Editada en català per La Magrana, és la segona novel·la que llegeixo d'aquest autor. Kader Abdolah és el pseudònim de Hossein Sadjadi Ghaem-maghami Farahni. Abdolah té la particularitat d'escriure en holandès tot i ser iranià. Fa uns anys, després d'haver estudiat Física a Teheran, va haver d'exiliar-se a Holanda. Durant la seva etapa d'estudiant va lluitar contra el règim del Xa i, més tard, contra el de Khomeini.
La casa de la mesquita està a la ciutat de Senedjan. Allà ha viscut durant segles la família de l'Aga Djan, fabricant i comerciant de catifes que també controla el basar. La gent que l'envolta gaudeix de respecte i de benestar. A Iran, però, les coses aniran canviant. El règim despòtic del Xa desapareixerà amb l'empenta dels aiatol·làs i l'arribada de Khomeini al poder. De tot això n'és testimoni l'Aga Djan, que veu com tot al seu voltant trontolla.
El que em fascina dels escriptors de tradició musulmana és la facilitat que tenen per explicar històries. Potser és fruit d'una tradició oral que encara dura. Em passa amb el Naguib Mahfouz, amb el Maalouf o amb el Rafik Schami. La Najat El-hachmi, quan va venir a L'Illa a presentar 'L'últim patriarca', deia que, quan encara vivien al Marroc i no tenien televisor, la seva mare cada nit explicava unes històries que eren veritables novel·les i, si un dia no l'acabava, continuava a l'endemà en el mateix punt on l'havia interrompuda.
A banda de la fluidesa narrativa, també crida l'atenció la quantitat de personatges que hi surten. Tots tenen la seva funció dins la història, no n'hi ha cap de sobrer. Algun d'ells amb aquell punt de sensualitat tan persa que també trobem a les poesies d'Omar Jayyam.
Us recomanem la lectura de 'La casa de la mesquita' doncs us ajudarà a entendre un món tan complex per a nosaltres com és l'Iran actual tot gaudint de la bona literatura de Kader Abdolah.
Entrades
8 comentaris:
Ups, el tinc a la pila dels pendents... me n'has fet venir ganes.
Bon any i bones lectures!
Et recomano molt també 'El reflejo de las palabras', del mateix autor, editat per Salamandra.
Bon any,
Hola a tothom. volia desitjar a tots els/les habituals del blog un feliç any nou.
També volia dir que, a poc a poc, vaig llegint les recomanacions del blog. ahir em vaig acabar MAL DE PEDRES, excel·lent!!!!!!
per cert, esmentes Naguib Mahfouz,doncs he de dir que vaig llegir (fa temps) "el carrer dels miracles" (Bromera9 i em va agradar moltíssim. la gent que s'ha criat 8o hi ha passat els estius i els nadals, com és el meu cas) en poblets petits en aquest llibre hi trobarà tota la sociologia típica de les poblacions petites: les xafarderies, el què diran si em veuen passejant amb aquest...
Fins aviat, i bones lectures a tothom.
No el coneixia. M'ha recordat en efecte en Schami, un autor que m'apassiona i que recomano a tort i a dret. Bones festes i bon any.
Aida, me n'alegro de que t'hagi agradat 'Mal de pedres', és com un caramelet. 'El carreró dels miracles' és una delícia. La trilogia del Caire del Mahfouz també és molt bona. Aquests escriptors tenen una facilitat envejable per plantejar històries corals magnífiques.
Gonzalo, si t'agrada el Schami prova amb 'La casa de la mesquita'. Com ja he dit abans 'El reflejo de las palabras', del mateix autor, també és molt bona.
Que tingueu una bona entrada d'any.
En el programa pàgina 2 de TVE d'ahir recomanaven BOTXAN, ummm... aquí vau escriure-hi un post, i a més va ser el premi dels llibreters, l'haurem de posar a la llista de futures lectures!
Fins aviat
Hola! El Mahfuz m'encanta i el carreró dels miracles -en vaig fer un post- és un dels meus llibres preferits. LLegiré aquesta novel.la que recomanes doncs crec que em pot agradar. L'edifici Yacobian de Alaa Al Aswani també està molt bé. He descobert aquest bloc perquè he vist que havies fet un post de Línies de falla al setembre i jo l'he llegit ara.
M'agrada molt aquest bloc i aniré passant. Gràcies per les recomanacions!
Hola kweilan, gràcies pel teu comentari. A mi també em va agradar molt 'L'edificia Iacobian'. Ara el mateix autor ha publicat 'Chicago' però encara no l'he llegit. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada