"623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola."
D'aquesta manera contundent comença Eduard Márquez la seva darrera novel·la. Som davant una història dura, trasbalsadora, colpidora. Com en un quadre cubista, al llarg de 144 pàgines, anem juntant les imatges que l'autor va deixant anar, fins fer-nos una idea de conjunt. A banda de l'argument principal, també som davant una novel·la amb constants referents generacionals, la música, l'escola...
Hi ha llibres que un cop els has llegit, els oblides completament, t'ho has passat bé mentre durava i prou. 'L'últim dia abans de demà' és d'aquells que no te'ls treus del cap i et persegueixen durant una bona temporada.
M'agradaria poder dir alguna cosa més però només se m'acut dir-vos que us la llegiu, que no us deixarà indiferents. Quan l'hàgiu acabada no podreu fer altra cosa que rellegir-la per tal de gaudir-la una mica més.
Som davant d'una de les millors novel·les escrites en català dels darrers anys.
Entrades
5 comentaris:
La ressenya que en vaig llegir ja em va fer veure-la interessant, però ara ja, amb la teva recomanació, segur que la llegiré... Un possible futur premi Llibreter?!
Té una qualitat indiscutible que, de ben segur, el fa cadidat al premi.
Tots els llibres que he llegit de l'Eduard Màrquez, no m'han deixat indiferent. Aquest pel que veig, també promet. Gràcies, queda anotat per Sant Jordi.
ës sens dubte de les millors nove.Les que he llegit en el darrers anys. En asquest moments faig un segona lectura, la millor.
Ho assoboreixes tot.
Una ressenya excel·lent, l'has clavat!
Publica un comentari a l'entrada