dimarts, 29 de gener de 2008

Les benignes

Amics, vaig dir-vos que trigaria a fer una altra entrada perquè estava llegint 'Les benignes', de Jonathan Littell, i en tenia per dies. Encara no l'he acabada i no faré ara cap judici de l'obra.
El que sí que vull manifestar és el que ja m'havia comentat el Manel, la versió catalana, editada per Quaderns Crema, està plena d'errades. N'hi ha de tipogràfiques, d'ortogràfiques, hi ha paràgrafs repetits, accents mal posats. En fi, és tot un reguitzell de despropòsits.
És estrany que una editorial prestigiosa com Quaderns Crema posi al carrer un llibre en un estat tan lamentable. Tots els lectors som víctimes, des de fa un temps, d'aquesta manca de respecte. Cada cop és més freqüent trobar-nos amb paraules mal separades, accents eliminats, etc. Esperem que la figura del corrector professional i ben remunerat torni al món de la impressió.

6 comentaris:

Gonzalo ha dit...

Em sembla que jo no et donaré pas ànims, en aquest sentit. El món de la traducció i la correcció, tant en català com en castellà, és cada dia pitjor pagat; això obligar a fer plana rere plana a un ritme massa alt i la qualitat final se'n ressenteix.

Nosaltres ja no corregim per editorials i, en general, ens anem apartant també de la traducció de projectes normals per a clients espanyols. Fer la feina en condicions que no et deixen satisfet, a la llarga, és un desgast massa gran.

Una abraçada,

Gonzalo

Llibreria L'Illa ha dit...

Hola Gonzalo, jo suposo que devien tenir molta pressa per treure'l juntament amb l'edició en castellà, però de tota manera ho considero un frau per al lector.
És cert el que tu dius de que cada cop la correcció està pitjor i es nota moltíssim i en aquest sentit semblava que les editorials petites com Quaderns Crema s'anaven salvant.
M'han arribat a dir que una de les editorials de referència en l'edició en català portava les traduccions directament del traductor a la impremta.
Què hi farem, la cosa està així de peluda.
Molts records.
Carles

Gonzalo García ha dit...

La cosa va així (en paraules literals d'una editora d'una editorial gran i prou coneguda): "Quan tenim confiança en un traductor, no li posem corrector". És com dir que un pilot va igual sense co-pilot, que un partit de futbol es juga bé sense àrbitre o que els pressupostos anuals no s'han de revisar: absurd. No hi ha traductor, per bo que sigui, que no cometi errades, tant de conceptes millorables com de mer teclejat. I com és obvi, no és qüestió de confiança (bona manera de passar la pilota!), sino d'estalvi. Ara bé...

Manel ha dit...

A més a més del cas de "Les benignes" i d'"El celler", força comentat a través de Rac1, també cal esmentar, per exemple, "Un món sense fi", del Ken Follet, el qual no he llegit, però tinc algú al "costat" que l'està llegint i que, sobre la marxa, em va comentant les errades.
Respecte el que diu el Gonzalo, no obstant, jo diferenciaria les errades en tres tipus: la tipogràfica de maquetació (per fer servir programes que no tenen partició catalana, per exemple), les tipogràfiques pels costos i la pressa (produïdes, segurament, per les urgències, el poc preu que es paga als traductors i l'absència de correctors, ja no només els d'estil) i, finalment, i aquestes em semblen les més greus -malgrat que les altres, davant d'un producte que paguem, també ho són-, les ortogràfiques que, fins i tot la pressa no pot disculpar. En aquest sentit un error que es repeteix constantment és el de l'ús del "l'hi" en lloc del "li". Normalment, la pressa fa que la llengua es faci, falsament, més "senzilla", però, curiosament, aquest cas és ben al contrari.

Gonzalo ha dit...

Sí, veig que en els meus missatges semblo disculpar-ho tot pel preu i les presses. No, no és cert, hi ha un mínim que tot professional ha de complir. Hi ha errades que són inacceptables d'arrel, que senzillament no s'han de cometre, perquè en cas contrari són motiu de vergonya. Per a mi, tanmateix, són pitjors les de concepte de la llengua: en castellà, per exemple, el "dequeísmo"; o els errors de règim preposicional, en una i altra llengua. Em demano fins a quin punt el mateix "l'hi/li" no va més enllà de la grafia i no oculta una comprensió deficient del "geni" de la llengua, del seu mecanisme interior; i si bé un parlant qualsevol s'ho pot permetre sense enrojolar-se, un professional, no.

Llibreria L'Illa ha dit...

Totalment d'acord, Gonzalo. Estic acabant la novel.la i m'està posant de molt mala llet perquè estic més pendent de les errades que del contingut. Fa dies vaig escriure un e-mail a l'editorial i encara és l'hora que algú, ja no demano que ho faci el Vallcorba, m'ha de respondre.