dijous, 9 d’octubre de 2008

'La dictadura de la incompetència', Xavier Roig


Us preguntareu perquè recomanem aquest llibre quan normalment no fem referència a obres que no siguin de ficció. La resposta és ben clara, perquè val la pena.
Tot i els pocs dies que porta al carrer, ja ha tingut un fort ressò a la premsa. Ahir el Xavier Bosch li dedicava l'editorial de l'Avui i també l'han comentat el Félix de Azúa a El Periódico i el Vila-Matas a El País.
Al llarg de tan sols 180 pàgines, el Xavier Roig, fa una anàlisi totalment desacomplexada de la situació del nostre país a nivell social, econòmic i polític. Els resultats són devastadors i no fan més que confirmar allò que molts pensem però que ni tenim les eines ni, potser, els nassos de certificar-ho amb dades concretes.
D'entre les dades més sorprenents hi ha la del fet que el 68% dels parlamentaris catalans són funcionaris mentre que altre països el percentatge està al voltant del 40%. (Al parlament espanyol és del 72%). Aquesta dada és extrapolable a tots els àmbits de la vida pública, ajuntaments inclosos. Estem governats per persones que no saben què és l'empresa privada i que, des de la poltrona, tenen a les seves mans la planificació de la indústria o del comerç.
A banda del funcionariat, Roig llança dards contra l'ensenyament, l'àmbit cultural, els tòpics antiamericans, l'acomodament de la societat catalana i la pèrdua de valor de l'esforç com a actitut per anar pel món. En resum , contra la manca de competitivitat, en tots els fronts, del nostre país.
El llibre està farcit d'anècdotes i d'algún estirabot que fa que la seva lectura sigui àgil i distreta i no una simple successió de dades.
Pots estar d'acord o no amb tot el contingut del llibre però estem davant d'una obra clara i, sobretot, molt valenta que, de ben segur, generarà polèmica i debat.
Creiem de debò que, juntament amb 'L'informe Sanuy' publicat ja fa un temps també per La Campana, hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els responsables polítics de la 'cosa pública'.

8 comentaris:

Aida ha dit...

Després de llegir el post he de dir que m'interessa molt aquest llibre. Hauré de deixar tots els de ficció que tinc pendents a un costat!
En els altres àmbits que esmentes no ho sé amb certesa, però en l'educació (i ho sento si sap greu el que diré), n'hi ha una d'incompetència (i ho puc garantir de primera mà), i després ens queixem: que si la societat ha canviat, que si els nens no són com els d'abans, però i els docents (una part, clar), són/som fem tot el hem de fer' Podem fer més? La resposta és: No fem tot el que podem fer. Clar i ras!

Llibreria L'Illa ha dit...

Benvolgut anònim, com ja dic al post és un llibre curtet que es llegeix molt de pressa, no et robarà gaire temps per tornar a llegir la ficció que tinguis pendent. Sobre el tema de l'educació diu coses ben punyents i, sota el meu punt de vista, certes. N'hi ha per a totes les etapes, des de l'ensenyament obligatori fins l'universitari.
Espero que quan te l'hagis llegit ens escriguis per donar la teva opinió.

Llibreria L'Illa ha dit...

Perdona, Aida, suposo que per error del servidor et dic anònim perquè no em sortia el teu nom com autora del comentari.
Disculpa.

Anònim ha dit...

Aida i Carles recordeu el llibre aquell d'en Toni Sala, professor que deixava l'estament de profes en general a caure d'un burro? Com es van molestar! Quan més dolents eren més s'emprenyaven!

El Xavier Roig és molt bo.

Llibreria L'Illa ha dit...

Hola anònim, ja l'has llegit aquest del Xavier Roig? M'agradaria llegir la teva opinió. Jo el llibre del Toni Sala no l'he llegit però què hi ha més sa que l'autocrítica. Hi ha moltes coses que cal canviar dins del món de l'ensenyament i el Xavier Roig posar algun dit a la nafra.

Anònim ha dit...

Espero llegir-lo. Però conec en Roig, i sé que parla clar i amb coneixement de causa.

Jaume ha dit...

Doncs jo no he vist cosa tan ineficient, burocràtica i estúpida com les multinacionals (hi he treballat en algunes). Ara mateix estan suplicant ajuts als odiats estats, quan fa poc els menyspreaven.

El llibre és la típica crítica al funcionariat i una defensa tancada de l'ultraliberalisme. Totalment prescindible. Així ens ha anat!!!!!!

Llibreria L'Illa ha dit...

Amb això et dono tota la raó, tant n'hi ha per donar com per vendre. De fet, jo també he treballat a dues multinacionals i déu n'hi dó.