Cada cop que Paul Auster publica un llibre em trobo davant el dilema de llegir-lo o no i sempre caic en el parany de fer-ho. Tot el que ha escrit després de ‘Bogeries de Brooklyn’ haig de confessar que no m’ha agradat. ‘L’home a la foscor’ em va semblar una novel·la totalment prescidible. Pel que fa a ‘Invisible’, no va deixar-me cap petja. L’avantatge de les obres d’Auster és que són de fàcil lectura.
Auster és a la literatura el que Allen és al cinema. Tots dos, normalment, centren les seves obres a Nova York, cada any ens presenten un treball (en ocasions reixit, en altres no tant) i, sovint, els seus personatges gaudeixen d’un cert pedigree intel·lectual.
A ‘Sunset Park’, el protagonista principal, Miles Heller, és un jove amb molt talent i fill d’un prestigiós editor independent i d’una actriu que interpreta Beckett en un teatre de Nova York.
La novel·la comença amb un Miles vivint a Florida desnonant pisos i fent-hi fotografíes dels objectes que han deixat els que hi vivien. Allà coneix Pilar, una jove estudiant d’origen cubà i menor d’edat. Miles fa set anys que ha deixat els estudis tallant, també, qualsevol relació amb la seva família. Als setze anys presencia l’atropellament del seu germanastre, fet del qual se sent culpable. Aquest sentiment de culpa el fa deixar-ho tot. Una germana de la Pilar, però, intenta extorquir-lo pel fet de tenir relacions amb la menor. Per aquest motiu, torna a Nova York.
Auster incideix en els temes de sempre, l’atzar , el sentiment de culpa o la vellesa.
No he trobat, però, emoció ni en els personatges ni en el que els hi passa. El Miles projecta en la Pilar tot allò que ell no ha estat capaç de fer però d’una manera que no s’adiu gens amb l’edat que té. Al cap i a la fi estem parlant d’un home de 24 anys. Amb tot, al final de la història el personatge s’ensorra per un fet, al meu entendre, insignificant.
La resta dels personatges, l’Ellen, l’Alice o en Blind són massa estereotipats.
En definitiva, he tornat a caure en el parany de l’Auster i, de ben segur, que no será l’últim cop.
No som davant d’una mala novel·la però sí que podríem esperar més de l’autor de ‘El palau de la lluna’ o de ‘Bogeries de Brooklyn’.
Entrades
5 comentaris:
No hi estic gens d'acord. A mi m'ha agradat molt.
A mi també m'ha agradat molt, i per raons diferents d'Invisible. Crec que Auster ha recuperat el tremp.
Salutacions cordials.
Rosor, Llibreter, penso que als personatges de 'Sunset Park' els sobra glamur intel·lectual i els falta ànima.
Crec que amb 'Bogeries de Brooklyn', Auster va assolir un nivell al qual no s'hi ha acostat en les novel·les posteriors.
Afortunadament, la literatura no és una ciència exacta i l'opinió que puguis tenir d'una obra pot dependre de molts factors (l'edat, l'estat d'ànim, etc.)
No cal dir que agraeixo moltíssim els vostres comentaris.
Hmmmm, no sé, no sé... Crec que estic saturat d'Auster.
Publica un comentari a l'entrada