"Un país de butxaca", Joan Daniel Bezsonoff, Editorial Empúries

Bezsonoff és un escriptor rossellonès que escriu en català. És autor de dues esplèndides novel·les: ‘La guerra dels cornuts’ i ‘Les amnèsies de déu’. Per la primera va rebre el Premi Just Maria Casero i la segona va guanyar el Premi Creixells i el Salambó.

La seva condició de català d’ascendència russa, per part de pare, i d’educació francesa, per raons òbvies, l’ha dut a escriure ‘Els taxistes del tsar’, que és una crònica familiar d’una Rússia perduda que Bezsonoff recupera a partir de la figura del seu avi, i també ‘Una educació francesa’, on ens explica la seva experiència a l’escola gal·la.

A ‘Un país de butxaca’ explora les seves arrels catalanes. A partir de la figura de l’avi matern, provinent de l’Empordà, recupera una llengua que va perdent pes social després de la segona guerra mundial. Bezsonoff, amb una prosa mordaç, repassa el procés endegat als 10 anys que el porta primer a sentir-se català i, més endavant, a assolir un sentiment de pertinença a una cultura els tentacles de la qual van des del Principat fins al País Valencià, les Illes o l’Alguer. Les seves estades a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada li suponen una deriva cap a posicions clarament independentistes.

Llegir Bezsonoff és una autèntica delicia perquè té una prosa rica i un sentit de l’humor no exempt de mala baba. Tot i que prefeixo les novel·les perquè és un mestre dels diàlegs, aquests tres assajos val la pena llegir-los perquè són també un gran exercici de sinceritat i un sentit homenatge als seus avis.