dijous, 23 d’octubre de 2008

'After dark', Haruki Murakami


Acabo de llegir 'After Dark' i, tot i que penso que està millor que 'Tòquio blues', m'ha deixat bastant indiferent.
Sou uns quants els clients i amics que em parleu bé del Murakami però, ho sento, no puc enganxar-m'hi. La primera em va semblar una versió japonesa de 'El vigilant en el camp de sègol' (obra que considero sobrevalorada i apte, només, per a adolescents). 'After Dark' m'ha semblat millor però hi veig una barreja d'Orwell, Don Delillo i After Hours del Scorsese.
El nihilisme existencialista que traspuen els seus personatges no em convenç tot i que trobo que la seva prosa flueix bé. També penso que podria treure més partit de les situacions que planteja.
M'agradaria que el Manel o la Verònica, que sou seguidors del japonès, ens féssiu aquí una apologia seva per tal de redimir-lo. Tots dos em dieu sempre que la seva millor obra és 'Kafka a la platja', confesso que no l'he llegida perquè em fa una mica de mandra, per això voldria que comentéssiu 'After Dark'. (No cal dir que aquest comentari també va dirigit a aquells blocaires fans del Murakami).
Ja sé que, normalment, només comento obres que m'han agradat però vull que em doneu arguments per llegir-me 'Kafka a la platja'.
Apa, ja teniu feina.

6 comentaris:

Manel ha dit...

Benvolgut Carles i d'altres possibles lectors. D'entrada, amb l'àmplia oferta de lectures que hi ha actualment al mercat, se'm fa molt difícil, després que hagis llegit dos títols d'en Murakami, donar-te arguments perquè el "redimeixis". Un autor, pel que fa al seu lector, o es redimeix sol o...
No obstant, deixeu-me que esmenti algunes coses que fan que en Murakami m'agradi, començant, precisament per allò que al Carles no li agrada, aquest nihilisme existencialista dels seus personatges, molt típic, si més no, dels autors japonesos (la meva cultura respecte la societat japonesa és relativa i, malauradament, plena de tòpics i, per tant, no voldria agafar-m'hi); la música a l'entorn del que giren les obres, i pel que sembla la vida mateixa, de l'autor; i, sobretot, les imatges que em genera la seva lectura, talment un quadre de l'Edward Hopper o alguna obra del realisme màgic.
Curiosament, tot i sentir-hi aquest nihilisme existencialista, aquest cop, he fet l'exercici de buscar les referències musicals de l'obra i escoltar-les i, en cap cas, mostren aquest pensament.
Un altre exercici a fer --ho deixarem per al proper llibre-- seria llegir algunes de les referències literàries de les seves obres, tan abundants com les musicals.
Segueixo pensant, però, que "Kafka a la platja" és millor que "Tòquio Blues" i que "After Dark".

Aida ha dit...

Hola, jo no he llegit res d'ell, però després del post encara sembla més difícil que m'hi decideixi.
Ara estic amb LOS GIRASOLES CIEGOS, el posaven molt bé al blog de la llibreria l'espolsada i m'hi he decidit.

El llegidor pecador ha dit...

Gràcies, un de menys per llegir.

Llibreria L'Illa ha dit...

Ep companys, que jo des d'aquí no vull pontificar i si un bon lector com el Manel troba que el Murakami val la pena segur que no va errat, tot és qüestió de gustos i, molt sovint, del moment en què agafes el llibre.
El to en què he escrit aquest post era una mica per provocar debat entorn al japonès.
A mi segueix no agradant-me però el seu nombre de seguidors no para de créixer.

Manel ha dit...

Tal i com diu el Carles, les opinions, en aquest cas literàries, se les ha de crear un mateix, des de les seves suggestions de les lectures i no pas de les opinions d'altres, fins i tot d'autoritzades com les del Carles.
Quantes vegades, un llibre que has deixat de banda més d'un cop, t'atreu en un moment determinat i, oh, sorpresa!, t'agrada, quan semblava que no ho havia de fer. I, en el cas contrari, quantes vegades, "enganyats" per un autor que sempre ens agrada, ens hem trobat immersos en una lectura prescindible.

Rosa ha dit...

Respecte a Murakami, crec que el millor que he llegit ha estat "Crónica del pájaro que da cuerda al mundo", editat en castellà per Tusquets. De fet,no va ser el primer sinó el tercer que he llegit, i trobo que és el que més m'ha entusiasmat, precisament per la descoberta del realisme màgic en un autor japonès. El primer va ser "Tòquio Blues" que em va remetre a la Muntanya Màgica de Mann, i em va agradar més que "Kafka a la platja".A partir d'aquí m'hi vaig afeccionar. L'últim "After Dark" em sembla molt representatiu del tipus de vida existencial i no essencial que comporta el nostre temps, d'aquí que la narració presentada cronològicament amb els rellotges que marquen el pas del temps, i d'una història que transcorre en només una nit, va fer que la llegís en dues assentades.
Aprofito aquest comentari per saludar en Carles (no coneixia l'existència d'aquest blog fins que una amiga en comú m'ho va comentar), i per animar-lo que llegeixi aquest autor amb uns altres ulls.