divendres, 4 de febrer de 2011

'L'estany de foc', Silvestre Viaplana, Editorial Bromera

Amb la novel·la històrica em passa com amb la novel·la negra, me'n llegeixo alguna molt de tant en tant. Val a dir que amb la històrica sóc una mica més selectiu i vaig amb més compte.

Com la majoria de les obres en català, ve avalada per un premi, en aquest cas el Blai Bellver de narrativa.

L’acció arrenca a finals del segle XV a la ciutat de València. És el moment en què la Inquisició ha passat de mans del Vaticà a ser dirigida per la Corona de Castella. Suposa la primera incursió castellana en els assumptes propis dels territoris de la Corona d’Aragó.

Al voltant de tota la trama hi ha una bíblia traduïda al català per uns jueus conversos que, com que apropa la paraula divina al poble, es converteix en un veritable perill per a la cúpula religiosa. Daniel Vives, un dels traductors, és dels pocs que en conserven un exemplar i és per això que és assetjat pel nou inquisidor de València, dreta de Torquemada, Juan de Monasterio.

Hi apareixen una interessant corrua de personatges, conversos que mantenen la fe en privat, nobles que juguen a dues bandes, i un de ben curiós com en Castor, un monstre esgarrat sense principis que fa d’espia per a Monasterio a canvi d’unes quantes monedes d’or.

La trama està ben ordida i no està en funció de les dades històriques. Hi trobem intrigues, baixes passions, amistat en una València sacsejada per la Inquisició i una virulenta epidèmia de pesta.

Viaplana no és un autor novell. Amb ‘Les cendres del cavaller’, primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, ja fou guardonat amb el Premi ciutat d’Alzira i el Premi de la Crítica Serra d’Or.

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

Me l'apunto per recomanar als amants del gènere!