diumenge, 16 de desembre del 2007

La bella Itàlia/3. 'El librero de Selinunte'

Amb aquesta entrada acabo la sèrie dedicada a llibres d'autors italians (tot i que en tinc algún més a la reserva).
El Javier Santillán, editor de Gadir, em va dir, a l'acte de lliurament del Premi Llibreter d'enguany, que estava a punt de treure una novel·la que em recomanava molt, 'El librero de Selinunte', de Roberto Vecchioni. L'autor és un conegut cantautor italià, a més d'escriptor i professor de literatura.
Tant aviat va arribar a la llibreria, la vaig agafar i vaig llegir-me-la.
És una novel·la molt curteta (12o pàgines) que ret homenatge a la literatura i als petits llibreters com a prescriptors d'antics i nous lectors. Està farcida de cites literàries, detalladament referenciades al final del llibre, i adapta el conte del 'Flautista de Hamelin' per mostrar-nos com seria el món si un bon dia desapareguessin les paraules.
Estem davant d'un caramelet que només pot sortir d'una editorial amb poca estructura i amb molta dedicació i amor per la literatura com és Gadir.

3 comentaris:

Manel ha dit...

Ja sé que la meva aportació tindrà ben poc de literària, però, a voltes, les referències contextuals aporten esquers que ens atrauen a la literatura. I em trobo davant d'un cas d'aquests: no coneixia la vena literària d'en Vecchioni, però només que s'acosti a la seva música --i amb la recomanació del Carles reblem el clau-- ja és un bon motiu per llegir el llibre, malgrat que la cua de pendents cada cop es fa més llarga.

Sense menysprear la resta de recomanacions de la bella Itàlia, em quedo amb aquesta.

Llibreria L'Illa ha dit...

Manel, recullo la teva recomanació i buscaré la vena musical de Vecchioni.

Anònim ha dit...

Amb l'esperança que algú més pugui llegir aquests comentaris, i enmig d'una pausa en "Les benignes", he llegit el llibre "El librero de Selinunte" i m'ha agradat. M'ha recordat algun llibre del Francesc Trabal, dels de la sèrie "anomenada" novel·les d'estirabot i no en el mateix sentit de l'estirabot sinó en el de la "sorpresa" final. Per tant, doncs, coincideixo amb la recomanació del Carles d'aquesta petita joia. I ja posats a fer, us recomano una altra novel·la que també gira entorn dels llibres i les paraules, "La casa de papel", del Carlos María Domínguez, tan destacable com el del Vecchioni. Apa, doncs, espero que aquells que us animeu amb algun d'aquests llibres us agradi!