dimarts, 22 de juny de 2010

Premi Llibreter 2010. And the winners ARE ...

Benvolguts lectors, enguany el Premi Llibreter, concedit pel Gremi de Llibreters de Catalunya a una obra publicada, estrena format. D'una banda tenim el premi de literatura catalana, que ha guanyat 'Maletes perdudes', de Jordi Puntí; i el premi a altres narratives que ha estat 'Olive Kitteridge', d'Elizabeth Strout.

Com que ja n'havíem parlat d'ambdós en aquest bloc, us posem a continuació el comentari que vam fer de cadascun:



Aquesta excel·lent novel·la ha estat guardonada amb el Premi Pullitzer 2009, en l’apartat de ficció.

L’Olive Kitteridge, protagonista que dóna nom a l’obra, viu en un poblet de l’estat de Maine, a la costa est dels Estats Units. Mestra d’escola i casada amb un farmacèutic, és testimoni de la vida quotidiana dels seus habitants al llarg de 30 anys.

La novel·la està estructurada en capítols que són com històries independents i el fil conductor és l’Olive, que surt a cadascun d’ells amb més o menys protagonisme.

Es tracta d’una novel·la coral on farem d’espectadors de les alegries, les misèries o les decepcions de la colla de personatges que hi surten.

El personatge de l’Olive Kitteridge va agafant força a mesura que el llibre avança. El que al començament veiem com una dona malcarada i antipàtica anirà canviant progressivament sense perdre la seva força.

Són molts els autors nordamericans que han utilitzat aquest estil a cavall entre el llibre de contes i la novel·la. Fa uns mesos ja vam ressenyarWinnesbourg, Ohio’, obra de la qual l’Elizabeth Strout es reconeix admiradora.



Sé que parlar a aquestes alçades de 'Maletes perdudes' és com descobrir la pólvora però realment la novel·la s'ho mereix. Que s'hagi convertit en una de les més venudes per Sant Jordi no pot sorprendre ningú. Val a dir que encara s'hagués venut més si l'editorial no hagués trencat l'estoc molts dies abans de la diada... Hi ha un petit marge entre ser el llibre més venut i ser el més demanat, tot depèn de la previsió dels editors.

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys. 

Quatre cristòfols nascuts a diferents països europeus (Anglaterra, Alemanya, França i Catalunya) es coneixen a partir de la desaparició del seu pare. Tots són fills de Gabriel Delacruz Expósito i de mares diferents. Els quatre li han perdut la pista fa molts anys.

El Gabriel, en Bundó i en Petroli recorrien durant els anys 60 el continent europeu dalt d'un camió de mundances. Malgrat el que es pugui pensar, Gabriel no és el prototip del xulo que perd el cul darrere de les ties, sinó que totes es rendeixen sense que ell faci el més mínim esforç.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

Puntí deixa ben palès que domina la narració curta (és autor de dos molt bons llibres de relats, 'Pell d'armadillo' i 'Animals tristos') perquè la novel·la és plena de petites històries dins la trama principal. La història llisca ben fluïdament i enganxa de bon començament. Per posar-li alguna pega diríem que el final és una mica brusc, finalitza, pel meu gust, d'una manera massa ràpida o potser és que arriba un moment en què t'emprenya que s'acabi.

Llegiu-los, valen la pena...