diumenge, 1 de juliol de 2007

Primera recomanació literària


'L'art de viure' de la Goliarda Sapienza és la primera recomanació que us fem. El sol nom de l'autora ja és una invitació a la transgressió. La traducció al català seria 'saviesa goliarda', recordem que els goliards eren uns monjos itinerants que, a l'Europa medieval, recorrien el continent sense seguir els dictats de la jerarquia eclesiàstica i que s'abandonaven sovint als desitjos més mundans, la gola, la luxúria, etc.


Feia temps que una novel.la relativament recent no em deixava tan impressionat. Té tots els ingredients dels clàssics de la literatura. La seva protagonista, la Modesta, és una supervivent. És una d'aquells personatges camaleònics que es van reinventant la seva vida constantment.


És d'estranyar que hagi trigat tant en arribar a casa nostra però cal recordar que va ser fortament censurada a Itàlia, on va tenir moltes dificultats per ser publicada, i que no l'haguéssim pogut gaudir si abans no hagués estat un èxit de vendes i de crítica a França.


La traducció catalana és molt bona, és de l'Anna Casassas, i ens trobem davant un nou encert de La Campana.

5 comentaris:

Argimiro ha dit...

Hola Carles:
I tant que te n'has sortit.
per molts anys i moltíssims llibres.
Aquest llibre encara no l'he llegit; ho faré.

Anna Figuera ha dit...

Molt bona idea, Carles.

Tindré en compte les vostres recomanacions i m'agradarà participar en els comentaris.
Si més no ens anirem trobant virtualment.

Trini Milan ha dit...

Carles, et felicito pel blog, de ben segur que serà una eina útil per a tots els que llegim el que tú ens recomanes. I aquest llibre per començar es la millor eleccióque podies fer, a mí m'ha encantat, m'ha subiugat. El recomano vivament, i si voleu seguir amb un altre novelot per a l'estiu:El corazón helado d'Almudena Grandes...continuarem. Per molts anys Carles!

teresap ha dit...

A mi també em va agradar molt "L`art de viure". Es un d`aquells llibres que no pots deixar de llegir perque t`enganxa. En recomano un altre que també m`agradat molt "Profunditats" d`en Henning Mankell. El personatge protagonista és fosc i inquietant. A més ens dóna una vaga idea de com és la manera de pensar nòrdica, tant diferent a la nostra.

Isidre OP ha dit...

Tant és que risquis com que rasquis (p.380), caldria endegar-li la garlanda (p. 495)... vaig passar molt bones estones amb aquest llibrot. Potser alternar-lo amb algun volum més prim. Ara mateix he acabat 'Orgànic' de Guillem Viladot (bona tasca de la gent del Fonoll)i és fantàstic (no escric la contundent imatge de la p. 125 perquè la canalla no s'espanti). Com està tan oblidat Viladot?