acabar. L'Assumpta, l'autora, ja me n'havia parlat quan va presentar 'La maternitat d'Elna' a la biblioteca de Can Mulà (prèviament ja ho havia fet a la llibreria). Ho va fer amb l'entusiasme que la caracteritza. Ha trigat uns quants mesos a sortir al mercat.
Es tracta, com l'anterior, d'un llibre de divulgació històrica apte per a tots els públics. En aquest cas el tema principal és l'itinerari que va seguir l'or de la república i els quadres del Prado seguint el govern des de Madrid a València i des d'aquí a Catalunya.
Ja a les acaballes de la guerra, Negrín, fa construir al poble fronterer de la Vajol un búnker dins una mina de talc on es guardaran part d'aquests tresors, també repartits al castell de Figueres i al de Perelada. La seva proximitat a la frontera i la seva ubicació en un lloc molt poc visible, el feien un lloc ideal.
En el moment en què les tropes feixistes s'hi acosten, comencen a sortir camions carregats des de la Vajol cap a la Catalunya Nord. En aquest context apareix la llegenda d'un setè camió que no va poder passar-hi perquè les tropes de Líster van esfondrar el pont d'Agullana i l'aviació feixista incrementava els bombardejos.
L'Assumpta fa un exhaustiu treball d'investigació tant buidant arxius (a Madrid, a París...) com recollint testimonis orals del lloc dels fets.
El resultat és un llibre molt seriós i molt amè. Com ja vaig posar en el seu blog personal, l'Assumpta és un autèntic luxe per a la seva editorial, en aquest cas Ara Llibres, per molts motius: escriu molt bé, fa una bona tria de temes, és molt entusiasta amb el que fa i un cop el llibre és al carrer no para de fer-ne promoció.
La presentació oficial tindrà lloc a la Vajol, dins el búnker, el dia 9 de novembre a les 20 h. Segons explica en el seu blog, ja ha rebut amenaces perquè retiri el llibre de les llibreries. Aquestes amenaces provenen de gent de la zona de la Vajol, doncs en el llibre també queda reflectit que alguns lingots d'or no van arribar a ser carregats als camions i es van 'perdre' pel camí. Encara avui hi ha gent de banda i banda de la frontera que es passeja per la zona acompanyats de detectors de metalls.
Setanta anys no han sigut suficients per tancar velles ferides.

6 comentaris:

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Benvolgut Carles,
gràcies pel teu comentari. La teva valoració venint de tu, llibreter que t'estimes els llibres, és molt important.
El teu resum de la història és molt precisa, i de les amenaces, també.
Com molt be dius, encara queden moltes ferides obertes i antics franquistes que segueixen controlant el territori.
La llibreria Mallart de Figueres, que està situada en l'ull de l'huracà, ja està avisada que poden venir a requisar-li els llibres.
Aquesta era l'amenaça concreta que vaig rebre.
Tot plegat em fa sentir un regust amarg que no hem avançat prou.
Però el llibre ja està al carrer i això ja no hi ha qui ho pari.
Que us agradi a tots,
moltes gràcies,
Asumpta

Llibreria L'Illa ha dit...

Sota quina ordre poden anar al Mallart i requisar-li els llibres? La presentació que vols fer a la Vajol segueix dempeus?
Ànims, Assumpta.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola,
de fet els que amenacen no tenen cap legalitat, però textualemnt van dir-me que requisarien els llibres que trobessin a les llibreries.
Al principi vaig espantar-me, però després vaig entendre que eren persones amb por per si tornaven a sortir temes passats amb irregularitats.
No fa cap gràcia, és la primera vegada que em passa, però jo segueixo endavant.
La presentació a la Vajol segueix dempeus, entre altres coses perquè la majoria dels vajolencs també em fan costat.
Si us fa il.lusió venir, esteu tots convidats.
gràcies pel vostre suport,
Assumpta

L'Espolsada llibres ha dit...

És evident que el franquisme va fer molt bé la seva feina, la por i el temor encara són molt presents en els testimonis que ens podrien explicar tantes coses de la memòria col·lectiva que ens pertany.
Assumpta ànims amb la recerca!
I us convido a llegir-lo, pel plaer de llegir però també pel plaer de saber.

Anònim ha dit...

Benvolguts, Carles i tots, si m'ho permeteu em desvio del tema del post per dir-vos que m'alegro de retrobar-vos per mitjà de la xarxa. I m'alegra doblement comprovar que seguiu a plena màquina, concebent la llibreria com a espai social d'acció i de diàleg. Seguim vivint massa lluny com per a poder atansar-nos en persona (de fa uns tres anys, a la serra del Segura, a tocar de Cazorla), però us envio una salutació ben cordial i us ben asseguro que encara enyoro les vostres tertúlies. També us he afegit al meu apartat d'enllaços a llibreries, dins el meu web de literatura infantil i juvenil. Una abraçada, Gonzalo

Llibreria L'Illa ha dit...

Hola Gonzalo, me'n alegro molt de tornar a parlar amb tu. Com us va per Múrcia? Com bé dius encara anem fent presentacions i coses vàries, és una altra de les compensacions i privilegis que té estar en una llibreria.Digue'm a quin poble estàs, la meva dona és de Chilluévar que també està tocant a Cazorla i dona'm també l'adreça del teu blog per mirar-lo i posar un enllaç des del meu.

Una abraçada a tots.

Carles