Algunes recomanacions d'estiu

Benvolguts, sabem que us tenim una mica abandonats des de fa mesos i és per això que us proposem una sèrie de lectures per aquesta temporada de vacances estiuenques. Hem intentat cobrir un ventall ampli de gustos per tal de que pugueu triar.

'Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra', de Mia Couto, editat per Edicions 62.

Poc conegut al nostre país, Mia Couto és un escriptor de Moçambic amb una llarga carrera. La màxima dificultat de la novel·la rau en recordar un títol impossible.

Fou editada en portugués l'any 2002 i ara ha estat traduïda al català i publicada dins la col·lecció 'Les millors obres de la literatura universal'.

L'estranya mort del patriarca de la família fa que surtin a la llum tota una sèrie de problemes entre els seus descendents amb l'etern enfrontament entre tradició i progrés i el rerefons d'una decebedora transició del colonialisme a la independència. Molt interessants les cites del principi de cada capítol que són tretes dels personatges de l'obra.

Podríem parlar de realisme màgic a l'africana amb gran càrrega de poesia i també de crítica social.

Segona recomanació:

'Los días contados', de Miklós Bánffy, Libros del Asteroide.

Luis Solano, editor d' Asteroide, està acostumat a assumir riscos. Aquest cop l'aposta ha estat més agosarada del normal. 'Los días contados' és la primera part de la Trilogia Transilvana, que es completa amb 'Las almas juzgadas' i 'El reino dividido', editades entre 1934 i 1940. Es tracta d'una novel·la de 666 pàgines que constitueix tot un testimoni de la decadència de l'Imperi Austro-Hongarès a través de la història dels seus dos protagonistes principals, Bálint Abády i el seu cosí Lászlo Gyeroffy.

Aquesta decadència es concreta en una forma de vida fictícia i en les friccions entre els diferents territoris de l'Imperi, especialment entre Àustria i Hongria, i el trencaclosques transilvà.

L'autor va viure en primera persona aquestes tensions, Bánffy pertanyia a una de les principals famílies aristocràtiques de Transilvània i va tenir càrrecs públics importants.

Cal dir que ens va costar una mica entrar dins l'obra però que un cop superes les primeres 50 pàgines et fiques dins i acabes prenent partit pels diferents personatges. Les referències històriques ens poden resultar llunyanes però l'important de la novel·la són les relacions humanes.

És una obra ideal per a les vacances perquè val la pena llegir-la d'una tirada.

Tercera recomanació:

'Contrarreloj', d'Eugenio Fuentes, Tusquets Editores.

Canviem totalment de registre. Ens trobem davant una novel·la policiaca ideal per aquests dies de Tour de França. El màxim aspirant al maillot groc, un arrogant Tobias Gros, és assassinat a l'hotel de concentració de l'equip.

Aprop es troba el detectiu Ricardo Cupido, que, amb l'ajut d'una advocada francesa i del seu ajundant Alkalino, intentarà resoldre l'entrellat de tot plegat.

Novel·la ideal per aquest dies en què encara no ha acabat la ronda francesa on ens trobem amb el problemes que té el ciclisme actual, controls antidopatge, polèmiques, corredors egòlatres, etc.

El personatge de Ricardo Cupido és deliciós. És la primera novel·la que hem llegit de Fuentes i, de ben segur, que no serà l'última.

Quarta recomanació:

'Olor de Colònia', de Sílvia Alcàntara, Edicions de 1984.

Tot i que ja n'havíem fet referència perquè vam presentar-la a la llibreria, pensem que val molt la pena tornar-ho a fer.

A la primera novel·la que publica, la Sílvia Alcàntara ja ens demostra un mestratge digne d'elogi. Beu de la tradició de la Rodoreda i de Víctor Català per oferir-nos una obra de tall clàssic però escrita i estructurada amb tanta cura que podem parlar d'una feina artesanal.

A través d'intrigues, passions ocultes, interessos diversos, ens va desgranant com es desenvolpava la vida diària en una colònia tèxtil durant el franquisme. La mateixa autora hi va viure fins els 20 anys, amb la qual cosa, tot i que es tracta d'una obra de ficció, l'atmosfera és del tot real.