'Tornar a la terra', Jim Harrison, editorial La Campana

Els que hem tingut la dissort de perdre algun ésser estimat, sabem que la seva absència va molt més enllà del moment de la pèrdua, que desapareix una persona i també una manera de veure el món, que hi ha bromes que només podíem fer amb ella o silencis que només ella comprenia. Això és el que els passa a la Cynthia, a la Claire, al Herald, al David o a en K.

El Donald mor als 45 anys d'una malaltia degenerativa. La seva mort, triada per ell mateix, és dolça i, fins i tot, poètica. Envoltat en tot moment per la gent que estima. Tots comprenen la seva decisió i l'ajuden a posar-la en pràctica. Però un cop desapareix, cadascú reacciona de manera diferent.

L'obra està dividida en quatre parts amb un narrador diferent a cadascuna. A la primera, el Donald, abans de morir, vol explicar a la seva família quins són els seus orígens i la seva particular manera d'entendre la vida i la mort, val a dir que és mig indi, mig finès. Les tres parts següents són narrades pel K, el David i la Cynthia, respectivament.

No coneixia Jim Harrison i haig de dir que m'ha suposat una sorpresa molt gran. La Isabel Martí, editoria de La Campana, em va enviar una galerada tot recomanant-me-la i ha estat l'única lectura que he fet durant els quinze dies de vacances. Me l'anava dosificant perquè no s'acabés, cosa que em passa molt rarament. És d'aquells llibres que cal llegir amb un llapis a la mà per anar assenyalant frases que són genials.

Des d'aleshores la recomano molt a la llibreria tot i que quan els clients llegeixen la sinopsi i veuen que comença amb la mort d'una persona jove creuen que es tracta d'una obra trista. No ho és en absolut, ben al contrari.

Tota una troballa per començar la nova temporada amb bon peu.