divendres, 8 de febrer de 2008

Sortida a la Vajol

Com ja vaig comentar en el post que feia referència a la presentació de 'El setè camió', diumenge dia 2 de febrer vam anar a la Vajol.
Quan es va proposar la data no vam caure en que coincidia amb el Carnaval. Es va triar el dia 2 perquè era el festiu més proper a la data en què va marxar cap a l'exili el president Companys però va tenir com a conseqüència que molta gent que va dir que vindria no ho pugués fer. Sort que l'Assumpta Montellà té una energia que no se l'acaba i en tots els 'bolos' que va fer després de L'Illa ho va anar dient i, al final, érem unes dues-centes persones. De Mollet en vam anar sis, la Lola i el Mario, la Maria Dolors, la Maria, l'Imma i jo.
Vam sortir d'aquí en dos cotxes. Havíem quedat al restaurant Manrella, a l'entrada de la Vajol, a les 11.
Quan hi vam ser tots, vam enfilar el camí que ens dugué al Coll de Lli. Un cop dalt de la carena, van començar els parlaments. Primer el professor Salomó Marquès ens va fer una petita lliçó sobre l'exili català i els diferents punts de sortida. Tot seguit, va parlar la directora del futur museu de l'exili de la Jonquera i, finalment, l'Assumpta Montellà va llegir un fragment de 'Els vençuts', de Xavier Benguerel. Després dels parlaments es van recitar les 'Corrandes de l'exili', d'en Pere Quart mentre una tenora enfilava les notes de 'L'emigrant'. Tot plegat un acte senzill i emotiu.
Quan va acabar, encara teníem força temps i els sis molletans vam decidir de fer el camí d'en Companys i baixar fins a Les Illes, primer poble de l'estat francès. A dalt teniu la fotografia que ens vam fer davant l'Hostal dels Trabucayres, lloc on el president menjà la mítica truita.
Vam tornar a la Vajol a dinar per després fer una visita al búnker del Negrin. L'edifici, construït al damunt d'una mina de talc és, malgrat el mal estat en què es troba, impressionant. No vam poder entrar a la cambra acuirassada perquè era perillós però vam veure el forat de l'ascensor i la planta a la qual entraven els camions carregats amb les 'barretes' d'or i de plata i amb els quadres d'El Prado.
Tot plegat un dia molt complet, molt agradable i molt emotiu.
La nota anecdòtica la va posar una dotació dels Mossos d'Esquadra que, cridats per una alcaldessa de la Vajol espantada (mai no devia haver vist tanta gent junta), volien seguir-nos d'aprop per tal de que no encetéssim un procés revolucionari d'incertes conseqüències.

2 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Carles, molt ben resumida la jornada i l'esment dels mossos d'esquadre al final, molt encertat.
petons

Pollatre constipat ha dit...

Carles, moltes felicitats per haver-ho aconseguit !!!
Una abraçada.