dijous, 24 de juliol de 2008

'Els homes que no estimaven les dones', de Stieg Larsson


Amics blogaires, feia un bon grapat de dies que no actualitzava. Hi ha diverses causes, una que això del bloc és una addicció que, tot i que et pot arribar a obsessionar, si la deixes durant uns dies fa una mica de mandra reemprendre-la. D'altra banda portava una temporadeta bastant dolenta quant a lectures i tenia poca cosa a recomanar.
Bé, després d'aquesta justificació passaré a parlar-vos de la novel·la 'Els homes que no estimaven les dones'. Quan l'editorial me la va presentar vaig ser molt escèptic. Un dels seus principals arguments de venda era el gran èxit obtingut a Suècia on, sempre segons les fonts editorials, se n'havien arribat a vendre 3 milions d'exemplars. Els llibreters ja estem acostumats a aquest tipus de 'promoció'. És un clàssic el llibre que a França ha estat un èxit inesperat o l'òpera prima d'un autor de Zimbawe que ha estat la revelació a Anglaterra.
Doncs bé, vaig agafar el llibre un dissabte a la tarda i no vaig parar fins acabar-lo la matinada de dilluns. Val a dir que l'endemà va ser un dia dur. Estem davant d'una excel·lent novel·la negra. Ritme trepidant, crims, baixos instints, corrupció empresarial i política, enveges i revenges familiars...
Els personatges són deliciosos. Enfront del glamour de la parella Blomkvist/Berger apareix el món sòrdid i el magnetisme de la Lisbeth Salander.
Es tracta de la primera entrega d'una sèrie de tres. De fet, el seu autor va morir en aparèixer la tercer part. La segona en català ens han dit que sortirà cap al novembre. La història no queda a mitges però alguns dels protagonistes sí que deixen coses sense resoldre.
Abans de marxar de vacances espero poder-vos fer alguna recomanació més.

4 comentaris:

Manel ha dit...

Hola!
Malgrat que encara em queda una centena de pàgines per acabar-lo, coincideixo plenament amb els teus comentaris. Veurem si la resta de trilogia manté les mateixes característiques, si fos així haurem d'apenar-nos per la mort del seu autor. De moment, però, l'apunto a la llista dels meus "bons negres", juntament amb en Mankell i la Donna Leon.
Una bona recomanació d'estiu!

Aida ha dit...

La setmana que ve començo les tant DESITJADES vacaces i podré tornar (oer fi!!!) a Barcelona una temporadeta, així que dedicaré temps a algunes de les recomanacions del blog.
és un goig haver-lo descobert. Fins aviat

Llibreria L'Illa ha dit...

Hola Manel, celebro coincidir amb tu. Per les notícies que tinc sembla que la resta de la sèrie manté el nivell (per cert, com estàs? saps que nosaltres també anirem a Lisboa?)
Aida, comentaris com el teu em fan il·lusió perquè mai saps si que que escrius al blog pot ser útil per algú o no. Moltes gràcies.

L'Espolsada llibres ha dit...

Des de l'Espolsada en prenem nota d'aquesta recomanació llibretera :)