He caigut en la larssonmania, no em produeix cap mena de pudor admetre-ho.
Tan bon punt em va arribar el llibre a les mans vaig estar temptat de deixar les tres o quatre lectures que simultanejava i agafar-lo, però m'hi vaig resistir ferotgement durant uns dies. Finalment em vaig rendir. El resultat, un cop més, una nit d'insomni per acabar-lo.
Aquest segon lliurament de la trilogia Millenium no decebrà, en absolut, a aquells a qui els hagi agradat la primera. Potser el començament no és tan trepidant com a 'Els homes que no...' però aquí ja coneixem els personatges i l'autor i, per tant, esperem amb delit què és el que passarà. Larsson és especialista en obrir molts fronts a l'hora i en anar-los gestionant al seu gust per tal de mantenir el lector enganxat.
Les sorpreses son contínues i sempre surt aquell personatge que capgira el fil de la història.
La Salander se'ns mostra com una heroïna amb molt poques fisures però que va traspuant una humanitat cada cop més evident.
Nos patiu, no penso dir ni una paraula de l'argument, només una crítica, hi ha situacions que s'aguanten una mica amb pinces, especialment el final. Malgrat tot em declaro un fan fervent d'en Larsson i, Visca la Salander!!!
Aquest segon lliurament de la trilogia Millenium no decebrà, en absolut, a aquells a qui els hagi agradat la primera. Potser el començament no és tan trepidant com a 'Els homes que no...' però aquí ja coneixem els personatges i l'autor i, per tant, esperem amb delit què és el que passarà. Larsson és especialista en obrir molts fronts a l'hora i en anar-los gestionant al seu gust per tal de mantenir el lector enganxat.
Les sorpreses son contínues i sempre surt aquell personatge que capgira el fil de la història.
La Salander se'ns mostra com una heroïna amb molt poques fisures però que va traspuant una humanitat cada cop més evident.
Nos patiu, no penso dir ni una paraula de l'argument, només una crítica, hi ha situacions que s'aguanten una mica amb pinces, especialment el final. Malgrat tot em declaro un fan fervent d'en Larsson i, Visca la Salander!!!
Entrades
16 comentaris:
Jo també m'he trobat en la mateixa situació, havent de córrer per acabar "El xinès" del Mankell i "L'informe Brodeck" del Claudel, per caure en l'atracció dels personatges d'en Larsson, està clar, en aquest cas, sobretot la Salander, però sense abandonar la resta de personatges.
Coincideixo amb tu Carles tant pel que fa al tema de la "intensitat moderada" del començament del llibre i del ... final, cosa que va fer que, un cop acabada la lectura, pensés que m'havia agradat més el primer. No obstant, totes les segones parts fossin bones com aquesta! Llàstima que el cor d'en Larsson no ens permeti anar més enllà de la tercera part que, evidentment, esperarem amb candeletes!
Sí Manel, esperarem la tercera part que no sortirà fins el mes de maig. Comercialment és molt interessant perquè després de Sant Jordi les vendes cauen en picat i un bon llibre ens dóna molt alegria. Des del punt de vista de lector és una putada.
Ara m'acaba de dir un client que en Larsson pensava fer-ne set de llibres, no sé si serà veritat. És una llàstima que la seva salut no ens hagi permès comprovar-ho.
Jo no gosaria dir que m'ha agradat més el primer. He trobat que les 200 últimes pàgines tenien un ritme trepidant i, com en el primer, deixa un munt de fronts oberts.
Paciència, doncs, sempre ens queda el consòl que els editors ja s'encarregaran que d'aquí al maig no ens falti lectura.
Bé, em sembla que m'apuntaré a la Larssonmania. En tot cas serà una mania que només pot durar fins el tercer volum. Haig de dir que, al principi del primer volum, em va costar entrar en la història, al cap de cent pàgines ja estava "enganxada", trobo especialment fascinant el personatge de la Salander. I és per aquest personatge, i evidentment per l'autor, que llegiré el segon llibre, i segurament el tercer.
Rosa, si el personatge de la Salander et va fascinar en el primer llibre, de ben segur que el segon, i de moment a l'espera del tercer, reblarà el clau!
La vídua de l'escriptor per una banda i el pare amb el germà per una altra, s'acusaven mutuament d'amagar una quarta entrega manuscrita. Hmmm... Ja veurem.
Que ho investigui la Salander!!!!!
Perdoneu la meva ignorància total pel que fa a la Larssonmania, però, aquests títols tan estrafolaris i estranys dels seus llibres, tenen algun sentit?
Ja veieu que la pregunta és un pèl simple, però és el que hi ha...
Salut i bones lectures!
SU
Sí, Su, tens raó pel que fa a que són estrafolaris però si et llegeixes els llibres veus que sí que tenen relació amb el contingut.
Hola, d'en Larsson no n'he llegit res (i com que és una mena de Zafon, és a dir que el llegeix tothom, no em "motiva" gaire), però L'INFORME BRODECK , que esmenta en Manel, és la novel·la que llegeixo ara i m'està agradant.
Petons
Aida, no obstant, dóna-li una oportunitat al Larsson. Algunes vegades les majories l'encerten!
Hola Aida, jo també estic amb el Manel. Tot i que reconec que a mi també em fa mandra llegir-me best-sellers, en aquest cas trobo que és un divertiment que val la pena.
Aprofito l'avinantesa per saludar la Rosa que va escriure un comentari al post del Murakami i no me n'havia adonat.
Hola, potser teniu raó i no s'ha de ser tan "sentències", me l'autoreglaré.
El que passa és això: que si un llibre és un best-seller no em sol dir pas gaire cosa, però suposo que té raó en Manel.
Fins aviat
Jo també voldria aprofitar l'avinentesa per saludar la Rosa, la del darrer post del Murakami, per no fer-me sentir clamant en el desert!
Manel,ja ho veus, la persistència sempre té premi.
No és cert que la persistència sempre tingui un premi, però deixant de banda els comentaris volàtils, acabo de tornar de viatge amb el segon del Larsson coll avall. Crec que és una novel·la entretinguda en període de vacances i, sobretot, per reposar després de llargues caminades. Ara bé, em sembla que ja n'he tingut prou d'aquest autor i de la Salander.
No és cert que la persistència sempre tingui un premi, però deixant de banda els comentaris volàtils, acabo de tornar de viatge amb el segon del Larsson coll avall. Crec que és una novel·la entretinguda en període de vacances i, sobretot, per reposar després de llargues caminades. Ara bé, em sembla que ja n'he tingut prou d'aquest autor i de la Salander.
Publica un comentari a l'entrada