Si amb quatre paraules n'hi ha prou per expressar alguna cosa, per què n'hauríem d'emprar quatre-centes? Això és el que aconsegueix Milena Agus amb aquesta magnífica novel·la de noranta-cinc pàgines.
Tot i que l'autora és un autèntic fenomen de vendes a Itàlia i a França, aquesta és la seva primera obra traduïda al català.
En aquestes poques pàgines hi trobarem amor, infelicitat, erotisme, follia, amistat enmig d'una Sardenya marcada per la II Guerra Mundial i per la postguerra.
El 'mal de pedres' no és només un mal físic que pateix la protagonista sinó que és la metàfora d'un llast que arrossegarà tota la seva vida. Una vida marcada per la seva particular bogeria i per un gran amor (real o imaginari?).
Tot i tractar-se d'una obra intimista, no defuig de reflectir la situació política i social italiana de l'època. Són molt interessants les descripcions de les condicions de vida que tenen els protagonistes quan s'instal·len a Càller o de la sorpresa amb què es troben quan van a Milà a veure la seva germana.
La néta és la que ens va narrant la vida de la seva àvia a partir dels seus propis testimonis, els de la família i els escrits que li deixa.
Com no podia ser d'una altra manera el final dóna un gir inesperat a la història.
Ens trobem davant un bombonet que us recomanem amb entusiasme.
11 comentaris:
Caram, amb aquesta ressenya qui pot resistir-se a llegir-lo? A veure si avanço el que tinc entre mans (com que no m'agrada gaire no en dic el nom) i em compro aquest.
Gràcies per la recomanació
Aida, potser t'he creat massa expectatives i després no t'agrada. Ja m'ho diràs.
Carles
avui l'he començat quan l'acabi el comentem.
El darrer dia que vaig estar a la llibreria vaig estar fullejant-lo i ja em va semblar interessant, però com que duia de cap un parell de coses, allà va quedar. Ara, però, l'haurem d'afegir al llistat de pendents.
Respecte el comentari dels llibres breus, aprofitaré l'avinentesa per aconsellar-ne un altre que em va aconsellar el Carles i que em va agradar molt i que, dia a dia, en vaig sentint comentaris favorables: "Una lectora poc corrent" de l'Alan Bennett. No crec que pugui desagradar a massa gent!
Proveu amb Van venir com orenetes del William Maxwell...
El llibre de l'Alan Bennett està molt bé, en això coincidim tots, l'espolsada li té un post dedicat. El llibre que estic llegint ara és 'El lado oscuro del amor'. ´´Es un novel·lot de més de 800 pàgines però que, de moment, val la pena. Té la destresa narrativa dels escriptors orientals que en saben tant de posar en paper la rica tradició oral que tenen.
Si parlem de llibres "econòmics" en pàgines, però "contundents" en continguts, us recomano la lectura de "La presència pura" de Christian Bobin, d’edicions del salobre.
Prenc nota del llibre comentat, eh!
Ens llegim!
SU, meitat
M'ha agradat moltíssim, un bombonet ben dolç.
Ho celebro, Espolsada
eps que avui sortiu citats al suplement de cultura de l'AVUI.
Sí espolsada, ens ha fet molta il·lusió veure transcrit el nostre comentari de 'Mal de pedres' al suplement de cultura de l'Avui.
Publica un comentari a l'entrada