dilluns, 23 de febrer de 2009

'El factor humà', John Carlin


A la presentació del llibre feta a Barcelona, l'Eduardo Mendoza va dir, més o menys, que era la millor novel·la que havia llegit darrerament si no fós perquè no era una novel·la. Un cop llegit t'adones de que tenia raó.

John Carlin, periodista britànic, va estar a Sud-àfrica de corresponsal entre 1986 i 1995, amb la qual cosa va viure en primera persona fets tan transcendents com l'excarceració de Mandela, la seva proclamació com a president del país i la victòria dels Springboks a la copa del món de rugbi de 1995.

Si hi ha una paraula per definir el Mandela del llibre, aquesta seria seductor. Mandela sedueix tothom. Ho fa amb els seus carcellers, amb la seva gent del CNA (Congrés Nacional Africà) i, el que és més important pel rumb que prendrà el país, amb els afrikaners.

Tota l'obra va preparant al lector per a l'apoteosi final que és el triomf de la selecció nacional de rugbi a la copa del món de 1995. El campionat és concebut com una via per fer de Sud-àfrica un sol país. El rugbi era un esport que s'identificava amb el poder blanc i l'estratègia del CNA fou que els negres també s'identifiquessin amb l'equip i tambe acontentar els blancs que , a causa del bloqueig esportiu, feia anys que no disputaven una competició oficial internacional. És aquí on es deplega tota l'artilleria. Hi ha imatges molt emocionants com quan els jugadors (tots menys un, típics afrikaners cepats i rudes) assagen el Nkosi Sikelele, l'himne de la població negra, o quan Mandela entra a l'estadi i tot el públic, amb àmplia majoria de blancs, es posa dempeus i comença a cridar 'Nelson, Nelson, Nelson'.

Poca cosa més vull afegir, de fet és una obra colpidora i que, a més a més, recull l'opinió directa de molts dels protagonistes. En moments de crisi econòmica i política, veure el retrat d'una persona tan clarivident i justa com Mandela és un senyal d'optimisme.

Acabaré amb un comentari de Viljoen, un general de dretes a qui un sector ultra afrikaner encomana el lideratge militar. La seva trobada amb Mandela li suposa un canvi total d'actitut i, en paraules seves, el motiu va ser el següent:

"El caràcter de l'adversari: si te'n pots refiar, si creus que desitja genuïnament la pau. El més important quan seus a negociar amb l'enemic és el caràcter de les persones a l'altra costat de la taula i si compten amb el suport del seu poble. Mandela reunia ambdós aspectes."







6 comentaris:

Aida ha dit...

Fa mooooolt bona pinta.
El que passa que encara he de començar MENDEL EL DE LOS LIBROS.

Canviant de tema: si el llibre que llegeixo és en català hauríeu de veure la cara que fa la gent de Madrid al metro!!!! Je, je

Em queda pendent la visita a la vostra llibreria, no ho he oblidat!!!

Llibreria L'Illa ha dit...

Mendel el de los libros te'l llegiràs en una sentada, Aida. Això de que et miren amb cara estranya ho hauries d'enregistrar portant una minicàmera ocultam, jejejeje.
Ja ens avisaràs quan vinguis.

kweilan ha dit...

També el posaré a la llista. El de Mendel també el tinc pendent.

Raticulina ha dit...

Hola Illa,

Teniu un Premi en el meu blog.

Salut!

Llibreria L'Illa ha dit...

Moltes gràcies Raticulina.

Manel ha dit...

Per cert, l'altre dia vaig llegir que en Clint Eastwood en dirigirà la versió cinematogràfica i que el Morgan Freeman farà de Mandela. Haurem de córrer a llegir el llibre abans de veure la pel·lícula, tot i que en Eastwood em dóna "confiança" davant d'una adaptació d'un llibre.