'L'estepa infinita' és el relat que fa l'Esther Hautzig de la deportació a Sibèria que pateixen ella i la seva família.
Jueus benestants residents a Vilna (ara Lituània però ciutat polonesa aleshores) són detinguts l'any 1941 per militars soviètics i enviats Sibèria. El sols fet de ser empresaris ja els convertia en enemics del règim. El món idílic en el que vivia l'Esther canvia radicalment des del moment en què és obligada a pujar al tren per transportar bestiar que els durà al seu destí al mig de l'estepa.
Sorprèn que tot i ser escrita l'any 1968 hagi trigat tant a ser traduïda al català. Suposo que si s'hagués publicat fa uns anys potser se l'hagués tractat de novel·la reaccionària per fer una crítica al sistema soviètic.
Tot i la cruesa de les situacions que es troba (fam, fred, separació del pare...), l'autora/narradora mai defalleix i sempre actua amb una visió molt positiva. Cal tenir en compte que un cop acaba el captiveri i tornen a Polònia es trobaran amb un país devastat i amb un antisemitisme encara més gran del que hi havia quan són deportats. Pot ser que el fet d'escriure a novel·la uns anys després dels fets faci que s'oblidin els records més dolorosos però em dona la impressió que Hautzig ho fa de manera deliberada.
I ara una crítica a la traducció catalana. No entenc per quin motiu està de moda canviar topònims sempre s'han dit d'una determinada manera. Per què dir Vílnius si sempre s'ha dit Vilna? És com ara amb motiu dels Jocs Olímpics canviar Pekín per Beijing. Ho trobo una sobirana mostra de papanatisme lingüístic.
Dit això us recomano la lectura.
Entrades
2 comentaris:
Vaig per la meitat del llibre i
m'agrada molt. El comparo una mica
amb "El nen del pijama a...", ja
que es una nena la que va explican
les peripecies de la deportació
cap a Siberia.
Jo tampoc entenc que no aparegues
un llibre aixi abans, per mi es
bó de veritat.
Molt breument i per al·lusions: vaig traduir el llibre i he de dir que jo l'única forma que conec des que les repúbliques bàltiques van aparèixer als mapes, i la que he trobat a les enciclopèdies, és "Vílnius"... Suposo que això de "sempre" depèn de la història que arrossegui cadascú, però el cert és que ni em vaig plantejar anomenar la ciutat d'una altra manera. De l'adaptació de topònims en general i xinesos en particular no en parlo, que és un tema complicat.
Publica un comentari a l'entrada